RAHAN (1969), de Roger Lecureux i André Cheret.
Probablement
sigui TOUNGA (Edouard Aidans, 1964) el còmic que més ha
respectat la realitat del Paleolític. Malauradament TOUNGA és
quasi desconegut aquí atès que només uns pocs episodis
han estat publicats en castellà. No cal parlar tampoc de PURK,
EL HOMBRE DE PIEDRA dels germans Gago (1950) que és només
un còmic d'aventures amb moltes lluites però sense cap rigor
documental. Més documentat és RAHAN encara que el episodis
tinguin lloc en indrets tant allunyats que fan inverossímil siguin
protagonitzats pel mateix personatge. L'autor situa l'acció en
un temps indeterminat del Paleolític entre l'any 100.000 i el 25.000
aC. L'economia és depredadora, és a dir, l'home és
caçador i recol·lector i, tot just, comença a saber
pescar. No sap, però, encara cultivar la terra ni mantenir animals
domesticats i, per tant, és majoritàriament nòmada.
Els diferents grups lluiten entre ells per assegurar-se la subsistència
i comencen a sorgir els primers cultes i les primitives creences en mans
d'entabanadors. Rahan, el protagonista, pertany al tipus Homo sapiens
sapiens però en el seu deambular es trobarà amb clans i
tribus dels tipus Homo sapiens i Homo erectus. Raham, com a home més
evolucionat, ajuda amb els seus coneixements, els clans més endarrerits
i els ensenya les tècniques que els permeten progressar en pau.
Les
dues primeres grans civilitzacions dels inicis de la història es
varen desenvolupar al costat dels grans rius. La mesopotàmica entre
el Tígris i l'Eufrates i l'egípcia a les ribes del Nil.
Egipte entra en el Neolític i, per tant, en el sedentarisme, cap
a l'any 4.500 aC. Mil anys més tard s'utilitza ja l'escriptura
jeroglífica. Les aventures de Papyrus tenen lloc en el marc de
la XXII dinastia, cap l'any 1.000 aC, quan els hittites ja han descobert
la forja del ferro i les piràmides tenen ja més de mil anys.
La religió i el culte als morts provoca el naixement d'una classe
sacerdotal que tindrà una importància cabdal en els esdeveniments
polítics i socials de la història. PAPYRUS és un
còmic destinat bàsicament a un públic infantil la
qual cosa no significa falta de profunditat. L'autor fa intervenir els
Déus egipcis com si fossin simples mortals però aquesta
és, possiblement, una de les poques llicències que es permet.
El vestuari, els edificis, l'arquitectura, els temples, el culte als morts
i les referències històriques a antics faraons són
rigorosament certes. Fins i tot el còmic conté elements
coneguts de la estructura social i la lluita pel poder polític
entre faraons i sacerdots. Important, però també desconeguda
aquí, és LES HERITIERS DU SOLEIL (Didier Convard, 1986)
que narra la sortida d'Egipte dels hebreus cap la terra bíblica.
Pels
volts de l'any 800 aC té lloc, a la península balcànica,
un fenomen important per a la història grega: el naixement de les
ciutats-estat. Més tard, algunes d'elles s'unificaren entorn d'Atenes
i Esparta. A Esparta, en el Peloponès, sorgirà una societat
militaritzada que viurà a costa dels periecs i dels ilotes considerats
com a esclaus. A l'Àtica sorgirà Atenes model de la democràcia
grega on la minoria que gaudia del dret de ciutadania participava mitjançant
el vot en el govern de la polis. Amb el temps els dos models s'enfrontarien
en una llarga guerra. Només en presència d'un enemic comú
eren capaces d'unir-se i viure en pau. MORT CINDER és una sèrie
en la que el protagonista reviu en un moment històric diferent.
A l'episodi de "La batalla de las Termópilas" Mort Cinder
és Dioneces, un hoplita que lluita al costat de Leònides
d'Esparta contra els perses de Jerjes en la batalla que canvià
el curs de la història. La resistència dels grecs va fer
possible que l'alfabet, la literatura, la filosofia i l'art hel·lènics
hagin estat determinants, i moltes vegades no superats, per les civilitzacions
posteriors. Breccia, a més a més, d'una excel·lent
reconstrucció de la tàctica utilitzada en la batalla dibuixa
l'episodi amb una tècnica que pot ser comparada a la dels vasos
de ceràmica de l'època àtica.
