EL MÓN DEL CÒMIC
© Toni Segarra

GENER 2005
Ha mort Will Eisner. Només aquestes quatre paraules per donar compte de la desaparició d'un dels més genials autors de la història del còmic. William Erwin Eisner creà, l'any 1940,THE SPIRIT un personatge que va representar una autèntica revolució en el món del còmic.
Amb un grafisme a mig camí entre el realisme d'Alex Raymond i el dibuix caricaturesc de Chester Gould o Al Capp, Eisner aportà un llenguatge esencialment cinematogràfic amb unes planificacions de pàgina plenes d'enquadraments originals i atrevits, una il·luminació propera al cinema expressionista alemany i uns muntatges agosarats i trepidants.
I tot això, amb uns guions i uns personatges inolvidables amb constants referències a la realitat social i política del seu país. Will Eisner ens ha deixat però serà difícil oblidar la galeria de dones, i el que representaren, que acompanyaren Denny Colt, el comisari Dolan, el petit Ebony White en les seves aventures, des de la seva companya Hellen Dolan fins a la sensual i atrevida P'Gell passant per Dulcet Tone, Skinny, Silk Satin, Killer Flossy i tantes més, disposades a robar i matar però disposades també a deixar-se reformar per un petó d'Spirit.
Les aventures de THE SPIRIT varen ser editades en castellà per Garbo, Toutain i Norma. Alguns àlbums es troben, encara, a les llibreries. No us els perdeu.

FEBRER 2005
Si podeu i voleu llegir en francès ara és el moment de fer un esforç i comprar els primers volums de la edició integral i cronològica de LE VAGABOND DES LIMBES la sèrie escrita per Chrisitian Godard i dibuixada pel català Juli Ribera que porta ja més de 30 àlbums a França i només, si no recordem malament, el primer de la saga, publicat en versió castellana amb el títol de El Caminante del Cosmos que va ser editat per Grijalbo.
LE VAGABOND DES LIMBES va aparèixer l'any 1975 directament en forma d'àlbums editats per Hachette. Juli Ribera és el clàssic exemple de que ningú és profeta a la seva terra. Nascut a Barcelona l'any 27 es va donar a conèixer entre els afeccionats a la ciència-ficció por la seva sèrie Platillos Volantes el mateix any, 1954, en que s'instal·lava a França on col·labora en un gran nombre de revistes. La seva obra mestra, però, li arribà de la mà del guionista Christin Godard.
LE VAGABOND DES LIMBES narra les aventures d'Axle Munshine, un xicot del planeta Xylos que és declarat proscrit par la Guilde i es veu obligat a viatjar ininterrompudament per l'espai en una immensa astronau autosuficient i autònoma construïda pel seu pare, que té en el seu interior, jardins, boscos i llacs, en companyia de un noiet, Musky, que enamorat d'Axle decideix canviar, quan li convé, de gènere per convertir-se en una atractiva noia a costa de perdre la immortalitat. Les seves aventures han estat qualificades com les més originals i inventives del novè art en el Larouse de la BD de Patrick Gaumer.
Des de l'any 2002, Daragaud ha començat a reeditar LE VAGABOND DES LIMBES a un ritme de dos volums per any que es poden adquirir via internet. Cada volum conté tres àlbums dels habituals i costa
15 euros.

 

