EL WESTERN

Els Estats Units és, des del punt de vista polític i econòmic, una de les primeres potències mundials. Els seus costums, la seva moda, els seus productes i, fins i tot, la seves formes de vestir i menjar, s'han imposat en la majoria de països de l'anomenada àrea occidental que inclou la quasi totalitat dels més rics del món. Malauradament, però, EU és un país que quasi bé no té ni una història ni una cultura arrelades. El cinema, el seu mitjà de difusió més utilitzat i acceptat, ha potenciat els moments històrics més característics i emblemàtics del país: la conquesta del seu territori amb les pel·lícules de l'oest, la seva composició social amb la barreja i la lluita de classes entre els grups de diversa procedència amb les pel·lícules de gàngsters i la seva promoció a primera potència amb la industrialització i la intervenció política amb les pel·lícules de guerra. És una divisió esquemàtica però que, en línies generals, respon a la realitat.

En concret, el cinema va descobrir amb les pel·lícules de l'oest els espais oberts, la mobilitat de la càmera, els itineraris inacabats, la individualitat dels protagonistes i va ajudar a la implantació en l'imaginari col·lectiu d'alguns mites que avui la majoria de nord-americans consideren veritats indiscutibles: el dret a defensar-se individualment, el dret a impartir justícia de manera personal, el dret de conquerir un territori ignorant els seus propietaris si aquests estan catalogats com a menys civilitzats, el dret a fer interpretacions racistes basades en la Bíblia i el dret d'utilitzar la violència per a resoldre conflictes entre grups amb diferents interessos. El pistoler solitari que "allibera" un poble dels malvats que l'oprimeixen, la impunitat en que és pot matar "en defensa pròpia" encara que hagi estat provocada, l'aniquilació de moltes ètnies índies, les guerres entre ramaders, camperols i propietaris d'accions del ferrocarril, el tractament dels negres, etc. en són un bon exemple. Com ha vist això el còmic? Les pàgines que segueixen ens en donen una pinzellada.

En contra del que hom podria esperar, molts pocs dels grans autors del còmic americà s'ha dedicat al western. Alex Raymond (Flash Gordon), Clarence Gray (Brick Bradford) i Dick Calkins (Buck Rogers), per exemple, preferiren la llibertat imaginativa que permetia la ciència-ficció. Ray Moore (The Phantom), Harold Foster i Burne Hogarth (Tarzan) o Lyman Young (Tim Tyler's Luck) situaren els seus personatges en jungles plenes de feres, pigmeus i buscadors d'ivori. Milton Caniff (Terry and the Pirates i Steve Canyon) i Frank Robbins (Johnny Hazzard) preferiren els temes bèl·lics. Chester Gould (Dick Tracy), Will Gould (Red Barry), Will Eisner (The Spirit) i també Alex Raymond (Rip Kirby) es dedicaren al tema criminal i Al Capp (Li'l Abner) seguí amb la sàtira iniciada, entre d'altres, per George McManus (Bringing Up Father), Rudolph Dirks (The Katzenjammer Kids), George Herriman (Krazy Cat) i Chic Young (Blondie). Molts dels còmics citats tenen present la violència. És però, una violència dirigida cap "l'enemic" o cap els elements indesitjables de la societat. La conquesta del territori és tot un altra mena de violència que encara avui fa avergonyir molts nord-americans. Potser per això, fins acabar la segona guerra mundial pocs dels còmics importants tingueren com a temàtica el western. Fins molt avançat el segle XIX, els nord-americans desconeixien pràcticament la seva pròpia història. El cow-boy no comença a ser conegut fins l'èxit obtingut per un espectacle de circ promogut pel coronel Cody, on es mostrava, a més a més de l'habilitat en l'ús de les armes, un autèntic assalt a una diligència amb cavalls i pellroges. Les pel·lícules seriades de Broncho Bill i Tom Mix serviren de font d'inspiració a molts d'aquests còmics. Fred Harman, per exemple, creà l'any 1933, BRONC PEELER un cow-boy agent del FBI, audaç, impulsiu i segur de la seva força física que, com un cavaller feudal, recorre la regió de Rio Grande i El Pecos acompanyat del seu vell amic Coyote Pete i la seva xicota Babs.