El
període històric comprès entre els anys 500 aC i
400 dC ve marcat per l'auge i el predomini de Roma, amb grans ciutats,
vies de comunicació pavimentades, aqüeductes i comerç
abundant. Aquest predomini, però, és va consolidant de manera
molt lenta i a costa de nombroses guerres. L'any 241 aC, al acabar la
primera guerra amb Cartago, Sicília passa a ser la primera provincia
romana. A la destrucció de Cartago, l'any 146 aC, els romans lliuren
Numídia al seu aliat Masinisa que serà succeït pel
seu fill Micipsa. A la mort d'aquest el regne és repartit entre
Jugurtha i el seu cosí Aderbal. el primer, però, ataca i
derrota el segon unificant el territori. Això no convé als
romans que li declaren la guerra. Aquesta guerra, narrada per Salusti,
serveix de base als tres primers volums de JUGURTHA dibuixats per Hermann.
Jugurtha fou derrotat l'any 105aC, portat a Roma i executat l'any següent.
El guionista es permet aquí una llicència i fa escapar Jugurtha
que torna a l'Àfrica, es trasllada més al sud i estableix
un regne lliure. Això li permetrà noves aventures dibuixades
per Franz. Incomprensiblement, el rigor històric en que són
narrats els primers episodis, es veu entelat per una ambientació
d'inspiració àrab impròpia d'aquell moment.
Destruïda
Cartago, la gran potència rival, i conquerides Grècia i
Hispània, Roma aconsegueix la supremacia Mediterrània. Juli
Cèsar empren la guerra de les Gàlies que acaba amb la summissió
dels gals l'any 51 aC. La derrota de Pompei i l'acumulació de poder
per part de Cèsar significa, de fet, el naixement de l'Imperi que
convertiria Roma en la capital del món civilitzat. La pax romana
assegurà als pobles sotmesos a Roma una època de pau i benestar.
La societat romana, però, estava dividida en classes socials i
la vida d'un esclau o un plebeu no té res a veure amb la d'un ciutadà
i encara menys amb la d'un patrici. No tots els pobles sotmesos al poder
de Roma accepten de bon grat aquest domini. Els avantatges de la seva
civilització només repercuteix en el benestar d'una minoria
privilegiada i la majoria de la població viu en unes condicions
similars a la dels esclaus. ARTÈRIX narra de manera divertida la
visió d'un poblet gal que no troba bo el domini romà. De
fet, la sèrie és una paràbola que reflecteix la posició
de la França gaullista davant el poder nord-americà.
ALIX
representa un altra visió del mateix tema. El punt de vista del
món romà no és el dels pobles dominats sinó
el d'un patrici que no té cap mena de problema econòmic
encara que el protagonista sigui un jove gal adoptat i romanitzat. Aquesta
era una pràctica habitual a Roma. Els hereus d'un nom, d'una fortuna
o del propi imperi no eren necessàriament els fills naturals. Aquest
és el cas d'Alix que fa la seva primera aparició com esclau
a una ciutat d'Asiria. Més tard sabrem que és fill del cap
d'una tribu gala i ha estat adoptat per un general romà. Cronològicament
la sèrie està situada en un moment immediatament a la d'Astèrix.
El triumvirat Crassus, Popei, Cèsar s'ha trencat a la mort del
primer i comença una lluita sorda dels altres dos per obtenir el
poder. Alix pren partit per Cèsar i no intervé quan aquest
derrota Vercingetòrix a la batalla d'Alèsia. La fidelitat
d'Alix als valors de la civilització romana li val ser enviat per
Cèsar a diferents indrets on haurà d'enfrontar-se amb Arbacès
un grec paritdari de Pompei. A Egipte coneix un Enak, fill adoptiu d'un
comerciant, que havia de tenir una breu aparició però que
la insistència dels lectors va obligar a mantenir al costat d'Alix
en una extranya relació plena de connotacions sexuals fins al punt
de posar-se gelòs quan Alix s'enamora d'una noia.
Quan
l' any 407 les legions romanes abandonen la província de Britània
aquesta es trobava en un incipient estat de romanització. És
produeix un període d'inestabilitat política i de contínues
guerres dels habitants del sud-est amb els pobles pictes, escots i bretons.
Alguns nobles, com Aureli Ambrosi, intenten conservar el que poden de
la civilització i impedir les invasions germàniques. L'enyor
d'aquell món perdut provocarà, més tard, una literatura
que mitifica una pau idíl·lica: neix a Bretanya el mite
de Camelot, del Rei Artús i dels cavallers de la Taula Rodona.
