AMORS FRÀGILS és una magnífica sèrie ambientada a l'Alemanya dels anys trenta i quaranta que segueix la vida d'uns joves que transcorre durant el sorgiment i desenvolupament del nazisme en aquest país. La història comença al sud de França el juny de 1942 però poques pàgines més endavant la narració fa un salt enrere per situar-nos a Berlín -any 1932- a l'inici del relat.

És aquí on coneixerem Martin Mahner, Gunther, Kurt Erlinger, Andrea i Katrina -aquesta darrera, jueva- tots ells joves que seran els personatges més positius de la sèrie en contraposició als més grans que no poden oblidar la humiliació soferta per les condicions imposades després de la derrota anterior.

Qualsevol discrepància amb el pensament nazi ha de ser durament castigada sense tenir en compte els mèrits del servei a Alemanya que pogués haver fet el discrepant. És terrible veure com li és retirada l'almoina a un obrer sense feina perquè s'ha queixat de la desídia de l'estat. La fidelitat a Alemanya no val per a rés, el que compte és la fidelitat a Hitler.

El còmic deixa clar que si el nazisme va triomfar és perquè la seva ideologia estava profundament arrelada en el pensament i comportament de la majoria de les classes acomodades alemanyes. El comportament de personatges com els pares de Mahner o Gustav Floher l'amic d'ells deixen clar com es pot opinar sobre Hitler passant de l'escepticisme de la seva política a l'entusiasme total cap la seva persona. Els pocs escrúpols que om pot tenir queden explicitats quan Martin -que és el més antinazi del seu entorn- ens diu que ni només mirem la seva política econòmica ell aplaudiria amb les dues mans. En tot cas si s'hi resisteix és només per les detencions arbitràries i els mals tractes als opositors. Cal veure com un empresari alemany que ha posat la seva producció al servei de l'esforç bèl·lic és condemnat a quinze anys de presó només per haver dit, en privat, que després de la desfeta de Stalingrad Hitler hauria d'haver dimitit. L'aire de por que surava per Alemanya fa que una de les dues úniques persones que va escoltar aquelles paraules corregués a denunciar-ho mentre l'altra -pressionada per la Gestapo- confirmés el suposat delicte.

A mesura que llegim podem veure com es van dictant lleis que permeten expropiar primer fàbriques i comerços jueus per acabar amb els seus bens personals amb total assentiment -i col·laboració aprofitada- de bona part de la població dels països ocupats. El pitjor del cas és que en la majoria dels cassos els perjudicats ho accepten passivament confiant en que només és una situació provisional que serà reversible.

Els guions de Richelle son destacables i, si alguna pega hagués de posar és veure com Martin Mahner es passa tota la segona guerra mundial sense haver ni disparat i rebut cap tret excepte el que li fa el seu propi superior. El guions estan farcits d'el·lipsis per evitar situacions repetitives al lector a qui els autors demostren un gran respecte,

Si el guions son excel·lents no podem dir menys dels dibuixos de Beuriot. Uns dibuixos quasi de línea clara amb una gran documentació dels llocs que dibuixa i uns color que no fan més que destacar, si cap, la nitidesa de les planxes. El lector segurament es sentirà immers en una població alemanya, els carrers de París o els paisatges de la França mediterrània. Llàstima que Editorial Rosell només s'hagin publicat el dos primers episodis recollits en un sol volum en castellà. I llàstima també que hagi introduït unes notes que a l'edició original no existeixen i que qualsevol pot trobar cercant dades sense que suposi una gran molèstia o, encara millor, llegint-ho en un llibre. Cap editor s'ha atrevit a treure una versió en català; la visió dels editors del nostre país és una mica miop per dir-ho de manera suau.