MARÇ 2005
Els fans del còmic comencen a estar d'enhorabona. Planeta Agostini, després de perdre els drets de publicació dels còmics Marvel, ha decidit, per compensar la possible pèrdua d'ingressos, endegar una altra via que, sembla ser, es basarà en els clàssics nord-americans dels anys trenta i quaranta. Va començar amb la reedició cronològica de RIP KIRBY i ara anuncien la sortida de TERRY Y LOS PIRATAS una de les millors obres del còmic d'aventures imprescindible en qualsevol biblioteca. I quan diem qualsevol biblioteca no volem dir biblioteca de còmics sinó, pura i simplement, biblioteca. Avui dia ja no pot sorprendre trobar en una biblioteca llibres de Verne, Stevenson, London, Salgari, Dumas i tants altres autors encasellets en el que, encara hi ha qui anomena despectivament, públic juvenil donant a entendre que no és una literatura adequada per persones adultes. No desesperem de veure el dia en que, junt als anteriors, puguem trobar també volums de còmics de qualitat. I quan això arribi que ningú dubti que aquest de Milton Caniff, començat a publicar l'any 1933, ocuparà un lloc destacat. Ara per ara hi ha qui admet ja volums d'ASTÈRIX, TINTIN, SPIROU i altres herois humorístics però encara falta molt per els còmics de dibuix realista amb guions de gènere.
TERRY Y LOS PIRATAS, però, no és totalment desconegut pel lector espanyol atès que, i només citant les més recents, les primeres daily (des de la primera del 22/10/33) varen ser publicades en castellà en àlbums successivament per Ediciones el Aventurero (el primer), La Guadaña ediciones (àlbums 2, 3, 4 i 5) i Ediciones B.O. (la resta) i les planxes dominicals en color (que començaren el 9/12/33) varen ser-ho l'any 1991 per Norma Editorial. Benvinguda sigui aquesta edició i confiem que Planeta Agostini ampliï aquesta línia amb altres clàssics menys coneguts però no menys interessants.

 

ABRIL 2005
A França acaba de sortir DUST, el nou àlbum de BLUEBERRY que esperem veure editat i distribuït ràpidament a casa nostra. Dues reflexions se
'ns acudeixen a aquest respecte. La primera fa referència a l'àlbum original, la segona a l'edició espanyola. Anem per la primera. Parlar ara de la importància de BLUEBERRY ens sembla que no fa el cas. Qualsevol afeccionat al còmic coneix perfectament el que s'ha considerat el millor còmic western de la història. L'èxit d'una sèrie acostuma, però a passar factura. I crec, sincerament, que en aquest cas és així. Tota la imaginació de Jean-Michel Charlier ha desaparegut i ens queda només una recreació, que pot ser tot el ben feta que es vulgui, d'una història que ha estat narrada repetides vegades en el cinema i el còmic. Jean Giraud, però, sempre hi pot aportar alguna cosa i els lectors veuran que el de sobres conegut duel en el OK corral entre els germans Clanton i els Earp es veu complicat amb la presència d'alguns personatges inesperats. Malgrat tot, la història d'aquests darrers àlbums no es pot pas dir que sigui la més original i atractiva de les aventures de Blueberry per el que el final del cicle Mister Blueberry serà ben rebut pels qui esperem, encara, veure episodis a l'alçada dels de fa uns quants anys. Probablement Giraud, en la seva vessant de Gir i no pas la de Moebius, no està com a guionista a l'alçada de Charlier i potser seria convenient, si vol seguir amb aquesta sèrie, recórrer a l'ajut d'un bon professional. La segona reflexió fa referència a l'idioma en que es publicarà aquí. Si hi ha algun personatge les vendes del qual estiguin garantides, aquest és BLUEBERRY i, tanmateix, els nostres editors segueixen ignorant que estan en un lloc que s'anomena Catalunya, amb una llengua pròpia que s'anomena català. Fer una edició catalana sempre augmenta els costos i, des d'un punt de vista estrictament comercial, potser no sigui sempre aconsellable. Però no pot pas dir-se que aquest sigui el cas de BLUEBERRY i per poca consideració que es tingui amb els lectors crec que seria obligatòria una edició catalana. No fer-ho és una falta de respecte als lectors i als ciutadans d'aquest país.