LES HEROS CAVALIERS pretén explicar de manera realista el naixement
d'aquests mites: els cavallers de la Taula Rodona i el llegendari Artús
són patricis romans que s'han d'organitzar per subsistir a la barbàrie
present. Perceval, un innocent xicot poc intel·ligent que fuig
de la granja familiar per cercar aventures, és batejat amb aquest
nom per haver perdut el seu cavall (en francès "Perd Cheval").
Un cop més s'ha de lamentar que d'aquesta excel·lent sèrie
només s'hagin publicat dos àlbums en castellà.
PRINCE
VALIANT és també una saga artúrica. A diferència
de l'anterior, però, l'autor ens presenta un escenari més
idíl·lic i estructurat. Camelot és ja una realitat
política i urbana. El Rei Artús està representat
de manera similar als reis medievals de l'època feudal. Mentre
a la Gran Bretanya regna la pau, Europa està, encara, en plena
descomposició de l'imperi i assolada per les hordes bàrbares.
Els pobles germànics lluiten per heretar el territori i l'administració
de l'antiga Roma dividida a la mort de Teodosi el Gran (395 dC) en els
imperis d'Occident i d'Orient. Valia funda, l'any 416, el regne visigot
de Tolosa. Els huns a les ordres d'Àtila són derrotats,
l'any 451, als Camps Catalàunics per Aeci general de Valentinià
III , emperador d'orient, que per gelosia, el mana assassinar tres anys
desprès, privant d'aquesta manera, a l'imperi, de la única
arma fiable contra les amenaces d'invasió dels pobles de l'est.
Teodoric funda, el 493, el regne ostrogot d'Itàlia. Les aventures
del príncep Valent el porten per totes les llunyanes contrades
on tenen lloc aquests fets sense respectar massa, com acostumen a fer
els autors americans, les diferències cronològiques. El
més interessant de la sèrie és, probablement, l'encertada
descripció del clima de descomposició de l'imperi.
La
conseqüència de l'esmicolament de l'imperi ha estat l'aparició
de nombrosos poders territorials basats en la força de les armes
i en una economia de subsistència. Les seves principals característiques
són una explotació agrària basada en un règim
de latifundis i la fusió dels drets de vassallatge i de benefici.
Neix, d'aquesta manera, el senyor feudal, que disposa de manera absoluta
de la vida dels seus vassalls: administra justícia, recapta impostos
i pot decidir sobre el fet d'instal·lar-se en el seu territori
o marxar-ne. Els reis, sense un exèrcit exclusiu, han de basar
el seu poder en la fidelitat dels nobles i, per tant, estan sotmesos a
les condicions que els imposen els propietaris dels castells. JOHAN ET
PIRLOUIT és una visió d'aquesta època vista sota
el prisma de l'humor. Jan i Trencapins, en la versió catalana,
cavaller i escuder al servei d'un patriarcal i bondadós rei, lluitaran
contra les ambicions d'alguns nobles malvats amb l'ajut dels fantàstics
barrufets. És interessant el detall que fa aquest còmic
de la vida als castells i de la descripció dels oficis artesanats
o dels treballs en el camp. JAN I TRECAPINS, com s'anomena en català,
barreja elements realistes amb altres de fantàstics com els dracs
o ELS BARRUFETS.
A
començaments del segle VII, Mahoma predica una nova religió
que aconsegueix suprimir les rivalitats tribals dels pobles de la península
Aràbiga. El nou estat islàmic s'estengué ràpidament
per Palestina, Síria, Mesopotàmia, Egipte i el nord d'Àfrica;
travessà l'estret de Gibraltar i ocupà la península
Ibèrica abans de ser aturat a Covadonga i a Poitiers. L'acció
de EL CID té lloc a començaments del segon mil·leni,
quan Castella s'ha independitzat de Lleó (991) i els catalans dels
francesos (986). Els àrabs, dividits en regnes de taifes, estan
en el seu apogeu econòmic i cultural, però a l'inici de
la seva decadència política. Castella i Aragó són
adversàries i aliades d'alguns dels regnes musulmans. Per aquesta
època el Cid, encara jove, és amic i company d'aventures
de l'infant Sancho, germà del futur Alfons VI i primogènit
de Fernando I de Castella. Les guerres entre els diferents territoris
de la península Ibèrica es perllongaran fins meitat del
segle XV quan es configuraran de manera quasi definitiva els regnes cristians
de Portugal i Espanya i les expulsions primer dels musulmans i, posteriorment,
dels jueus. El tema ha estat tractat també per Gago a EL GUERRERO
DEL ANTIFAZ si bé amb escassa fidelitat a la història.
