EL MÓN DEL CÒMIC

GENER 2007

Planeta Agostini treu al mercat una recopilació, en ordre cronològic, de les aventures del maldestre Gaston Lagaffe (Tomás el Gafe, en castellà) la genial creació d'André Franquin. Aquesta col·lecció, que es presenta sota l'epígraf "Edició especial quarantè aniversari" ens arriba una mica tard atès que la sèrie homòloga original va aparèixer l'any 1997. L'any 1999 va sortir l'àlbum número 19, darrer de la col·lecció, amb planxes inèdites del seu dibuixant.
Com és costum en les darreres publicacions d'aquesta editorial el preu és més que raonable. Una oportunitat
que no es pot deixar passar.

 

La mateixa editorial va treure el passat desembre, a la seva col·lecció Biblioteca Grandes del Cómic l'àlbum Krazy Kat, tiras de prensa publicadas en 1925 y 1926 USA, un llibre de 120 pàgines al preu de 15€. KRAZY KAT és una "daily strip" creada per George Harriman que va ser publicada per primer cop l'any 1913 al New York Evening Journal. Els diferents episodis mostren la relació amorosa d'un triangle format per un ratolí, un gos i un tercer personatge que no se sap exactament si és gat o gata degut a l'ambigüitat del terme "kat" en anglès.  La barreja de poesia i surrealisme l'han convertit en una sèrie de culte entre els crítics del còmic. En la presentació del llibre es compara l'obra de George Herriman amb la narrativa de Mark Twain o Bill Faulkner i amb les pel·lícules de Charles Chaplin.
És obvi que ens trobem davant d'un llibre de difícil sortida atesa la poca difusió d'aquesta sèrie en el nostre país i a les seves dificultats de comprensió per una gran quantitat de gent a causa del seu contingut excessivament intel·lectualitzat. I tanmateix és una oportunitat que cal aprofitar per disposar d'una de les indiscutibles obres mestres del còmic. És del tot indispensable que els afeccionats comprin aquest volum com a mostra d'agraïment a uns editors que s'han atrevit a publicar-lo. I segur que tard o d'hora es veuran compensats per aquestes pàgines que destil·len un humor magistral.

 

Per la seva part Norma Editorial ens ofereix el primer volum, i únic que ha sortit fins ara en el seu país d'origen, de la nova sèrie escrita i dibuixada pel belga Bernard Hislaire que acostuma a signar els seus treballs amb el nom de Yslaire i del qual ja havíem vist publicat en castellà la sèrie SAMBRE.
17 de mars de 2003, seixanta anys després de la shoah (terme amb el qual es designa l'holocaust nazi) i tres dies abans del començament de la guerra d'Iraq, el jueu Jules Engell Stern de pas per Brussel·les troba Fadia, una noia musulmana nascuda a Bèlgica, que prepara un atemptat terrorista en mig d'una manifestació pacifista. El cielo sobre Bruselas és el títol de la versió castellana d'aquest àlbum que presenta uns protagonistes molt allunyats dels clàssics herois virtuosos representants del bé sense cap mena d'ombra que els faci humans. Stern no només no és perfecte sinó que amb els paràmetres de la nostra civilització hauria de ser considerat un delinqüent encara que només sigui per la violació a què sotmet Faida.
Un àlbum que si bé és excel·lent des del punt de vista gràfic té alts i baixos importants en el guió.

 

FEBRER 2007

Glénat publica la nova col·lecció Lavinia en català el primer número de la qual és un àlbum de Carlos Giménez el dibuixant madrileny que va viure força temps a casa nostra. Carlos té una sèrie de còmics que, sota diferent nom, venen a ser una mena de memòria biogràfica no només d'ell sinó també de tots aquells amb els qui va tenir alguna mena de relació. Per començar hi ha els àlbums de la sèrie Paracuellos en la que explica la seva versió del que eren els centres per la infància en els pitjors moments del règim franquista. Una vegada ha aconseguit sortir dels "Hogares de Auxilio social" comença a guanyarse la vida en treballs pels que no sent cap interès. ell vol ser dibuixant de tebeos i acaba tenint una oportunitat. Traslladat a viure a Barcelona, en aquell moment un centre productor de còmics més important que Madrid, Carlos utilitza la seva experiència per fer les histories que podem llegir a Los Profesionales. La vida a Barcelona es reflecteix en aquest àlbum, Rambla amunt, rambla avall que és una mostra de la seva categoria professional i que demostra fins a quin punt ens ha arribat a entendre. Un àlbum que de cap manera pot faltar a cap llar habitada pels qui segueixen pensant que cal defensar la nostra llengua però no només per aquest motiu sinó perquè estem davant d'una de les poques obres mestres que ha donat el còmic hispànic. I per si fes falta, a un preu, 12,95 €, més que assequible.

 

Norma Editorial presenta el primer volum, que porta el títol de Marie de la sèrie MAGASIN GÉNÉRAL, obra amb guió de Regis Loisel, del que cal recordar la seva versió de Peter Pan, i dibuixos de Jean-Louis Tripp de qui, possiblement, recordareu Zoulou Blues premi del públic a Angoulême 1987 . Notre-Dame des Lacs és un petit indret del Quebec on arriba un nou capellà. La seva primera prèdica serà a l'enterrament de Félix Ducharme propietari de l'únic magatzem del poble el nom del qual és el de la sèrie i que és el centre de la vida local. La seva viuda Marie que pretén seguir duent el negoci es dona compte ben aviat de la explotació a la que es veu sotmesa per part dels seus conciutadans.