 

MAIG 2005
La editorial francesa Dupuis acaba de publica el darrer volum de LE VOL DU CORBEAU de Jean-Pierre Gibrat. Esperem que Norma Editorial que ha publicat aquí el primer amb el nom de EL VUELO DEL CUERVO en l'ofereixi el més aviat possible. Si vostès pertanyen al grup de lectors que només llegeixen super herois no cal que corrin a comprar-lo perquè possiblement el trobaran lent i sense massa acció. Però si són capaços d'apreciar, per exemple, les pel·lícules d'Antonioni o de Kieslowski, no perdin el temps i corrin a la botiga més propera. De fet, si vostès són d'aquests darrers probablement coneixen ja la anterior petita obra mestra (petita perquè només són dos volums) del mateix autor que aquí es va ser publicada, també per Norma, amb el nom de LA PRÓRROGA. Una història que passava Cambeyrac, un petit poble de l'Aveyron, a la França ocupada per les tropes alemanyes durant la segona guerra mundial, que no hauria de faltar a cap biblioteca pública o privada. És possible que l'èxit de crítica i públic hagués fet pensar a Gibrat en la possibilitat de continuar-la, cosa que, els qui l'han llegit saben perquè, presentava una certa dificultat. Gibrat ha plantejat ELVUELO DEL CUERVO no com una continuació de LA PRÓRROGA sinó, més aviat, com un complement. Els personatges no són els mateixos però anirem descobrint que hi ha relacions entre ells. En el Paris de 1944, Jeanne una noia que forma part de la Resistència, que acaba de ser detinguda per la policia francesa escapa, acompanyada d'un petit lladregot, per les teulades de la ciutat. D'entrada h
i ha, doncs, una diferència important amb la primera en la que el paisatge era fonamentalment rural. Els qui coneixen Paris gaudiran veient la extraordinària recreació que el dibuixant ha fet dels edificis i carrers d'aquella ciutat. Gibrat sap construir una bona història, amb escenaris realistes, amb diàlegs ben escrits i amb un dibuix de gran qualitat. Comprin, doncs, si encara no el tenen, aquest tres volums i esperin impacients l'edició del darrer. No se'n penediran.

JUNY 2005
Hem dit més d'una vegada en aquesta mateix web de l'abismal diferència que hi ha, quan parlem de còmics, entre les edicions d'àlbums a França i a Espanya. Posem un exemple. Només per citar tres de les editorials més conegudes direm que en aquest passat mes de maig els lectors del país veí han trobat als aparadors de les seves llibreries tres noves sèries. Editions Glénat ha tret LES DÉESSES dibuixada per Jacques Denoél, el substitut d'André Juillard en els tres darrers àlbums de la sèrie ARNO amb guions de Jacques Martin, que està escrita per Michel Pierret el qual també es dibuixant i, com a tal, ha continuat la sèrie LES AIGLES DÉCAPITÉES creada per Patrice Pellerin i Jean-Charles Kraehn. LES DÉESSES barreja una investigació arqueològica a l'illa de Creta a l'època actual amb les aventures de dos joves esclaus fugitius a l'antiga Grècia.

Editorial Dargaud, estrena VENUS H. de Jean Dufaux (el guionista de DIXIE ROAD, BEATIFICA BLUES, DJINN, JESSICA BLANDY i MURENA) amb dibuixos del belga Renaud Denauw, que signa Renaud i és també el dibuixant de JESSICA BLANDY. La protagonista de la sèrie, una noia anomenada Anja és contractada per seduir i corrompre Jacques Audry involucrant-el en una xarxa de prostitució que l'impedeixi actuar com a jutge del cas. De vegades, però, els plans millor pensats, fallen...
Editions Lombard, per la seva part, ha presentat RAFALES de Stephen Desberg (el guionista de SCORPION i LA ESTRELLA DEL DESIERTO entre d'altres) i Francis Vallès (el dibuixant de LOS MAESTROS CERVECEROS i TOSCA). La història d'aquest darrer és molt més tradicional: un periodista jove, Sébastien Christie, investiga les activitats de la poderosa multinacional Waxon. El problema és que aquesta està defensada per l'atractiva India Allen. Però aquesta història té llunyanes reminiscències que ens porten fins l'Alemanya del III Reich on la recerca de la raça ària ha dut a sorprenent resultats.
I tot això sense tenir en compte les novetats dels mesos anteriors com FARCELL DE BIGA de Séraphine Claeys (Glénat, febrer 2005); LE SECRET DE L'ARCHE de Frèdéric Bihel i Frère Samuel (també de Glénat, desembre del 2004) per aturar-nos aquí i no anar més enrera.
No sabem si algunes d'aquestes noves sèries les arribarem a veure publicades aquí. Hem preguntat als representats a Espanya de Glénat i no hem obtingut cap resposta. Quan escribim això encara no s'haurà cel·lebrat el Saló del còmic que tindrà lloc aquest juny. Veure'm quines són les novetats dels autors d'aquí.