Si
entenem la història com una successió de dates, noms de
reis i batalles és difícil fer entrar en aquesta classificació
una sèrie com LES TOUS DE BOIS-MAURY en la que, pràcticament,
no hi ha cap referència que ens permeti situar-la. El que és
indiscutible, però, és la minuciosa descripció que
fa de la vida a l'edat mitjana, dels costums i treballs, de l'organització
i jerarquia feudal i del omnipresent poder de l'església de Roma.
Malgrat tot no és difícil situar les aventures del cavaller
Aimar i el seu escuder Oliver a començaments del segle XII. Aimar
que de petit va perdre la possessió de les seves terres es guanya
la vida fent de guia i escorta primer a uns peregrins que volen arribar
a Santiago de Compostela i, més tard, conduint un grup de gent
cap a Terra Santa. La Primera Creuada (1096-1099) ja ha finit i Jerusalem
està en mans cristianes però els peregrins han d'atravessar,
per anar-hi, territoris hostils sota el domini de Nur-al-Din que reconquistà
Jerusalem l'any 1164. Els viatges, per terres de Bizanci, eren perillosos
per les bandes que atacaven i robaven les caravanes matant, sovint, els
seus components. El realisme de la sèrie, encara que amb alguna
concessió a elements fantàstics, queda reflectit en uns
miserables castells fets de terra i fusta.
Som
a França l'any 1241 sota el regnat de Lluís IX, que més
tard serà conegut com Sant Lluís. A la regió de Poitou
tenen lloc les aventures d'Hughes que, ajudat del seu amic i protector
Sigwald, pretén recuperar el castell i les terres de Crozenc arrabassades
al seu pare. La realitat però és que Hughes no és
pas el fill de l'anterior senyor de Crozenc i la història ha estat
inventada per Sigwald, antic escuder d'aquell, per apoderar-se del tresor
que va amagar abans de partir cap a una de les croades. Hughes, quan sap
la veritat, l'amaga per obtenir riquesa i poder. Els remordiments que
té no l'obliquen pas a dir la veritat sinó només
a participar en una croada.Aquesta línia argumental, de poc interès,
es veu, però, enriquida per la trama política de rerafons
que descriu la revolta, real, dels barons comandats per Hughes de Lusignan
compte de La Marche casat amb la mare d'Enric III d'Anglaterra qui, a
la seva vegada, era Duc d'Aquitània. La revolta acaba, en el còmic,
amb la batalla de Taillebourg i la mort d'Enguerran, l'usurpador de Crozenc.
Hughes es veu recompensat per la seva participació al costat del
rei amb les terres que ha reclamat. En realitat la revolta de barons va
tenir lloc desprès del retorn de Lluís IX de la sisena croada,
l'any 1954, i va acabar amb la Pau de Paris l'any 1259. 
El
còmic està situat cronològicament entre els anys
1337 i 1453, quan Anglaterra i França s'enfronten en la Guerra
dels Cent Anys, considerada com la darrera fase del litigi plantejat entre
els dos països ençà de la conquesta d'Anglaterra pels
normands, que col·locà els reis anglesos en la contradictòria
situació de ser alhora sobirans a llur país i vassalls dels
reis francesos. Les aliances dels anglesos amb el Sacre Imperi Germànic
i dels francesos amb Castella estengueren el conflicte per gran part d'Europa.
La devastació provocada per la guerra, que per primera vegada utilitzà
l'artilleria, provocà revoltes camperoles i urbanes. La literatura
i el cinema s'han inspirat, sovint, en els seus fets i personatges: el
Príncep Negre, la batalla d'Azincourt, Joana d'Arc, etc. La descripció
dels paisatges, les ciutats, els castells i, sobretot, la brutalitat,
la crueltat, les supersticions i la incultura de la gent està plenament
aconseguida. Malgrat tot, l'abundància d'elements fantàstics,
li resta verosimilitud històrica i l'apropa més a un tipus
de literatura -actualment de moda gràcies a l'obra de Tolkien-
que recull la mitologia i la tradició del pobles germànics
que ocuparen bona part de l'Europa de l'Edat Mijana.