L'any 1935 el King Features Syndicate comença la distribució de les aventures de KING OF THE ROYAL MOUNTED (1935), basades en les populars novel·les de Zane Grey, dibuixades per Allen Dean i més tard per Charles Flanders, primer com a planxes dominicals i, a partir de l'any 37 com a tires diàries. King és un sergent de la Policia Muntada del Canadà responsable d'un petit destacament ales llunyanes muntanyes del Yukon. La llunyania del lloc i la immensitat i soledat del paisatge fan que les seves aventures estiguin properes a l'esperit dels primers conqueridors dels grans territoris del nord malgrat la trama dels episodis respongui a l'actualitat del moment. A diferència de l'oest nord-americà, les relacions amb els indis són més pacífiques, no hi ha guerres ni amb els blancs ni entre les diferents tribus i els malfactors acostumen a ser blancs a qui King es veu obligat a detenir sense que això suposi forçosament haver-los de matar.

El mes de setembre del 1938 King Features Syndicate comença també la distribució de THE LONE RANGER de Fran Striker i Edward Kressy que al nostre país va ser distribuït per Hispanoamericana amb el nom de "El Jinete Enmascarado". Seguint la moda imposada per altres sèries de gran èxit que no tenien res a veure amb el western, l'autor vesteix els seu personatge amb un vestit blanc de cap a peus i tapa el seu rostre amb una màscara negra. D'aquesta manera l'antic ranger, que ha vist morir, en una emboscada, tots els components de la seva patrulla, és converteix amb un justicier solitari que no ha de donar compte a ningú de les seves accions i dels seus morts. Amb Siver, el seu cavall blanc i Tonto, un indi amic que l'acompanya en les seves aventures, i únic personatge que coneix la seva cara, recorren les vastes planures de l'oest perseguint aquells que ha desafiat la llei.

El mateix any, Harman abandonà BROC PEELERi començà la seva obra mestra, RED RYDER amb una tècnica més depurada a la que ha afegit una curosa ambientació, una estudiada planificació i angulació, un enduriment dels rostres i un tractament especial pels detalls que donen credibilitat a la història. Red Ryder és el responsable de l'explotació d'un ranxo amb companyia d'una corpulenta tia seva, coneguda com la Duquesa i d'un petit indi navajo que al nostre país portava el nom de Castorcito. Red Ryder és contrari a la violència innecessària que només utilitzarà per ajudar al vell sherif de Rimrock. Un any després, Mike Arens va començar unaadaptació en còmic de ROY ROGERS, un cow-boy expert en el maneig del llaç que cavalca sempre acompanyat de la seva guitarra, la seva xicota Dale Evans i el seu amic Trigger. Roy Rogers era un heroi conegut del gran públic gràcies a una sèrie de pel·lícules distribuïdes per la Paramount. Possiblement una bona part de la seva popularitat ve ser deguda a ser el primer heroi cantant en els inicis del cinema sonor. Una altra sèrie de films, també de la Paramount, inspiraren HOPALONG CASSIDY, dibuixat el 1943 per Carl Pfeifer basant-se en les novel·les de Clarence E. .Milford. Hopalong, que comença de cow-boy en un rantxo de Texas, va ascendint fins arribar a sherif de Twin-Rivers on impartirà justícia ajudat dels seus amics Califòrnia i Mesquita. Cap d'aquest dues sèries, però, des del meu punt de vista, arriben a la qualitat de RD RYDER.

A l'any 44, quasi tot Europa estava assolada per la Segona Guerra Mundial. La majoria dels països amb una forta producció de còmics, estaven combaten. A Espanya, però, començaven a manifestar-se de manera molt precària les simpaties que molts dibuixants -alguns d'ells havien lluitat al costat republicà- tenien cap al costat dels aliats i sobre tot dels nord-americans. No és d'estranyar, doncs, que els primers còmics de temàtica western produïts a Europa fossin fets a aquí. L'Editorial Valenciana comença la publicació d'EL PEQUEÑO LUCHADOR amb guió de Pedro Quesada i dibuixos de Manuel Gago. D'aquest mateix any són també obres tant estimables com PISTOL JIM de Carlos freixes i DICK NORTON de Juan García Iranzo. L'any 1946 l'editorial Marco publica una sèrie de 24 quaderns, EL PUMA, amb guió i dibuixos de Boixcar que serà continuada en dues noves sèries signades per Artés i Martínez. La sèrie més important, però, surt el 1947 de la mà de Francisco Batet. Es tracta de EL COYOTE, basat en les novel·les de José Mallorquí. La història és una mena d'adaptació modernitzada de la novel·la El Zorro. Cesar de Echagüe és un ric propietari californià que amaga la seva personalitat sota una màscara d'indolència, mandra, efeminament i col·laboracionisme per poder lluitar, disfressat amb una màscara i vestit mexicà, contra l'opressor del Nord. No tots els anglosaxons, però, són dolents i El Coyote només castiga a qui fa abús del poder. La extraordinària qualitat dels dibuixos de Batet han col·locat EL COYOTE en un lloc d'honor de la història del còmic. Tanmateix les seves aventures és veuen llastrades per la simplicitat dels guions -les primeres aventures es completaven en unes poques pàgines- que no foren capaços de recollir la riquesa del personatge de les novel·les de Mallorquí, la profunditat dels diàlegs, la seva filosofia i el seu sentit de l'humor. Probablement això només hagués estat possible en una sèrie més llarga.

