HISTÒRIA I CÒMIC

El còmic, algunes vegades, igual que el cinema i la literatura, situa els seus personatges en moments històrics concrets. Sovint això no és més que el decorat on transcorre l'acció. Però algunes vegades, poques, la veritat sigui dita, l'autor es documenta sobre les persones, l'arquitectura, la vestimenta, els estris i els costums de l'època que està dibuixant. Els còmics adquireixen, aleshores, un valor suplementari que, sovint, els eleva a la categoria d'obra d'art. Hi ha casos en els quals, fins i tot sense una voluntat explícita de l'autor, l'entorn històric té tanta importància per a la narració que acaba convertint-se en una important font de documentació afegida. En aquesta mostra hem intentat fer veure, a través d'uns quants còmics força coneguts, com la història, amb majúscules, és present en moltes històries que d'una manera lleugera són qualificades com a simple distracció.

RAHAN (1969), de Roger Lecureux i André Cheret.

Probablement sigui TOUNGA (Edouard Aidans, 1964) el còmic que més ha respectat la realitat del Paleolític. Malauradament TOUNGA és quasi desconegut aquí atès que només uns pocs episodis han estat publicats en castellà. No cal parlar tampoc de PURK, EL HOMBRE DE PIEDRA dels germans Gago (1950) que és només un còmic d'aventures amb moltes lluites però sense cap rigor documental. Més documentat és RAHAN encara que el episodis tinguin lloc en indrets tant allunyats que fan inverossímil siguin protagonitzats pel mateix personatge. L'autor situa l'acció en un temps indeterminat del Paleolític entre l'any 100.000 i el 25.000 aC. L'economia és depredadora, és a dir, l'home és caçador i recol·lector i, tot just, comença a saber pescar. No sap, però, encara cultivar la terra ni mantenir animals domesticats i, per tant, és majoritàriament nòmada. Els diferents grups lluiten entre ells per assegurar-se la subsistència i comencen a sorgir els primers cultes i les primitives creences en mans d'entabanadors. Rahan, el protagonista, pertany al tipus Homo sapiens sapiens però en el seu deambular es trobarà amb clans i tribus dels tipus Homo sapiens i Homo erectus. Raham, com a home més evolucionat, ajuda amb els seus coneixements, els clans més endarrerits i els ensenya les tècniques que els permeten progressar en pau.

PAPYRUS (1974?), de Lucien De Gieter.

Les dues primeres grans civilitzacions dels inicis de la història es varen desenvolupar al costat dels grans rius. La mesopotàmica entre el Tígris i l'Eufrates i l'egípcia a les ribes del Nil. Egipte entra en el Neolític i, per tant, en el sedentarisme, cap a l'any 4.500 aC. Mil anys més tard s'utilitza ja l'escriptura jeroglífica. Les aventures de Papyrus tenen lloc en el marc de la XXII dinastia, cap l'any 1.000 aC, quan els hittites ja han descobert la forja del ferro i les piràmides tenen ja més de mil anys. La religió i el culte als morts provoca el naixement d'una classe sacerdotal que tindrà una importància cabdal en els esdeveniments polítics i socials de la història. PAPYRUS és un còmic destinat bàsicament a un públic infantil la qual cosa no significa falta de profunditat. L'autor fa intervenir els Déus egipcis com si fossin simples mortals però aquesta és, possiblement, una de les poques llicències que es permet. El vestuari, els edificis, l'arquitectura, els temples, el culte als morts i les referències històriques a antics faraons són rigorosament certes. Fins i tot el còmic conté elements coneguts de la estructura social i la lluita pel poder polític entre faraons i sacerdots. Important, però també desconeguda aquí, és LES HERITIERS DU SOLEIL (Didier Convard, 1986) que narra la sortida d'Egipte dels hebreus cap la terra bíblica.

MORT CINDER (1962), d'Héctor Oesterheld i Alberto Breccia.

Pels volts de l'any 800 aC té lloc, a la península balcànica, un fenomen important per a la història grega: el naixement de les ciutats-estat. Més tard, algunes d'elles s'unificaren entorn d'Atenes i Esparta. A Esparta, en el Peloponès, sorgirà una societat militaritzada que viurà a costa dels periecs i dels ilotes considerats com a esclaus. A l'Àtica sorgirà Atenes model de la democràcia grega on la minoria que gaudia del dret de ciutadania participava mitjançant el vot en el govern de la polis. Amb el temps els dos models s'enfrontarien en una llarga guerra. Només en presència d'un enemic comú eren capaces d'unir-se i viure en pau. MORT CINDER és una sèrie en la que el protagonista reviu en un moment històric diferent. A l'episodi de "La batalla de las Termópilas" Mort Cinder és Dioneces, un hoplita que lluita al costat de Leònides d'Esparta contra els perses de Jerjes en la batalla que canvià el curs de la història. La resistència dels grecs va fer possible que l'alfabet, la literatura, la filosofia i l'art hel·lènics hagin estat determinants, i moltes vegades no superats, per les civilitzacions posteriors. Breccia, a més a més, d'una excel·lent reconstrucció de la tàctica utilitzada en la batalla dibuixa l'episodi amb una tècnica que pot ser comparada a la dels vasos de ceràmica de l'època àtica.