L'any
1347 Itàlia viu atemorida per la pesta negra. Les ciutats, encara
emmurallades, han començat a perdre ja la seva fesomia medieval per
donar pas a les aparences, encara primerenques, del que serà el renaixement.
El poder està encara en mans dels nobles però ja hi ha famílies
que participen d'ell gràcies als seus diners i els seus negocis.
La burgesia configura un tipus d'home diferent amb sensibilitat per l'art
i la bellesa, sentit comercial i afany de diner. És l'època
dels precursors. L'obra de Dante, mort pocs anys abans, Petrarca i Bocaccio
comença a imposar l'humanisme. La seu de l'Esglèsia és
a Avinyó i el Papa està desitjant tornar a Roma. Tolomei,
un dels primers banquers de Siena, està disposat a finançar
Cola di Rienzo un tribú que ambiciona aconseguir restaurar un imperi
romà limitat a la península. Aquest encapçalarà
una revolta per enderrocar la dictadura que han imposat els Colonna a Roma
i permetrà el retorn del pontífex. Vasco, un personatge fictici
suposat nebot de Tolomei, és l'encarregat de transportar l'or necessari
i ajudar Rienzo a arribar sa i estalvi a Roma. És extraordinària
la fidelitat amb que s'ha reproduit l'època.
El
30 de maig de l'any 1431 Joana d'Arc era cremada viva a la plaça
de Rouen. Pocs dies abans Jhen un constructor de catedrals amic del mariscal
Gilles de Rais intenta, en va, deslliurar-la. Jacques Martin sap recrear
molt bé els poblats, els castells i les lluites d'una França
dividida per la meitat amb tot el nord -París, inclòs- ocupat
pels anglesos i el sud en poder de Carles VII. L'amistat entre Jhen i
Gilles de Rais és l'element principal d'aquesta sèrie. Una
amistat que es posa pel davant del deure atès que Jhen sap perfectament
que el seu amic és un assassí d'infants. Gilles de Rais
va ser anomenat mariscal de França quan encara no tenia vint-i-cinc
anys gràcies a la seva participació en la conquesta d'Orleans.
Després, però, es retirà a les seves terres, dilapidà
la seva immensa fortuna i donà curs lliure a les seves pràctiques
sexuals amb nens posteriorment torturats i morts. Gilles de Rais no va
ser condemnat i executat per aquest motiu sinò per la pràctica
de la màgia i la bruixeria. Són poc creïble, però,
les relacions personals entre els protagonistes: Gilles de Rais dona el
comandament de les seves tropes a Jhen que no té cap lligam amb
la noblesa i que, més d'una vegada, tracta públicament el
mariscal de manera despectiva. Uns fets que, a la realitat, li haurien
costat el cap. 
L'any
1532 la colonització del continent americà està en
plena efervescència. Amb el pretext de portar la vertadera fe als
indígenes milers d'aventurers, antics soldats i fills d'una noblesa
sense fortuna emprenen la conquesta de noves terres amb l'objectiu d'enriquir-se
de la manera més ràpida possible. Els èxits obtinguts
per Cortés, Pissarro, Alvarado, etc. els estimulen a afrontar tota
mena de perills per obtenir riquesa i poder. S'esclavitzen les tribus
índies més dòcils o se les elimina físicament
quan oposen resistència i quan Bartolomé de les Cases surt
en contra de l'esclavitud dels indis comença la importació
i el comerç d'esclaus negres requisats per la força en el
continent africà. LA SUEUR DU SOLEIL, publicat originalment en
euskera i no editat en cap altre llengua dins l'estat espanyol, narra
les aventures d'una de les moltes expedicions a la recerca d'or. Un vaixell
separat de la resta de la flota per una tempesta arriba prop de la desembocadura
de l'Orinoco i s'interna fins a trobar un poblat indígena que els
acull hospitalàriament. Els espanyols es creuen amos i senyors
de tot el que veuen incloses les vides dels habitants del poblat i això
aviat donarà lloc als primers conflictes. Una obra mestra que cal
llegir en francès.
La
Reforma Protestant iniciada per Luter, prengué a França
una forma virulenta que enfrontà catòlics i hugonots (protestants)
en guerres de religió. L'any 1584 Enric III anomena el seu cosí
hugonot Enric de Navarra successor legítim de la corona de França.