 

JULIOL 2005
Diuen, els organitzadors, que pel Saló del Còmic varen passar unes 90.000 persones. Com deia, però, un acudit del diari EL PUNT (13/06/05) l'èxit seria que tota aquesta gent comprés i llegís comics habitualment. Cal afegir que la immensa majoria del material exposat en el Saló era Manga o comics de superherois dos dels productes o subgèneres que desperten més interès entre els joves. Probablement, pels qui seguim considerant que el còmic és un art que pot interessar als adults, aquesta no sigui una bona noticia. És comprensible que la gent jove se senti atreta per aquest tipus de còmic basat, sobretot, en elements fantàstics, en una violència excessiva i amb una concepció del món molt propera a plantejaments d'extrema dreta encara que, de vegades, es passi, si més no suposadament, al cantó contrari. Amb aquesta base els joves llegeixen còmics però quan es fan grans, no. És realment dífícil que un adult mitjanament format i sense desequilibris mentals pugui acceptar com a normal que un senyor vestit amb una ajustada malla de colors llampants voli o salti entre gratacel i gratacel aguantat per un fil d'aranya. Això sempre i quan no es converteix en una massa enorme de plastilina verda o en una torxa humana. Cada història té el seu temps i un còmic per a preadolescents no pot ser un còmic d'adults encara que en aquest país, i en el Saló del Còmic, ho sigui. Hi ha encara més coses preocupants: Carlos Giménez, un dels millors narradors del còmic hispànic de tots els temps, és reconegut públicament. Però s'editen obres seves fetes fa més de vint anys. On és la seva tasca actual? Es reediten alguns clàssics com ara Terry i els pirates (un volum de tires diàries i un amb planxes dominicals. Llàstima que el format d'aquest ens faci veure la pàgina partida per la meitat i en blanc i negre) i un recull de tires de Charlie Brown dels anys 50 a 52, a més a més de seguir amb la de Rip Kirby, cosa de la qual ens congratulem, però hem vist poques novetats de còmic per adults (no confondre amb eròtic o porno) de més actualitat. Entre aquests destaquem el segon volum de EL VUELO DEL CUERVO (veure comentari de maig d'aqesta mateixa pàgina) i el primer àlbum d'un interessant thriller, GIL ST. ANDRÉ, una sèrie de l'any 1996 que, a França, va ja pel setè àlbum, escrita i dibuixada per Jean-Charles Krahen, autor de LES AIGLES DECAPITÉES la referència de la qual podeu veure al Diccionari d'aquesta web.

 