JUGURTHA (1977), de Jean-Luc Vernal i Hermann + Franz.

El període històric comprès entre els anys 500 aC i 400 dC ve marcat per l'auge i el predomini de Roma, amb grans ciutats, vies de comunicació pavimentades, aqüeductes i comerç abundant. Aquest predomini, però, és va consolidant de manera molt lenta i a costa de nombroses guerres. L'any 241 aC, al acabar la primera guerra amb Cartago, Sicília passa a ser la primera provincia romana. A la destrucció de Cartago, l'any 146 aC, els romans lliuren Numídia al seu aliat Masinisa que serà succeït pel seu fill Micipsa. A la mort d'aquest el regne és repartit entre Jugurtha i el seu cosí Aderbal. el primer, però, ataca i derrota el segon unificant el territori. Això no convé als romans que li declaren la guerra. Aquesta guerra, narrada per Salusti, serveix de base als tres primers volums de JUGURTHA dibuixats per Hermann. Jugurtha fou derrotat l'any 105aC, portat a Roma i executat l'any següent. El guionista es permet aquí una llicència i fa escapar Jugurtha que torna a l'Àfrica, es trasllada més al sud i estableix un regne lliure. Això li permetrà noves aventures dibuixades per Franz. Incomprensiblement, el rigor històric en que són narrats els primers episodis, es veu entelat per una ambientació d'inspiració àrab impròpia d'aquell moment.

ASTÈRIX (1959), de Renè Goscinny i Albert Uderzo

Destruïda Cartago, la gran potència rival, i conquerides Grècia i Hispània, Roma aconsegueix la supremacia Mediterrània. Juli Cèsar empren la guerra de les Gàlies que acaba amb la summissió dels gals l'any 51 aC. La derrota de Pompei i l'acumulació de poder per part de Cèsar significa, de fet, el naixement de l'Imperi que convertiria Roma en la capital del món civilitzat. La pax romana assegurà als pobles sotmesos a Roma una època de pau i benestar. La societat romana, però, estava dividida en classes socials i la vida d'un esclau o un plebeu no té res a veure amb la d'un ciutadà i encara menys amb la d'un patrici. No tots els pobles sotmesos al poder de Roma accepten de bon grat aquest domini. Els avantatges de la seva civilització només repercuteix en el benestar d'una minoria privilegiada i la majoria de la població viu en unes condicions similars a la dels esclaus. ARTÈRIX narra de manera divertida la visió d'un poblet gal que no troba bo el domini romà. De fet, la sèrie és una paràbola que reflecteix la posició de la França gaullista davant el poder nord-americà.

ALIX (1948), de Jacques Martin

ALIX representa un altra visió del mateix tema. El punt de vista del món romà no és el dels pobles dominats sinó el d'un patrici que no té cap mena de problema econòmic encara que el protagonista sigui un jove gal adoptat i romanitzat. Aquesta era una pràctica habitual a Roma. Els hereus d'un nom, d'una fortuna o del propi imperi no eren necessàriament els fills naturals. Aquest és el cas d'Alix que fa la seva primera aparició com esclau a una ciutat d'Asiria. Més tard sabrem que és fill del cap d'una tribu gala i ha estat adoptat per un general romà. Cronològicament la sèrie està situada en un moment immediatament a la d'Astèrix. El triumvirat Crassus, Popei, Cèsar s'ha trencat a la mort del primer i comença una lluita sorda dels altres dos per obtenir el poder. Alix pren partit per Cèsar i no intervé quan aquest derrota Vercingetòrix a la batalla d'Alèsia. La fidelitat d'Alix als valors de la civilització romana li val ser enviat per Cèsar a diferents indrets on haurà d'enfrontar-se amb Arbacès un grec paritdari de Pompei. A Egipte coneix un Enak, fill adoptiu d'un comerciant, que havia de tenir una breu aparició però que la insistència dels lectors va obligar a mantenir al costat d'Alix en una extranya relació plena de connotacions sexuals fins al punt de posar-se gelòs quan Alix s'enamora d'una noia.