Enric de Guisa dirigent de la Lliga catòlica s'alia amb Espanya
per impedir la seva pujada al tron. És la guerra dels tres Enrics.
Enric de Navarra, reforça les seves tropes reclutant un exèrcit
de mercenaris alemanys veterans de les guerres de Flandes. El rei Enric
mana assassinar Enric de Guisa però és, al seu torn, assassinat
per un frare dominic. Les Chemins de Malefosse narra les aventures d'un
grup d'aquests mercenaris comandats per dos veterans Gunther i Pritz que
intenten protegir el navarrès dels nombrosos complots i atemptats
que s'interposen en el seu camí. A Gisors, una localitat a mig
camí entre Paris i Rouen comença aquesta història
que capta perfectament l'esperit d'una època de lluites implacables
per obtenir el poder d'un regne que està entrant ja de manera accelerada
a l'Era Moderna. Enric IV, rei de nom però no de fet, es veu obligat
a conquerir el seu regne, pam a pam. 
Morts
el altres Enrics, a l'any 1589, Enric IV de Navarra es converteix en rei
de França però ha de seguir lluitant contra els espanyols
i la Lliga. El 1593 amb la seva conversió al catolicisme acaba
la guerra. L'any 1598 es proclama l'Edicte de Nantes que atorga moltes
llibertats als protestants. Les seves simpaties pels hugonots i la seva
pragmàtica conversió, més diplomàtica que
real, expressada perfectament per la cínica frase "París
bé val una missa", provocaren constants enfrontaments amb
la seva muller la italiana i catòlica, Maria de Mèdici,
que acabaren amb l'assassinat del rei el 1610. El còmic situa els
personatges en aquest escenari on junt a la fictícia protagonista
trobem un jove Lluís XIII que, amb el seu enunciat de "Un
rei, una fe, una llei", crea l'estat absolutista que se suposa basat
en l'origen diví dels drets del monarca. A ell es deuen la creació
de l'administració provincial i l'exèrcit permanent. L'èxit
d'aquesta sèrie, que havia de ser publicada en set volums, obligà
als seus autors a crear una veritable xarxa d'altres relacionades amb
ella. De totes elles la més indispensable per poder veure el desenllaç
final - i també la única publicada en castellà a
més a més de la original - és PLUME AUX VENTS.
El
monopoli del comerç entre el vell i el nou món que Castella
s'atorgà, arran del descobriment d'Amèrica, desenvolupà
extraordinàriament la pirateria amb la participació directa
d'Anglaterra, França i Holanda que lluiten contra l'hegemonia espanyola.
El domini de les rutes marítimes adquireix una importància
tan gran per a l'economia que fins i tot sorgeixen societats privades
encarregades de finançar els pirates. Les successives guerres entre
aquests estats afavoreixen l'hostilització de les costes per vaixells
corsaris -naus armades, proveïdes d'una patent de llur govern per
atacar l'enemic a canvi del botí obtingut- i la impunitat dels
pirates, alguns dels quals passen a ser corsaris i reben, fins i tot,
honors reials. Barba Roja i la seva tripulació que comencen les
seves aventures com a sanguinaris pirates, es transformen en corsaris
al servei del rei de França. Sóm a l'època de la
guerra entre França i Espanya contra Anglaterra que disputa el
domini dels mars amb Francis Drake (1543-1596) elevat a la categoria de
Sir pels seus assalts als vaixells que feien la ruta de les Indies.
A
Anglaterra la revolució industrial origina un èxode constant
del camp devers les ciutats on, encara que en condicions terribles, es
pot trobar feina i menjar. Els obrers, encara que són homes lliures,
viuen en un règim que, per les seves condicions, s'assembla molt
al de l'esclavatge. A les colònies, en canvi, s'obliga per la força
els indígenes a realitzar els treballs més durs i, més
tard, quan les doctrines en favor de la igualtat i la cristianització
dels indis es va imposant, es procedeix a la seva substitució per
esclaus portats d'Àfrica. En aquella època els negres no
eren considerats éssers humans i per tant no tenien cap dret. Apareixen
els negrers i el tràfic d'esclaus que durarà molts anys,
fins i tot després de la seva prohibició. Alguna de les
grans fortunes actuals tenen el seu origen en aquest comerç. Els
fets narrats a LES PASSAGERS DU VENT comencen el 1780.