Com en qualsevol altre gènere faltava, però, una mirada autocrítica. El dibuixant belga Morris s'encarregaria de posar-la amb la seva creació LUCKY LUKE, editat l'any 1947 per Dupuis. Morris era, també, l'autor dels guions. L'any 1955, però, els va passar a René Goscinny qui accentuà el seu caràcter humorístic en detriment del rigor històric que havia mantingut fins el moment. Perquè malgrat la seva forma caricaturesca i el constant sentit de l'humor que Morris utilitza com a mecanisme de distanciament, la sèrie abasta una àmplia panoràmica del paisatge i la història del seu país. En la seva cavalcada per les amplies prades, l'home que dispara més de pressa que la seva ombra, es trobarà amb els personatges de la mitologia del Far West: Billy the Kid, Calamity Jane, els germans Dalton, Sarah Bernhard i tants d'altres. Serà, també, testimoni de les guerres índies, de la construcció del ferrocarril intercontinental, de les lluites entre ramaders i camperols, de la perforació del sol en busca de petroli, de les carreres per obtenir terres o en busca de l'or de Califòrnia. Goscinny prefereix no trobar-se tant encotillat i els seus guions són més inventius: si els germans Dalton han mort res impedeix trobar els immortals cosins Dalton els malvats més estúpids i imbècils de tota la història del còmic. Una troballa així no pot deixar-se perdre fàcilment però la reiteració acaba provocant un cert avorriment. El misògin Lucky Luke té intel·ligents converses amb el seu cavall Joly Jumper cosa totalmet impossible de fer amb Ran Tan Plan, un gos absolutament estúpid i maldestre que és té per un autèntic buscador de pistes. LUCKY LUKE és un dels còmic més seriós que s'han sobre la conquesta de l'Oest.

Itàlia aporta dues novetats. Una purament formal obligada per la situació. La derrota a la guerra li suposa dificultats materials entre les quals hi ha la manca de paper. Per aquesta raó aprofita els retalls i edita còmics en forma de "tires" semblants a les de les strips dels diaris americans. L'altre és la introducció d'un protagonista que quasibé no ha sortit de l'adolescència. En format strip apareix , l'any 1948, IL PICOLO SCERIFFO una sèrie escrita per Tristano Torelli i dibuixada per Camillo Zuffi en la que el fill d'un sherif, que veu morí assassinat el seu pare, ocupa el seu lloc després d'haver demostrat la seva capacitat al capturar l'autor i, de pas, salvar a Garret, el pare de la seva xicota. Les aventures de Kit, de la seva germana Lizzie, el seu marit Piggie i la seva xicota Flossy fluctuen entre l'aventura èpica i l'aventura sentimental.

El mateix any comença a publicar-se TEX WILLER que al nostre país s'anomenà TEXAS BILL. L'èxit, per a molts crítics inexplicable, va ser tant gran que encara avui les seves aventures, que han passat per un munt de mans, continuen publicant-se. Dibuixades ara per professionals de la categoria de Alfonso Font, Manfred Sommer, Jesús Blasco o Víctor de La Fuente per citar només els espanyols. TEX WILLER, però, no és estrictament o, al menys exclusivament, un còmic de l'oest perquè moltes de les seves aventures contenen elements propis de la ciència-ficció o de la màgia difícils de trobar a les planures del Far-West. La sèrie, en el seu inici, té com a responsables a Gianluigi Bonelli pel que respecte els guions i Aurelio Galleppini pel que respecte els dibuixos. Tex Willer, amic dels indis, és enemic implacable dels poderosos siguin ranxers, banquers o militars. I per si fos poc, està casat amb una índia amb la que té un fill mestís. Potser aquesta sigui la causa del seu èxit popular.

