LA FAMILIA ULISES de Marí Benejam és, probablement, la obra de còmic que ha sabut retratar millor la realitat de la petita burgesia barcelonina sota el règim franquista.

No podem pas dir que Ulisses, un treballador de despatx, sigui estrictament un burgés atès que no posseeix cap mitjà de producció ni disposa del capital per finançar una empresa per petita que sigui. Ell és un assalariat, un treballador per compte d'un altre -que, curiosament no apareixerà mai en cap dels episodis- però atesa la pobresa de la immensa majoria de la població en la dècada dels anys quaranta del segle XX un persona que disposés d'un salari que permetés ser l'únic sostens de la familia podria perfectament situar-se en "el grup social constituït per persones d'una classe mitjana acomodada" que és una de les definicions de burgesia que dona la Real Acadèmia Española.

Perquè les aventures de la família Ulisses comencen l'any 1944 quan encara no havia acabat la Segona Guerra Mundial. I seguint la història real de la economia del nostre país veurem -igual que molts treballadors qualificats- que poden permetre's anar de vacances o comprar un cotxe com el Seat 600 que sortí al mercat l'any 1957. La legislació espanyola tenia reconegudes les vacances pagades des que les va establir la República l'any 1931, Els salaris, però, eren tan baixos que poquíssima gent podia fer unes vacances diferents a anar als pobles del seu origen familiar.

LA FAMÍLIA ULISES que va començar a publicar-se a la revista TBO amb guions de Joaquim Buigas, substituït per Carles Bech l'any 1963 arrel de la mort del primer ha de ser considerada com una de les poques obres mestres que ha donat el còmic català.

La família està composada, a més del seu cap Ulisses, per la seva dona Doña Sinforosa, Doña Sinforosa, la sogra -un dels millors personatges creats al nostre país- la filla gran Lolín i la parella de petits Merceditas i Policarpito. I encara que els noms responen a la castellanització obligada en aquell temps només cal seguir les converses de la sogra per detectar-ne l'origen rural i català de la familia.

Mentre el cap de família passa tràngols per arribar a finals de mes la seva dona només es preocupa per aparentar un estatus social superior al que realment té que permeti "un bon casament" a la seva filla gran que només té el cap ple de pardals. Una i altre dos personatges secundaris que junt amb els nens serveixen als autors per poder oferir gags puntuals. No passa pas el mateix amb l'àvia que amb el seu castellà farcit d'expressions i paraules catalanes sovint més inventades que traduïdes és un dels grans atractius de la sèrie.

LA FAMILIA ULISES és, a més a més, una crònica fiable i documentada de l'evolució d'aquesta classe social i de la seva progressiva incorporació a una societat del benestar tecnificada i consumista. La pobresa tècnica i econòmica de la postguerra va deixant pas, de mica en mica, a l'arribada dels elements domèstics que han contribuït al suposat benestar d'una gran part de la població catalana: l'arribada dels primers televisors, les rentadores de roba i de vaixelles, els cotxes utilitaris, les segones residències, les vacances pagades i tot un munt de petits detalls i utensilis que avui dia es consideren quasi bé imprescindibles.

Els diferents episodis publicats -tots ells d'una sola pàgina- han estat recollits en diferents àlbums. Imprescindible tenir-ne quants més millor a la biblioteca pròpia.