La
revolució francesa ha deixat enrera l'època del terror i
ha donat pas a una nova constitució i un govern moderat. L'any
1795 Napoleó Bonaparte, ascendit a general dos anys abans, sufoca
una revolta monàrquica i és anomenat comandant en cap de
l'èxercit d'Itàlia, expulsa els austríacs i posa
fí a la milenària república de Venecia. Un any més
tard comença la campanya d'Egipte. Moltes de les obres d'art d'aquests
païssos acabaran al Louvre. ARNO narra les aventures d'un mùsic
venecià que esdevè amic personal de Napoleó al que
ajuda, serveix i salva la vida moltes vegades. Com que els autors del
còmic són francesos es trenca una regla sagrada a la història
del còmic: els bons són els amics de l'invasor i els dolents
són els partidaris de mantenir Venecia en poder dels venecians.
És cert que -igual que a Espanya i d'altres llocs- les tropes de
Napoleó, al menys abans de proclamar-se emperador, portaven als
païssos conquerits les idees més progressistes de la revolució
francesa i abolien sistemes de govern basats en l'absolutisme i la dictadura.
Però no és menys cert que ho feien a costa d'engrossar les
arques de França en perjudici de la gent del país. 
La
independència dels Estats Units provoca una allau migratòria
de molts homes i dones del nord i del centre d'Europa cap a aquest nou
país que aviat es queda petit i necessita una expansió territorial.
La immensitat de les terres que encara estan en mans dels indis i el menyspreu
que la cultura anglosaxona sent per aquells que considera de races inferiors
origina una progressiva i violenta ocupació del territori i l'extermini
de les tribus índies que l'ocupaven. La matança indiscriminada
de bisons provoca la fam entre les tribus que encara viuen d'una economia
de caça i, a la llarga, origina les anomenades guerres índies.
El tinent Blueberry viurà, en successius episodis, la guerra de
secessió (1861-1865), la construcció del ferrocarril intercontinental
i les lluites entra blancs i indis. I no sempre ho farà al costat
dels guanyadors. BLUEBERRY és un western fet des d'una òptica
moderna i una revisió de la història que no ha pogut prescindir
de les aportacions marxistes. Per això el tema de la expansió
anglosaxona a costa de les tribus indies és vist com un dels elements
de la lluita de classes que en aquest cas no és individual sino
col·lectiva. 
El
desenvolupament del capitalisme imperialista posà en crisi l'equilibri
de forces entre les grans potències europees. A la tradicional
rivalitat francoprussiana s'uní també la competència
entre Viena i Moscou. Anglaterra trencà la seva política
d'aïllament i intervingué a favor de França juntament
amb Rússia. Itàlia, partidària al principi de l'aliança
amb Alemanya i l'imperi Austrohongarès, es passà a darrera
hora a l'altre bàndol. El formidable creixement de l'economia alemanya
-un país amb poques colònies- i la imperiosa recerca de
nous mercats i zones d'influència féu inajornable l'enfrontament.
La guerra (1914-1918), a la qual s'afegiren quasi tots els estats europeus,
Estats Units i Japó, fou la més mortífera de les
que hi havia hagut mai i contribuí a revolucions internes que acabaren
amb els règims imperials de Rússia i Alemanya. La Primera
Guerra mundial és ja clarament una guerra pel domini de l'economia
i els mercats i no respón ni als criteris de religió tant
determinants en el passat ni a les ambicions de les monarquies per a consolidar
i augmentar el seu poder. Els beneficiaris de la guerra són els
grans industrials i els banquers. I la pau final no és més
que un parèntesi en espera de millorar la situació. Els
mètodes de destrucció arriven a fites mai assolides abans.
La
primera Guerra Mundial comportà per a Rússia derrotes immediates,
revoltes socials i una gravíssima crisi econòmica, que facilità
l'inici de la revolució de febrer, que forçà l'abdicació
del tsar Nicolau II, i de la revolució d'octubre, que donà
el poder al partit bolxevic. Els consells obrers -soviets- estaven dividits
entre els menxevics i els bolxevics. Aquests darrers, dirigits per Lenin,
proposaren la presa del poder, l'acabament de la guerra i la nacionalització
de la terra, de la banca i de la gran indústria. El triomf de la
revolució provocà la rebel·lió militar dels
russos "blancs" dirigits per l'almirall Kolcak i els generals
Kornilov, Krasov, Denikin i Wrangel, que foren ajudats per forces expedicionàries
occidentals. Les aventures de Corto Maltés, que s'inicien a Sibèria
en aquest moment, prosseguiran en altres indrets fins a finals de la dècada
dels 30. Encara que la mort d'Hugo Pratt deixà la sèrie
inacabada, l'autor havia previst la mort del seu personatge lluitant al
costat de la República Espanyola durant la Guerra Civil.