AGOST 2005
El diari El País ofereix la oportunitat, cada dijous i divendres, d'adquirir per un preu assequible una bona col·lecció de còmics presentats amb volums enquadernats amb tapa dura. Fins a primer d'agost han sortit 21 volums amb un criteri de selecció que ha perm
ès incloure-hi algunes joies al costat de volums més mediocres.
La selecció corresponent al còmic americà és potser la més discutible: un Charlie Brown representant de l'escola humorística acompanyat de un volum de El Príncipe Valiente, un altre de El Hombre Enmascarado (versió Sy Barry), un volum dedicat al primer Spirit, un Flash Gordon (també d'un realitzador que no va ser ni el millor ni el seu creador, en aquest cas, Mac Raboy) i un episodi del Hellboy de Mike Mignola.
La BD està representada pel primer àlbum d'Asterix (Asterix el galo), Blake et Mortimer (La marca amarilla i El caso del collar) i Blueberry (El Hombre que valía 500.000 dólares i Balada por un ataud). El Fumetto compta amb dos volums de Corto Maltese (Fábula en Venecia, episodis 1 i 2) i dos més de Max Fridam (Rapsodia Hungara, primera i segona part). La Historieta espanyola està representada per Mortadelo y Filemón (dos volums) i una aventura de El Capitán Trueno dibuixada per Fuertes Man. Potser és una representació popular del còmic hispà però no podem pas dir que sigui lo millor ni de bon tros. De la resta només un àlbum de la Mafalda i els dos primers volums de la iraniana Persépolis.
Assenyalem que en el conjunt del àlbums oferts dominen els que, suposadament, van dedicats a un públic adolescent. El còmic per adults està quasibé absent (amb l'excepció del italians i de Persépolis, acompanyats amb un criteri molt ampli, d'algun més). Aquest és un mal endèmic al nostre país on els adults no acaben d'acceptar el còmic com una forma més d'expressió artística i intel·lectual. Malgrat tot, benvinguda sigui, la iniciativa del diari madrileny. Tan de bo sigui imitada.

 

SETEMBRE 2005
Aquest mes de setembre, Glénat posa a la venda els primers àlbums de dues noves sèries. Es tracta de El Proceso, primer volum de LA ORDEN DE CICERÓN i de El cuarto poder primer de INTOX.
L'ORDRE DE CICÉRON és una sèrie amb contingut polític: un petit gabinet d'advocats situat a Paris es veu sorprès amb la noticia de que un col·lega americà vol absorbir-lo. Darrera d'aquesta operació hi ha un enfrontament que ve d'anys enrera. Concretament de l'any 38 quan Veyrac, un dels advocats de Paris, és el defensor dels hereus i familiars d'uns empleats assassinats mentre Steiner, del gabinet americà, és el defensor del suposat assassí. Si hi afegim que un dels advocats és jueu i que estem en el moment en que el nazisme sembla imparable tenim els elements necessaris per la construcció d'aquesta excel·lent història totalment recomanable que alguns crítics han comparat amb LOS MAESTROS CERVECEROS. Comparació fàcil d'entendre si es té ocasió de veure la portada de l'àlbum en la seva edició original absolutament diferent del de la versió castellana. La sèrie és obra del guionista Richard Malka, que s'estrena amb ella, i del dibuixant Paul Gillon, de sobres conegut per LOS NAUFRAGOS DEL TIEMPO, entre moltes altres.
INTOX és, en canvi, un thriller inspirat en la importància dels moderns mitjans de comunicació. Léa Valmint, una jove periodista ha fet una entrevista a un xicot, Pablo, que ha salvat moltes vides en un terratrèmol a Guatemala. El reportatge ha batut tots els records d'audiència televisiva a França i l'ambiciós director d'una cadena fa venir a Pablo per manipular-lo i convertir-lo en una vedette mediàtica. El que no sap, però, és que amb Pablo també hi va un perillós virus posat expressament per provocar una catàstrofe. INTOX és una sèrie escrita per Giles Chaillet —molt popular per les sèries LEFRANC i VASCO, de les que podeu veure al diccionari del costat— i dibuixada per Olivier Mangin que, fins ara, només habia dibuixat tres àlbums de tema històric, sense continuïtat.
En contra del que acostuma a passar —llegiu, per exemple, el comentari sobre GIL ST. ANDRÉ a l'apartat de Juliol d'aquesta mateixa pàgina— aquesta vegada Glénat ens ha ofert dues sèries no massa antigues: INTOX és del setembre de l'any 2003 i L'ORDRE DE CICERÓ va sortir a França el maig de l'any passat.