L'any 1951 el King Features Syndicate va encarregar al guionista Rod Reed i al dibuixant argentí José Luís Salinas la realització d'una strip diària, CISCO KID, basada en una novel·la titulada "The Caballero's Way" obra de l'escriptor nord-americà O'Henry publicada l'any 1907. El seu protagonista, un justicier encantador i cavalleresc va adquirir ràpidament una gran popularitat que es manifestà a través de les adaptacions per la ràdio, pel cinema i fins i tot en una de les primeres sèries de la televisió. La primera versió dibuixada va ser en un comic-book editat per Bernard Bailey l'any 44 dibuixat per Charles A. Voight. Cisco Kid és el fill d'un gran propietari d'extenses terres de Nuevo México. Com a bon fill de papà li encanta perseguir i enamorar noies joves i boniques, però també es desviu per defensar els dèbils i els oprimits. Acostuma a portar un elegant vestit negre estil mexicà rematat amb un gran barret, és un expert tirador de revòlver i la seva valentia és llegendària. Va sempre acompanyat del seu servidor i amic Pancho un mexicà divertit, baixet i rodonet però molt competent en la seva feina i en la persecució de bandits.

Argentina és un país amb un bon nivell de producció de còmics. No és extrany, doncs que l'any 1953 la revista argentina Mysterix començès la publicació de EL SARGENTO KIRK amb guió d'Héctor Oesterld -un del més grans guionistes de la història del còmic- i del dibuixant italià instal·lat en aquell país Hugo Pratt que, més tard, es faria famós amb CORTO MALTESE. Oesterheld, que opinava que els guions americans eren puerils, introduí una ideologia d'esquerres en els seus. Això li costà la vida. EL SARGENTO KIRK inaugura, en el còmic, els western psicològic amb uns personatges acabats, complexes i molt diferents dels herois tradicionals que acaparen totes les virtuts i no tenen cap defecte. Kirk és un sergent que aconsegueix reunir pawnees, comantxes i txatoogas per lluitar contra els bandits que han ocupat Fort Vance sense saber que dins el fort hi ha soldats del seu regiment. Això li mereix la consideració de "traïdor" per parts dels blancs i el reconeixement del indis que l'adopten com a un dels seus sota el nom de Wahtee. Fastiguejat per les matances, deserta i escapa al desert on trobarà altres personatges: Corto, un fora de la llei bona persona i afectuós, el doctor Forbes, un metge que ha abandonat l'exercit cansat d'haver de curar gent que, seguidament, són enviats a la mort i el jove Maha, un indi txatooga que ha quedat sense tribu quan la seva ha estat exterminada. Aquests quatre personatges volen viure tranquils però es veuen sempre implicats en la violència que domina en el territori.

França té el mèrit d'haver introduït el color en el western. L'any 1954, l'editorial Dupuis encarrega a Joseph Gillain, dit Jijé, la creació d'un heroi per a la revista Spirou. D'aquesta manera neix JERRY SPRING que suposà una autèntica revolució no només pel color sino també per la qualitat dels dibuixos, per una planificació de gran modernitat i per uns guions molt estudiats que plantejaven una trama intrigant i ben resolta. La influència de JERRY SPRING en totes les sèrie posteriors i, principalment, en les de l'escola franco-belga és indiscutible. Comparar ara JERRY SPRING amb LIEUTENANT BLUEBERRY és fer-li un greuge a la primera perquè és obvi que la segona és millor. Però s'ha de dir que aquesta probablement no hauria estat el que és sense l'existència prèvia de JERRY SPRING i la profunditat dels estudis i les troballes de Jijé. Jerry Spring és un marshall que, amb el seu cavall Ruby, cavalca per l'Oest, vestit sempre amb una camisa groga i un mocador blanc, acompanyat d'un mexicà rodanxò que ha trobat en la seva primera aventura. És amic dels indis i tant admirador de la seva civilització com de les noies boniques. JERRY SPRING trenca amb l'idea imposada pel primitiu cinema americà que "un indi bo és un indi mort". Encara que d'una manera tímida aquesta sèrie inicià a Europa el corrent de pensament que portà a qüestionar-se la versió oficial de la conquesta de l'Oest i buscà explicacions menys idealistes a una conquesta que es basa en el genocidi, l'espoli, la crueltat i el racisme. Les troballes estètiques principalment en la utilització dels colors convertiren aquesta sèrie, pràcticament desconeguda a Espanya, en una autèntica obra mestra.