LES HEROS CAVALIERS (1986) de Patrick Cothias i Michel Rouge

Quan l' any 407 les legions romanes abandonen la província de Britània aquesta es trobava en un incipient estat de romanització. És produeix un període d'inestabilitat política i de contínues guerres dels habitants del sud-est amb els pobles pictes, escots i bretons. Alguns nobles, com Aureli Ambrosi, intenten conservar el que poden de la civilització i impedir les invasions germàniques. L'enyor d'aquell món perdut provocarà, més tard, una literatura que mitifica una pau idíl·lica: neix a Bretanya el mite de Camelot, del Rei Artús i dels cavallers de la Taula Rodona. LES HEROS CAVALIERS pretén explicar de manera realista el naixement d'aquests mites: els cavallers de la Taula Rodona i el llegendari Artús són patricis romans que s'han d'organitzar per subsistir a la barbàrie present. Perceval, un innocent xicot poc intel·ligent que fuig de la granja familiar per cercar aventures, és batejat amb aquest nom per haver perdut el seu cavall (en francès "Perd Cheval"). Un cop més s'ha de lamentar que d'aquesta excel·lent sèrie només s'hagin publicat dos àlbums en castellà.

PRINCE VALIANT (1937), de Hal Foster

PRINCE VALIANT és també una saga artúrica. A diferència de l'anterior, però, l'autor ens presenta un escenari més idíl·lic i estructurat. Camelot és ja una realitat política i urbana. El Rei Artús està representat de manera similar als reis medievals de l'època feudal. Mentre a la Gran Bretanya regna la pau, Europa està, encara, en plena descomposició de l'imperi i assolada per les hordes bàrbares. Els pobles germànics lluiten per heretar el territori i l'administració de l'antiga Roma dividida a la mort de Teodosi el Gran (395 dC) en els imperis d'Occident i d'Orient. Valia funda, l'any 416, el regne visigot de Tolosa. Els huns a les ordres d'Àtila són derrotats, l'any 451, als Camps Catalàunics per Aeci general de Valentinià III , emperador d'orient, que per gelosia, el mana assassinar tres anys desprès, privant d'aquesta manera, a l'imperi, de la única arma fiable contra les amenaces d'invasió dels pobles de l'est. Teodoric funda, el 493, el regne ostrogot d'Itàlia. Les aventures del príncep Valent el porten per totes les llunyanes contrades on tenen lloc aquests fets sense respectar massa, com acostumen a fer els autors americans, les diferències cronològiques. El més interessant de la sèrie és, probablement, l'encertada descripció del clima de descomposició de l'imperi.

JOHAN ET PIRLOUIT (1947), de Pierre Culliford "Peyo"

La conseqüència de l'esmicolament de l'imperi ha estat l'aparició de nombrosos poders territorials basats en la força de les armes i en una economia de subsistència. Les seves principals característiques són una explotació agrària basada en un règim de latifundis i la fusió dels drets de vassallatge i de benefici. Neix, d'aquesta manera, el senyor feudal, que disposa de manera absoluta de la vida dels seus vassalls: administra justícia, recapta impostos i pot decidir sobre el fet d'instal·lar-se en el seu territori o marxar-ne. Els reis, sense un exèrcit exclusiu, han de basar el seu poder en la fidelitat dels nobles i, per tant, estan sotmesos a les condicions que els imposen els propietaris dels castells. JOHAN ET PIRLOUIT és una visió d'aquesta època vista sota el prisma de l'humor. Jan i Trencapins, en la versió catalana, cavaller i escuder al servei d'un patriarcal i bondadós rei, lluitaran contra les ambicions d'alguns nobles malvats amb l'ajut dels fantàstics barrufets. És interessant el detall que fa aquest còmic de la vida als castells i de la descripció dels oficis artesanats o dels treballs en el camp. JAN I TRECAPINS, com s'anomena en català, barreja elements realistes amb altres de fantàstics com els dracs o ELS BARRUFETS.