 

OCTUBRE 2005
Norma Editorial acaba de publicar el quart volum de BOUNCER. Confesso no pertànyer a la legió d'admiradors d'aquesta sèrie, sortida a França el juny de l'any 2001. No puc negar que es tracta d'una sèrie que desperta un interès que va més enllà del que és costum. Les xifres ho avalen: en una enquesta feta en el seus país d'origen, un 28% la consideren excel·lent: un 40%, molt bona; un 23%, bona; només un 7% la consideren regular i un 2%, mediocre. Tampoc és qüestió de posar en dubte la vàlua dels seus autors, el guionista xilè Alejandro Jodorowsky, autor d'obres conegudes i excel·lents (ALEF-THAU, EL INCAL, LE LAMA BLANC,LES MÉTA-BARONS, totes elles publicades en castellà) o el dibuixant François Boucq (LA FEMME DU MAGICIEN, BOUCHE DU DIABLE, JÉRÔME MOUCHEROT, publicades a la col·lecció Cimoc Extra Color). Per al meu gust particular hi ha, però, petits problemes que m'impedeixen afegir-me a la consideració majoritària. El principal és el d'uns guions excessivament truculents i deslligats. Jodorowsky ha volgut donar una versió violenta i real, desmitificada, de la colonització del territori situat a l'oest de les primeres colònies angleses després que aconseguiren la independència. La majoria de la gent que participaren en aquesta gesta foren gent humil, empentats per la misèria i la fam, que anaren a treballar com a agricultors, ramaders o miners en un territori salvatge en el què, de vegades però no sempre, van haver de lluitar contra els anteriors propietaris per a espoliar-los i foragitar-los. Jodorowsky porta les coses al límit i possiblement sigui difícil trobar un altre còmic on la quantitat de cràpules, violacions i robatoris tinguin una ratio tant alta per àlbum. Afegim-hi que el plantejament inicial de les bandes perdedores de la guerra civil desapareix ràpidament per deixar pas a una truculenta història d'odi i venjances familiars. Amb el dubte afegit de la credibilitat d'un personatge mancat d'un braç que aconsegueix sobreviure en un univers com el que pinta l'autor. Diguem, per acabar, que si el paisatges dibuixats per Boucq mereixen una puntuació més que acceptable no penso el mateix del seu tractament de les figures humanes, sobretot dels rostres i primers plans que no sempre aconsegueixen, a la meva manera d'entendre, trametre al lector els sentiments del personatge. Malgrat tot, són quatre àlbums que mereixen ser llegits.

 

NOVEMBRE 2005
Estem matant el còmic? En aquests moments podeu trobar ja les aventures de Lucky Luke en DVD. No és la primera vegada que passa i, per suposat, fa temps que TINTIN i ASTÈRIX per citar dos noms il·lustres ja estan en aquest format com abans havien estat en VHS. Semblava, però, que la cosa quedava reduïda a les sèries infantils amb la finalitat que pugessin gaudir d'elles els més petits que encara no saben llegir. I, amb les presses del món modern, això de que el pare li expliqui el conte o el còmic al fill ja ha passat a la història. Ara, a França, l'editorial Lombard treu al mercat el dia 3, per 20 euros, el que anomenen un BDVD de THORGAL una de les sèries més famoses de la ciència-ficció europea. Amb les sigles indiquen que ofereixen un nova BD de Rosinski (atenció, no és un nou àlbum de THORGAL sinó una bande dessinée (nom dels còmics en francès) que no té res a veure anb aquest personatge) acompanyada d'un DVD que conté la pel·lícula Entre les faux dieux de dues hores de durada. Tot això acompanyat de una guia de lectura, una entrevista amb el dibuixant feta en el seu estudi de treball i diverses coses més. Des d'un punt de vista de màrqueting la cosa és impecable i augurem un èxit sonat. L'inconvenient, tal i com el veiem nosaltres, és que amb operacions d'aquest tipus potser estem facilitant que la gent deixi de llegir còmics per dedicar-se a mirar dibuixos animats que, encara que estiguin basats en un còmic, no ho són. El llenguatge del còmic és semblant al cinematogràfic però no és el mateix. És aquest el futur?
A casa nostra Glénat continua publicant àlbums de la col·lecció Viñetas Negras. Crec que mereix destacar-se aquesta iniciativa, una de les més innovadores dels darrers temps, que, en el seu país d'origen, dóna oportunitat a un bon grapat de nous realitzadors. Recomanem, especialment ZAMBADA, sèrie protagonitzada per Antonio Delgado un comisari amb molts punts de contacte amb Salvo Montalbano d'Andrea Camilleri, o RED RIVER HOTEL el protagonista de la qual és un repartidor de pizzes que busca la seva novia desapareguda sobtadament. Nota curiosa: cap de les cobertes té res a veure amb les dels seus originals. Suposa això que els encarregats de l'edició espanyola són més llestos?