LIEUTENANT BLUEBERY, també conegut amb el seu nom inicial de FORT NAVAJO, és el millor western que ha produït el còmic en tota la seva història. La sèrie va debutar l'any 1963 a les pàgines de la revista Pilote amb guions de Jean-Michel Charlier i dibuixos de Jean Giraud que signà com a Gir i ha estat l'origen a d'altres complementàries que no arriben, de bon tros, a l'alçada de la primera. BLUEBERRY és un còmic amb la profunditat psicològica que d'una bona novel·la. Els personatges ni són esquemàtics ni responen als clàssics arquetips de bons i dolents. Blueberry, que ha combatut en l'exèrcit del Sud durant la Guerra Civil, es destinat, com a càstig per la seva indisciplina a un petit fort del desert d'Arizona. La seva manera de resoldre les missions que se li encomanen el porta a desertar i a cercar una solució personal dels conflictes amb l'ajut de Jimmy McClure i Red Neck dos personatges de moral més que dubtosa però fidels i eficaços companys d'aventura. Blueberry arriba a ser declarat fora de la llei acusat d'haver robar el tresor confederat. Fugint dels qui l'han comdemnat troba refugi al costat de Cochise amb el nom de Tsi-Na-Pa. Blueberry té, en el transcurs de les seves aventures, dos grans amors fracassats. El de Chini a la que renuncia en favor de Vitorio i Chihuahua Pearl a qui rapta quan està a punt de casar-se, amb qui fa l'amor - de manera explícita, per primera vegada en un còmic de l'Oest - i de la que rep el rebuig d'acceptar-lo com a marit malgrat ser ric i haver estat rehabilitat.

COMANCHE, publicada en el setmanari Tintin des del 1969, és un intent de competir amb BLUEBERRY. Per aquesta raó s'encarregà guió i dibuixos a Michel Greg i Hermann, dos dels professionals de més prestigi en aquells moments. Tanmateix el resultat dista molt d'aconseguir el seu objectiu. COMANCHE és un bon còmic però no té res a veure amb l'esperit de rebeldia i la constant crítica que desprén BLUEBERRY. COMANCHE és tot el contrari: un cant a l'heroisme de la gent que va posar els fonaments per a la construcció un gran imperi. Comanche és el nom de la propietària d'un ranxo al cor de Wyoming, on l'atzar ha reunit Red Dust, un emigrat irlandès i veritable protagonista de la sèrie, un noi blanc, un negre, un apatxe i un vell pioner. COMANCHE és un suposat homenatge a la barreja de gent que va treballar colze a colze per fer dels Estats Units la primera potència mundial. El racisme no existeix o, com a mínim queda reduït marginalment als "dolents" de la sèrie. La resta sembla que no té cap problema amb acceptar que blancs, negres i indis treballin de costat amb igualtat de condicions. Si els indis d'una reserva s'aixequen per aconseguir el menjar que el delegat del govern els ha robat no es tracta pas d'una pràctica que va ser habitual amb la culpabilitat de les autoritats sinó d'un cas aïllat d'una persona que s'ha posat fora de la llei i que serà solucionat el més ràpid possible. Red Dust, un pacifista que fa servir com a argument la seva rapidesa i habilitat amb les armes, aconsegueix agrupar-los i fer prosperar el ranxo.

La revista Trinca, editada per un grup vinculat al franquisme, va publicar, paradoxalment, alguns dels còmics més progressistes d'aquell moment. La redacció de la revista era partidària d'una certa modernització que permetés controlar el canvi que es produiria a la mort del dictador. Per aquesta raó va encarregar la creació de MANOS KELLY, a Antonio Hernández Palacios amb la condició que resaltès determinats valors suposats patrimoni dels espanyols. Manos Kelly és el líder dún grup heterogeni format per Siglo, Nah-Lin i Tapida que descobreix a Texas una vall de difícil accès. Allà mantindran una vida idil·lica pertorbada només per les lluites contra els nous colons anglosaxons que els volen expoliar. La desaparició de Trinca va deixar inacabada la sèrie.