EL CID (1971), d'Antonio Hernández Palacios

A començaments del segle VII, Mahoma predica una nova religió que aconsegueix suprimir les rivalitats tribals dels pobles de la península Aràbiga. El nou estat islàmic s'estengué ràpidament per Palestina, Síria, Mesopotàmia, Egipte i el nord d'Àfrica; travessà l'estret de Gibraltar i ocupà la península Ibèrica abans de ser aturat a Covadonga i a Poitiers. L'acció de EL CID té lloc a començaments del segon mil·leni, quan Castella s'ha independitzat de Lleó (991) i els catalans dels francesos (986). Els àrabs, dividits en regnes de taifes, estan en el seu apogeu econòmic i cultural, però a l'inici de la seva decadència política. Castella i Aragó són adversàries i aliades d'alguns dels regnes musulmans. Per aquesta època el Cid, encara jove, és amic i company d'aventures de l'infant Sancho, germà del futur Alfons VI i primogènit de Fernando I de Castella. Les guerres entre els diferents territoris de la península Ibèrica es perllongaran fins meitat del segle XV quan es configuraran de manera quasi definitiva els regnes cristians de Portugal i Espanya i les expulsions primer dels musulmans i, posteriorment, dels jueus. El tema ha estat tractat també per Gago a EL GUERRERO DEL ANTIFAZ si bé amb escassa fidelitat a la història.

LES TOURS DE BOIS-MAURY (1983), de François Bourgeon

Si entenem la història com una successió de dates, noms de reis i batalles és difícil fer entrar en aquesta classificació una sèrie com LES TOUS DE BOIS-MAURY en la que, pràcticament, no hi ha cap referència que ens permeti situar-la. El que és indiscutible, però, és la minuciosa descripció que fa de la vida a l'edat mitjana, dels costums i treballs, de l'organització i jerarquia feudal i del omnipresent poder de l'església de Roma. Malgrat tot no és difícil situar les aventures del cavaller Aimar i el seu escuder Oliver a començaments del segle XII. Aimar que de petit va perdre la possessió de les seves terres es guanya la vida fent de guia i escorta primer a uns peregrins que volen arribar a Santiago de Compostela i, més tard, conduint un grup de gent cap a Terra Santa. La Primera Creuada (1096-1099) ja ha finit i Jerusalem està en mans cristianes però els peregrins han d'atravessar, per anar-hi, territoris hostils sota el domini de Nur-al-Din que reconquistà Jerusalem l'any 1164. Els viatges, per terres de Bizanci, eren perillosos per les bandes que atacaven i robaven les caravanes matant, sovint, els seus components. El realisme de la sèrie, encara que amb alguna concessió a elements fantàstics, queda reflectit en uns miserables castells fets de terra i fusta.

LES AIGLES DECAPITEES (1985), de Patrice Pellerin i Jean-Charles Kraehn

Som a França l'any 1241 sota el regnat de Lluís IX, que més tard serà conegut com Sant Lluís. A la regió de Poitou tenen lloc les aventures d'Hughes que, ajudat del seu amic i protector Sigwald, pretén recuperar el castell i les terres de Crozenc arrabassades al seu pare. La realitat però és que Hughes no és pas el fill de l'anterior senyor de Crozenc i la història ha estat inventada per Sigwald, antic escuder d'aquell, per apoderar-se del tresor que va amagar abans de partir cap a una de les croades. Hughes, quan sap la veritat, l'amaga per obtenir riquesa i poder. Els remordiments que té no l'obliquen pas a dir la veritat sinó només a participar en una croada.Aquesta línia argumental, de poc interès, es veu, però, enriquida per la trama política de rerafons que descriu la revolta, real, dels barons comandats per Hughes de Lusignan compte de La Marche casat amb la mare d'Enric III d'Anglaterra qui, a la seva vegada, era Duc d'Aquitània. La revolta acaba, en el còmic, amb la batalla de Taillebourg i la mort d'Enguerran, l'usurpador de Crozenc. Hughes es veu recompensat per la seva participació al costat del rei amb les terres que ha reclamat. En realitat la revolta de barons va tenir lloc desprès del retorn de Lluís IX de la sisena croada, l'any 1954, i va acabar amb la Pau de Paris l'any 1259.

LES COMPAGNONS DU CREPUSCULE (1983), de François Bourgeon

El còmic està situat cronològicament entre els anys 1337 i 1453, quan Anglaterra i França s'enfronten en la Guerra dels Cent Anys, considerada com la darrera fase del litigi plantejat entre els dos països ençà de la conquesta d'Anglaterra pels normands, que col·locà els reis anglesos en la contradictòria situació de ser alhora sobirans a llur país i vassalls dels reis francesos. Les aliances dels anglesos amb el Sacre Imperi Germànic i dels francesos amb Castella estengueren el conflicte per gran part d'Europa. La devastació provocada per la guerra, que per primera vegada utilitzà l'artilleria, provocà revoltes camperoles i urbanes. La literatura i el cinema s'han inspirat, sovint, en els seus fets i personatges: el Príncep Negre, la batalla d'Azincourt, Joana d'Arc, etc. La descripció dels paisatges, les ciutats, els castells i, sobretot, la brutalitat, la crueltat, les supersticions i la incultura de la gent està plenament aconseguida. Malgrat tot, l'abundància d'elements fantàstics, li resta verosimilitud històrica i l'apropa més a un tipus de literatura -actualment de moda gràcies a l'obra de Tolkien- que recull la mitologia i la tradició del pobles germànics que ocuparen bona part de l'Europa de l'Edat Mijana.