 

DESEMBRE 2005
Els mesos anteriors hem tingut ocasió de recomanar diverses sèries editades per Glénat a la col·lecció Viñetas Negras. A les citades, GIL ST. ANDRÉ, INTOX, LA ORDEN DE CICERÓN, ZAMBADA i RED RIVER HOTEL caldria afegir-hi EUROPA i CUERVOS . Una pila d'àlbums ben editats i a un preu força assequible. Aquesta és, a criteri nostre, una bona política editorial que mereix el premi de la fidelitat dels lectors. Per això sorprèn que una casa amb el prestigi de Norma hagi optat per un política d'encariment de preus no sempre justificats. Les reedicions dels primers episodis de BLAKE ET MORTIMER es venen a uns preus que, lamentem dir, ens semblen abusius. És cert que són àlbums de gran format però també és cert que per les edicions i reedicions fetes les planxes estan més que amortitzades. No sabem qui és el responsable d'aquest injustificat augment (sobre tot quan hi ha diferències de preu inexplicables, àlbums a 13 i altres a 16 euros) però el que pensem és que si aquests preus venen imposats pel que s'ha de pagar a la casa mare, Norma hauria de negar-se a publicar-los. El primer volum de LOS BORGIA amb guions de Alexandro Jodorowski i dibuixos de Milo Manara (una barreja d'anticlericalisme i erotisme) es ven també a 14 € quan a França es pot comprar en el grans magatzems per 13,21 (afegint-hi, que un euro són menys diners al nort dels Pirineus). I u
n àlbum absolutament impresentable com el primer de la col·lecció EVA MIRANDA enquadernat sense tapa dura es ven al preu de 11 € suposem que només pel fet d'anar signat per Giardino. Només pot justificar-se el preu del tercer volum de HISTORIA DE CYANN que costa 12 € les 76 pàgines del qual compensen el fet de que sigui amb tapes toves. A l'altre extrem hi ha els volums que treu al mercat Planeta deAgostini. No només les reedicions de clàssics a 9,95 € sinó també sèries actual com DOBLE MÁSCARA amb guions de Jean Dufaux i dibuixos de Martin Jamar que surt al mercat al mateix preu. Els dos àlbums d'aquesta sèrie que han sortit a França han tingut una excel·lent acollida per part dels lectors que li atorguen una qualificació mitjana de 4,5 sobre 5. L'acció comença a Paris, l'any 1781 amb una estranya experiència que té lloc en un hospici. Vint-i-un anys més tard un hàbil estafador és requerit pel Primer Cònsol, Napoleó, per recuperar un necesser robat que conté uns valuosos documents. L'aventura està servida. L'àlbum es llegeix amb interès per la seva barreja de personatges reals, fets històrics i una història policíaca inventada. Caldrà seguir el proper episodi.

 

El món del còmic
Toni Segarra