Després
de la Primera Guerra Mundial les classes populars són, cada cop
més, partidàries de l'enderrocament de les monarquies. Els
partits d'esquerres s'enfronten, però, amb la disjuntiva de república
burgesa o revolució. A Espanya, al mes d'abril de 1931, les eleccions
municipals provoquen la caiguda de la monarquia i la proclamació
de la república. L'any 1936, després de l'anomenat bienni
negre, l'esquerra guanya les eleccions i el nou govern restaura les llibertats
polítiques i les conquestes democràtiques del primer període.
El juliol esclata un cop militar que rep el suport de l'Alemanya nazi
i la Itàlia feixista. La guerra civil, malgrat la lluita i el sacrifici
del poble -reflectits en el còmic d'Hernández Palacios-,
instaurarà la dictadura franquista que es mantindrà quaranta
anys en el poder. Eloy lluita a les files republicanes al costat dels
brigadistes internacionals i destaca la valentia del poble que es veu
obligat a lluitar amb recursos escasos. L'autor segueix un ordre cronològic
dels diferents episodis de la guerra: el fracàs de l'atac a l'Alcazar
de Toledo, la defensa de Madrid, l'arribada de les brigades internacionals,
la conversió de les milicies populars en exèrcit regular,
l'arribada dels primers tanks soviètics, etc. 
La
política expansionista del nazisme -ocupació d'Àustria
i Txecoslovàquia, invasió de Polònia-provocaren la
reacció de França i Gran Bretanya i el començament
de la segona guerra mundial. Les ràpides victòries alemanyes
-en pocs dies arribà a Varsòvia, envaí Dinamarca,
Noruega, Holanda i Bèlgica i ocupà París- facilitaren
l'entrada en el conflicte d'Itàlia. En no ser possible la invasió
de Gran Bretanya, la guerra es traslladà als Balcans, al nord d'Àfrica
i més tard al territori soviètic, fins que les forces de
l'eix foren detingudes a les portes de Moscou. La guerra s'internacionalitzà
amb l'entrada del Japó i els Estats Units. La sèrie de Boixcar
té lloc en cada un dels quatre fronts oberts: a l'oest i sud d'Europa,
a Rússia, al Pacífic i, en menor mesura, a l'Àfrica
del nord. Boixcar aprofita l'escenari bèlic per resoldre conflictes
individuals ocasionats, moltes vegades, per la gelosia o l'ambició.
Per aquesta raó els "bons" i els "dolents"
d'un episodi poden ser de la mateixa o distinta de qualsevol de les nacionalitats
que estan en conflicte. Les simpaties de l'autor es reparteixen per igual
entre anglesos, alemanys i americans però no passa el mateix quan
es tracte de russos, que o són dolents perquè són
comunistes o estan enganyats per ells, i quan són japonesos que
són sempres cruels. 
Els
avenços tecnològics propiciats per la Segona Guerra Mundial
i, després, per la guerra freda, es converteixen en una qüestió
de prestigi sobretot per les dues gran potències que representen
les dues concepcions socials i polítiques en què està
dividida la immensa majoria dels països. La carrera de l'espai es
converteix, d'aquesta manera, en una fita important. La humanitat deixa
per primera vegada la Terra i comença a explorar el sistema solar.
Al mateix temps augmenta la creença que no estem sols a l'Univers
i que, en algun lloc, éssers intel·ligents poden rebre els
nostres missatges. El 1957, la Unió Soviètica posa en òrbita
l'Sputnik. El 1961 té lloc el primer vol tripulat i el 1965 la
primera sortida a l'espai. El 1969 els Estats Units aconsegueixen fer
arribar un astronauta a la Lluna. Hergè, uns anys abans, havia
dibuixat aquest fet de manera molt aproximada a la realitat encara que
arrossega alguns dels errors científics habituals d'aquella època.
La possibilitat d'abandonar el planeta originari de l'espècie obre
un nou i apassionant capítol de la Història. Capítol,
però, aturat ara per ara per raons polítiques i econòmiques.