VASCO (1979), de Gilles Chaillet

L'any 1347 Itàlia viu atemorida per la pesta negra. Les ciutats, encara emmurallades, han començat a perdre ja la seva fesomia medieval per donar pas a les aparences, encara primerenques, del que serà el renaixement. El poder està encara en mans dels nobles però ja hi ha famílies que participen d'ell gràcies als seus diners i els seus negocis. La burgesia configura un tipus d'home diferent amb sensibilitat per l'art i la bellesa, sentit comercial i afany de diner. És l'època dels precursors. L'obra de Dante, mort pocs anys abans, Petrarca i Bocaccio comença a imposar l'humanisme. La seu de l'Esglèsia és a Avinyó i el Papa està desitjant tornar a Roma. Tolomei, un dels primers banquers de Siena, està disposat a finançar Cola di Rienzo un tribú que ambiciona aconseguir restaurar un imperi romà limitat a la península. Aquest encapçalarà una revolta per enderrocar la dictadura que han imposat els Colonna a Roma i permetrà el retorn del pontífex. Vasco, un personatge fictici suposat nebot de Tolomei, és l'encarregat de transportar l'or necessari i ajudar Rienzo a arribar sa i estalvi a Roma. És extraordinària la fidelitat amb que s'ha reproduit l'època.
JHEN (1978), de Jean Players i Jacques Martin

El 30 de maig de l'any 1431 Joana d'Arc era cremada viva a la plaça de Rouen. Pocs dies abans Jhen un constructor de catedrals amic del mariscal Gilles de Rais intenta, en va, deslliurar-la. Jacques Martin sap recrear molt bé els poblats, els castells i les lluites d'una França dividida per la meitat amb tot el nord -París, inclòs- ocupat pels anglesos i el sud en poder de Carles VII. L'amistat entre Jhen i Gilles de Rais és l'element principal d'aquesta sèrie. Una amistat que es posa pel davant del deure atès que Jhen sap perfectament que el seu amic és un assassí d'infants. Gilles de Rais va ser anomenat mariscal de França quan encara no tenia vint-i-cinc anys gràcies a la seva participació en la conquesta d'Orleans. Després, però, es retirà a les seves terres, dilapidà la seva immensa fortuna i donà curs lliure a les seves pràctiques sexuals amb nens posteriorment torturats i morts. Gilles de Rais no va ser condemnat i executat per aquest motiu sinò per la pràctica de la màgia i la bruixeria. Són poc creïble, però, les relacions personals entre els protagonistes: Gilles de Rais dona el comandament de les seves tropes a Jhen que no té cap lligam amb la noblesa i que, més d'una vegada, tracta públicament el mariscal de manera despectiva. Uns fets que, a la realitat, li haurien costat el cap.

LA SUEUR DU SOLEIL (1988), de Francisco Harriet i José Manuel Mata

L'any 1532 la colonització del continent americà està en plena efervescència. Amb el pretext de portar la vertadera fe als indígenes milers d'aventurers, antics soldats i fills d'una noblesa sense fortuna emprenen la conquesta de noves terres amb l'objectiu d'enriquir-se de la manera més ràpida possible. Els èxits obtinguts per Cortés, Pissarro, Alvarado, etc. els estimulen a afrontar tota mena de perills per obtenir riquesa i poder. S'esclavitzen les tribus índies més dòcils o se les elimina físicament quan oposen resistència i quan Bartolomé de les Cases surt en contra de l'esclavitud dels indis comença la importació i el comerç d'esclaus negres requisats per la força en el continent africà. LA SUEUR DU SOLEIL, publicat originalment en euskera i no editat en cap altre llengua dins l'estat espanyol, narra les aventures d'una de les moltes expedicions a la recerca d'or. Un vaixell separat de la resta de la flota per una tempesta arriba prop de la desembocadura de l'Orinoco i s'interna fins a trobar un poblat indígena que els acull hospitalàriament. Els espanyols es creuen amos i senyors de tot el que veuen incloses les vides dels habitants del poblat i això aviat donarà lloc als primers conflictes. Una obra mestra que cal llegir en francès.