Com és lògic la popularitat del còmic de l'Oest havia de reflectir-se en el còmic infantil sobretot a França on aquest darrer té una sòlida industria editorial. Curiosament, però, el més important, YAKARI, apareguè a Suissa al setmanari Le Crapaud à lunettes amb guions de André Jobin, que signà Job, i dibuixos de Claude de Ribaupierre que signà "Derib". En aquest cas, però, la realitat superà les intencions. Podríem dir que YAKARI és un western per nens i no errariem. Podríem dir, però, que és un western ple d'imaginació, poesia, intel·ligència, sentit de l'humor, tendresa, amor a la natura i tolerància. Aleshores encertariem plenament. YAKARI és un western de lectura obligatòria pels adults. Yakari és un nen sioux que viu tranquilai pacíficament al seu poblat. Cultiva l'amistad de Arc-en-Ciel, una noieta del mateix poblat, té un estraordinari pooney anomenat Petit Tonnerre, té com a totem una àguila, Gran Aigle, i sap parlar amb els animals. L'objectiu principal de la sèrie és aconseguir que els lectors aprenguin a estimar la natura i respectar la vida dels animals. Possiblement per això els autors donen més protagonisme als animals que als humans.

També de Derib és BUDDY LONGWAY, aparegut a Tintin Selection, l'any 1972. BUDDY LONGWAY és un western diferent del altres, no hi ha els típics duels, no hi ha ranxos ni saloons, ni sherifs i l'heroi no és el tirador ràpid i invencible capaç de guanyar els pistolers professionals. El qui si hi ha, igual que a YAKARI, és el respecte a la natura, a la vida i als costum i la cultura dels veritables propietaris del territori. Buddy Longway és un jove emigrant que es converteix en un dels pioners de la història de l'Oest. Buddy Longway és el fill d'una parella d'emigrant irlandesos que moren quan Buddy encara és un noi. Buddy, molt jove encara, deixa la companyia del seu oncle, que s'ha fet càrrec de la seva educació, i va a instalar-se als territoris encara inexplorats pels blancs. Allà es casa amb Chinook, una jove índia i va a viure amb un lloc aïllat on fa caçador i tramper. A mide que se succeeixen els àlbums, Buddy i Longway envelleixen, tenen dos fills Jérémie i Kathleen que es van fent grans i comencen a patir els inconvenients dels primers grups de blancs que arriven a l'indret on s'han establert. Buddy Longway es veu obligat a afrontar nombrosos perills, alguns produïts per causes naturals i les condicions del seu entorn. Les més, però, degudes a grups de fugitius de la llei o soldats desertors que busquen refugi en la soletat de les muntanyes i troben una cabana confortable i una noia bonica a qui es consideren en el dret de violar. Això quan no es tracte de grups de pellrojes que veuen en qualsevol blanc l'enemic que cal exterminar o foragitar del territori.

MAC COY, també d'Antonio Hernández Palacios però amb guions de Jean-Pierre Gourmelen, aparegut l'any 1973 a la revista Lucky Luke, tracta, en els primers episodis, de la Guerra Civil americana. Mac Coy és un tinent de l'exércit sudista que, després d'uns capítols que destaquen el seu valor suicida, és fet presoner pels nordistes. Els següents tenen lloc a Mèxic on ha estat enviat per recuperar l'or robat per uns desertorsde la Unió. Finalment, al seu retorn als Estats Units on la guerra ja ha acabat, es veu enrolat per força amb el grau de sergent i enviat a lluitar contra indis, comancheros i tota mena de bandits que infesten el territori. Personalment no aprecio molt aquest còmic. Reconeixent la seva qualitat gràfica em desagraden els guions. Mac Coy és un suicida i un xulo capaç 'enviar els seus homes a la mort pel simple fet que un superior dubti de la realització d'una de les seves accions bèliques.

I, per acabar, un còmic completament diferent de tots els altres. Es tracta de LES PEAUX ROUGES de l'holandès Hans Kresse aparegut l'any 1974 editat per Casterman directament en forma d'àbums. LES PEAUX ROUGES narra el descobriment i la ocupació, el segle XVI, de les immenses palnures del nord de Mèxic pels conqueridors espanyols. L'afany per trobar or és la causa d'una matança dels habitants del territori. Anua, él principla protagonista, és el fill del cap d'una tribu de faraondes. Els indígenes no coneixen ni els cavalls ni les armes de foc. Per a ells un espanyol és un centaure quasibé invencible per la seva armadura que ells prenen com una pell natural. Poc a poc anirà descobrint que els enemics no són déus, que els cavalls es poden domesticar i que alguns dels conqueridors poden ser tant humans com ell mateix. LES PEAUX ROUGES està a mig camí del western clàssic i la reconstrucció històrica. La caractrització psicològica dels personatges i els esplèndits paisatges fan que aquesta obra sigui al mateix temp apassionant i didàctica. Una indiscutible obra mestra, malahuradament, no publicada a Espanya i acabada prematurament a França per la incomprensió d'un públic no acostumat al rigor i la genialitat.

El món del còmic
Toni Segarra