LES CHEMINS DE MALEFOSSE (1982), Daniel Bardet i François Dermaut,

La Reforma Protestant iniciada per Luter, prengué a França una forma virulenta que enfrontà catòlics i hugonots (protestants) en guerres de religió. L'any 1584 Enric III anomena el seu cosí hugonot Enric de Navarra successor legítim de la corona de França. Enric de Guisa dirigent de la Lliga catòlica s'alia amb Espanya per impedir la seva pujada al tron. És la guerra dels tres Enrics. Enric de Navarra, reforça les seves tropes reclutant un exèrcit de mercenaris alemanys veterans de les guerres de Flandes. El rei Enric mana assassinar Enric de Guisa però és, al seu torn, assassinat per un frare dominic. Les Chemins de Malefosse narra les aventures d'un grup d'aquests mercenaris comandats per dos veterans Gunther i Pritz que intenten protegir el navarrès dels nombrosos complots i atemptats que s'interposen en el seu camí. A Gisors, una localitat a mig camí entre Paris i Rouen comença aquesta història que capta perfectament l'esperit d'una època de lluites implacables per obtenir el poder d'un regne que està entrant ja de manera accelerada a l'Era Moderna. Enric IV, rei de nom però no de fet, es veu obligat a conquerir el seu regne, pam a pam.


LES 7 VIES DE L'ÈPERVIER (1982), Patrick Cothias i André Juillard

Morts el altres Enrics, a l'any 1589, Enric IV de Navarra es converteix en rei de França però ha de seguir lluitant contra els espanyols i la Lliga. El 1593 amb la seva conversió al catolicisme acaba la guerra. L'any 1598 es proclama l'Edicte de Nantes que atorga moltes llibertats als protestants. Les seves simpaties pels hugonots i la seva pragmàtica conversió, més diplomàtica que real, expressada perfectament per la cínica frase "París bé val una missa", provocaren constants enfrontaments amb la seva muller la italiana i catòlica, Maria de Mèdici, que acabaren amb l'assassinat del rei el 1610. El còmic situa els personatges en aquest escenari on junt a la fictícia protagonista trobem un jove Lluís XIII que, amb el seu enunciat de "Un rei, una fe, una llei", crea l'estat absolutista que se suposa basat en l'origen diví dels drets del monarca. A ell es deuen la creació de l'administració provincial i l'exèrcit permanent. L'èxit d'aquesta sèrie, que havia de ser publicada en set volums, obligà als seus autors a crear una veritable xarxa d'altres relacionades amb ella. De totes elles la més indispensable per poder veure el desenllaç final - i també la única publicada en castellà a més a més de la original - és PLUME AUX VENTS.

BARBEROUGE (1959), de Jean-Michel Charlier

El monopoli del comerç entre el vell i el nou món que Castella s'atorgà, arran del descobriment d'Amèrica, desenvolupà extraordinàriament la pirateria amb la participació directa d'Anglaterra, França i Holanda que lluiten contra l'hegemonia espanyola. El domini de les rutes marítimes adquireix una importància tan gran per a l'economia que fins i tot sorgeixen societats privades encarregades de finançar els pirates. Les successives guerres entre aquests estats afavoreixen l'hostilització de les costes per vaixells corsaris -naus armades, proveïdes d'una patent de llur govern per atacar l'enemic a canvi del botí obtingut- i la impunitat dels pirates, alguns dels quals passen a ser corsaris i reben, fins i tot, honors reials. Barba Roja i la seva tripulació que comencen les seves aventures com a sanguinaris pirates, es transformen en corsaris al servei del rei de França. Sóm a l'època de la guerra entre França i Espanya contra Anglaterra que disputa el domini dels mars amb Francis Drake (1543-1596) elevat a la categoria de Sir pels seus assalts als vaixells que feien la ruta de les Indies.

LES PASSAGERS DU VENT (1979) de François Bourgeon

A Anglaterra la revolució industrial origina un èxode constant del camp devers les ciutats on, encara que en condicions terribles, es pot trobar feina i menjar. Els obrers, encara que són homes lliures, viuen en un règim que, per les seves condicions, s'assembla molt al de l'esclavatge. A les colònies, en canvi, s'obliga per la força els indígenes a realitzar els treballs més durs i, més tard, quan les doctrines en favor de la igualtat i la cristianització dels indis es va imposant, es procedeix a la seva substitució per esclaus portats d'Àfrica. En aquella època els negres no eren considerats éssers humans i per tant no tenien cap dret. Apareixen els negrers i el tràfic d'esclaus que durarà molts anys, fins i tot després de la seva prohibició. Alguna de les grans fortunes actuals tenen el seu origen en aquest comerç. Els fets narrats a LES PASSAGERS DU VENT comencen el 1780.

 

ARNO (1983), de Jacques Martin i André Juillard

La revolució francesa ha deixat enrera l'època del terror i ha donat pas a una nova constitució i un govern moderat. L'any 1795 Napoleó Bonaparte, ascendit a general dos anys abans, sufoca una revolta monàrquica i és anomenat comandant en cap de l'èxercit d'Itàlia, expulsa els austríacs i posa fí a la milenària república de Venecia. Un any més tard comença la campanya d'Egipte. Moltes de les obres d'art d'aquests païssos acabaran al Louvre. ARNO narra les aventures d'un mùsic venecià que esdevè amic personal de Napoleó al que ajuda, serveix i salva la vida moltes vegades. Com que els autors del còmic són francesos es trenca una regla sagrada a la història del còmic: els bons són els amics de l'invasor i els dolents són els partidaris de mantenir Venecia en poder dels venecians. És cert que -igual que a Espanya i d'altres llocs- les tropes de Napoleó, al menys abans de proclamar-se emperador, portaven als païssos conquerits les idees més progressistes de la revolució francesa i abolien sistemes de govern basats en l'absolutisme i la dictadura. Però no és menys cert que ho feien a costa d'engrossar les arques de França en perjudici de la gent del país.

BLUEBERRY (1959) de Jean-Michel Charlier i Jean Giraud "Gir"

La independència dels Estats Units provoca una allau migratòria de molts homes i dones del nord i del centre d'Europa cap a aquest nou país que aviat es queda petit i necessita una expansió territorial. La immensitat de les terres que encara estan en mans dels indis i el menyspreu que la cultura anglosaxona sent per aquells que considera de races inferiors origina una progressiva i violenta ocupació del territori i l'extermini de les tribus índies que l'ocupaven. La matança indiscriminada de bisons provoca la fam entre les tribus que encara viuen d'una economia de caça i, a la llarga, origina les anomenades guerres índies. El tinent Blueberry viurà, en successius episodis, la guerra de secessió (1861-1865), la construcció del ferrocarril intercontinental i les lluites entra blancs i indis. I no sempre ho farà al costat dels guanyadors. BLUEBERRY és un western fet des d'una òptica moderna i una revisió de la història que no ha pogut prescindir de les aportacions marxistes. Per això el tema de la expansió anglosaxona a costa de les tribus indies és vist com un dels elements de la lluita de classes que en aquest cas no és individual sino col·lectiva.

ADELE BLANC-SEC (1976) de Jacques Tardi

El desenvolupament del capitalisme imperialista posà en crisi l'equilibri de forces entre les grans potències europees. A la tradicional rivalitat francoprussiana s'uní també la competència entre Viena i Moscou. Anglaterra trencà la seva política d'aïllament i intervingué a favor de França juntament amb Rússia. Itàlia, partidària al principi de l'aliança amb Alemanya i l'imperi Austrohongarès, es passà a darrera hora a l'altre bàndol. El formidable creixement de l'economia alemanya -un país amb poques colònies- i la imperiosa recerca de nous mercats i zones d'influència féu inajornable l'enfrontament. La guerra (1914-1918), a la qual s'afegiren quasi tots els estats europeus, Estats Units i Japó, fou la més mortífera de les que hi havia hagut mai i contribuí a revolucions internes que acabaren amb els règims imperials de Rússia i Alemanya. La Primera Guerra mundial és ja clarament una guerra pel domini de l'economia i els mercats i no respón ni als criteris de religió tant determinants en el passat ni a les ambicions de les monarquies per a consolidar i augmentar el seu poder. Els beneficiaris de la guerra són els grans industrials i els banquers. I la pau final no és més que un parèntesi en espera de millorar la situació. Els mètodes de destrucció arriven a fites mai assolides abans.

CORTO MALTESE (1967), d'Hugo Pratt

La primera Guerra Mundial comportà per a Rússia derrotes immediates, revoltes socials i una gravíssima crisi econòmica, que facilità l'inici de la revolució de febrer, que forçà l'abdicació del tsar Nicolau II, i de la revolució d'octubre, que donà el poder al partit bolxevic. Els consells obrers -soviets- estaven dividits entre els menxevics i els bolxevics. Aquests darrers, dirigits per Lenin, proposaren la presa del poder, l'acabament de la guerra i la nacionalització de la terra, de la banca i de la gran indústria. El triomf de la revolució provocà la rebel·lió militar dels russos "blancs" dirigits per l'almirall Kolcak i els generals Kornilov, Krasov, Denikin i Wrangel, que foren ajudats per forces expedicionàries occidentals. Les aventures de Corto Maltés, que s'inicien a Sibèria en aquest moment, prosseguiran en altres indrets fins a finals de la dècada dels 30. Encara que la mort d'Hugo Pratt deixà la sèrie inacabada, l'autor havia previst la mort del seu personatge lluitant al costat de la República Espanyola durant la Guerra Civil.

ELOY (1979) d'Antonio Hernández Palacios

Després de la Primera Guerra Mundial les classes populars són, cada cop més, partidàries de l'enderrocament de les monarquies. Els partits d'esquerres s'enfronten, però, amb la disjuntiva de república burgesa o revolució. A Espanya, al mes d'abril de 1931, les eleccions municipals provoquen la caiguda de la monarquia i la proclamació de la república. L'any 1936, després de l'anomenat bienni negre, l'esquerra guanya les eleccions i el nou govern restaura les llibertats polítiques i les conquestes democràtiques del primer període. El juliol esclata un cop militar que rep el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. La guerra civil, malgrat la lluita i el sacrifici del poble -reflectits en el còmic d'Hernández Palacios-, instaurarà la dictadura franquista que es mantindrà quaranta anys en el poder. Eloy lluita a les files republicanes al costat dels brigadistes internacionals i destaca la valentia del poble que es veu obligat a lluitar amb recursos escasos. L'autor segueix un ordre cronològic dels diferents episodis de la guerra: el fracàs de l'atac a l'Alcazar de Toledo, la defensa de Madrid, l'arribada de les brigades internacionals, la conversió de les milicies populars en exèrcit regular, l'arribada dels primers tanks soviètics, etc.

HAZAÑAS BÉLICAS (1948), de Guillermo Sánchez "Boixcar"

La política expansionista del nazisme -ocupació d'Àustria i Txecoslovàquia, invasió de Polònia-provocaren la reacció de França i Gran Bretanya i el començament de la segona guerra mundial. Les ràpides victòries alemanyes -en pocs dies arribà a Varsòvia, envaí Dinamarca, Noruega, Holanda i Bèlgica i ocupà París- facilitaren l'entrada en el conflicte d'Itàlia. En no ser possible la invasió de Gran Bretanya, la guerra es traslladà als Balcans, al nord d'Àfrica i més tard al territori soviètic, fins que les forces de l'eix foren detingudes a les portes de Moscou. La guerra s'internacionalitzà amb l'entrada del Japó i els Estats Units. La sèrie de Boixcar té lloc en cada un dels quatre fronts oberts: a l'oest i sud d'Europa, a Rússia, al Pacífic i, en menor mesura, a l'Àfrica del nord. Boixcar aprofita l'escenari bèlic per resoldre conflictes individuals ocasionats, moltes vegades, per la gelosia o l'ambició. Per aquesta raó els "bons" i els "dolents" d'un episodi poden ser de la mateixa o distinta de qualsevol de les nacionalitats que estan en conflicte. Les simpaties de l'autor es reparteixen per igual entre anglesos, alemanys i americans però no passa el mateix quan es tracte de russos, que o són dolents perquè són comunistes o estan enganyats per ells, i quan són japonesos que són sempres cruels.

TINTIN (1929) de Georges Remi "Hergé"

Els avenços tecnològics propiciats per la Segona Guerra Mundial i, després, per la guerra freda, es converteixen en una qüestió de prestigi sobretot per les dues gran potències que representen les dues concepcions socials i polítiques en què està dividida la immensa majoria dels països. La carrera de l'espai es converteix, d'aquesta manera, en una fita important. La humanitat deixa per primera vegada la Terra i comença a explorar el sistema solar. Al mateix temps augmenta la creença que no estem sols a l'Univers i que, en algun lloc, éssers intel·ligents poden rebre els nostres missatges. El 1957, la Unió Soviètica posa en òrbita l'Sputnik. El 1961 té lloc el primer vol tripulat i el 1965 la primera sortida a l'espai. El 1969 els Estats Units aconsegueixen fer arribar un astronauta a la Lluna. Hergè, uns anys abans, havia dibuixat aquest fet de manera molt aproximada a la realitat encara que arrossega alguns dels errors científics habituals d'aquella època. La possibilitat d'abandonar el planeta originari de l'espècie obre un nou i apassionant capítol de la Història. Capítol, però, aturat ara per ara per raons polítiques i econòmiques.

El món del còmic
Toni Segarra