ABRIL 2007

El mateix dia en que s'inaugurava el 25è Saló internacional del Còmic el diari El Periòdico va tenir la bona pensada de posar totes les noticies de la portada imitant la pàgina d'un còmic. Va ser una bona manera de transmetre al gran públic una idea que poca gent, inclosos els lectors habituals de còmic, tenen clara: que el còmic és un mitjà de comunicació i que la comunicació pot establir-se tant a nivell de nens, com de joves i d'adults. Malauradament sembla que aquesta no és la acceptació majoritària com ho demostren les xifres que el propi diari publicava en el seu interior: el 75% de la producció industrial es reparteix entre el manga i els superherois americans. Només un 10% de la xifra de negoci es deguda a autors de l'estat espanyol, xifra que queda pobrament completada per un altre 10% de publicacions de grans autors internacionals. Afegint en detriment del total que una bona part de la producció autòctona són les enèsimes reedicions dels clàssics de Bruguera.
Potser molts no tindran en compte aquestes dades i parlaran del gran èxit que ha representat el Saló: uns 100.000 visitants en quatre dies, una desena d'exposicions francament correctes i fins i tot més d'una molt bona, més de cent expositors professionals i quasi bé quaranta amateurs. La realitat és força diferent: els dibuixants i guionistes han de buscar-se la vida fora del món del còmic si volen tenir el plat a taula cada hora d'àpat.
L'esforç, lloable, que representa l'organització i el muntatge d'un saló d'aquestes característiques mereixeria un premi millor. Sobretot pel que fa el còmic publicat en català que, ara per ara, sembla ser només una aposta de Glènat fora dels clàssics infantils de l'escola Hergè de Editorial Joventut. L'Administració hauria d'abocar recursos per aconseguir que la lectura de còmics de reconegut prestigi internacional fos un fet habitual a les nostres llars i biblioteques.
Els qui vàrem començar amb els tebeos barcelonins i valencians dels anys cinquanta i seixanta o els clàssics americans de Frank Robbins, Alex Raymond, Milton Cannif, Ray Moore, Will Eisner, Chester Gould i tants d'altres trobem a faltar un còmic d'aventures amb protagonistes que no volin ni pugin per les parets ni es transformin en coses rares, que s'enamorin de la noia de torn i que lluitin per un món millor que no sigui el de les multinacionals d'origen nord-americà.
I, sobretot, que gent com l'Alfons Font, l'Adolfo Usero, el Rubén Pellejero, el Manfred Sommer, el Víctor de la Fuente, el Miguelanxo Prado - a la foto amb el guardó que l'acredita com a guanyador del gran premi del Saló - i tants i tants d'altres puguin seguir fent els personatges que han col·locat el còmic creat per ells al cap de munt del ranking internacional. Cosa que, de moment, només Carlos Giménez sembla haver aconseguit plenament.

 

Moltes novetats coincidint amb el Saló. Glènat ha tret tot un seguit d'àlbums interessants. Destaquem, ja se sap, els gustos personals manen, unes quantes reedicions d'àlbums imprescindibles en una biblioteca d'afeccionat, com són Hypocrite de Jean-Claude Forest; Freddy Lombard de Yves Chaland i Delta 99 de Carlos Giménez amb un pròleg signat per l'autor d'aquesta web.
En català Barcelona a trenc d'alba d'Alfonso Font i Juan Antonio de Blas i Desperta de Javier Rodríguez. En castellà, una novetat a destacar: Barrio 4 de Carlos Giménez.

Per la seva part NORMA segueix amb les seves sèries més populars i de més èxit com són les de Bouncer, Hellboy, El Escorpión, Thorgal, Corto Maltés i Néstor Burma.
Confesso que tinc poca estima per les tres primeres encara que sé que compten amb molts seguidors incondicionals. I, pel contrari, em semblen extraordinàriament bones les tres darreres.

Un petit o gran problema: només comptant aquestes dues editorials l'afeccionat ha de comprar com a mínim dotze àlbums. I, al preu que van, hi ha butxaca que pugui aguantar aquesta sagnia?

MAIG 2007

Els afeccionats al còmic de ciència-ficció que llegeixen en francés estan d'enhorabona. Acaba de sortir al primer àlbum del tercer volum d'una de les sèries més innovadores i interessants dels darrers anys. Es tracte de Antares onzè episodi o, si ho preferiu, primer de tercer capítol de LES MONDES D'ALDÉBARAN amb guió i dibuixos de Luis Eduardo de Oliveria, dit "Léo". En aquesta mateixa web podeu llegir la fitxa feta arrel de l'aparició del primer cicle de la sèrie.

Aquest nou episodi comença l'any 2148 quan l'equip del professor Samir Junieh de la base lunar d'Endymion descobreix un planeta molt semblant a la Terra en el sistema d'Antares. Desprès, però, de les dificultats que hi ha hagut per dur a terme la colonització dels planetes Aldebaran i Betelgeuse hi ha molts dubtes d'endegar-ne un altra. Tot i això, a començaments del 2185 una multinacional americana, el grup "Forward Enterprises" diposita la petició per endegar el projecte de colonització d'Antares.

L'autorització de la ONU tarda en arribar degut a les veus en contra de concedir el control de colonització a un grup privat, sobretot quan aquest no es pot considerar transparent del tot i té acusacions d'amagar darrera seu una secta religiosa. Finalment, atès que no s'ha pogut demostrar cap de les sospites, el permís és concedit. El procés de colonització, requereix una enorme inversió i el grup "Forward" que ha tingut serioses dificultats per aconseguir el capital necessari decideix contractar Kim com a mesura d'imatge propagandística, atès que després dels fets d'Aldebaran i Betelgeuse, ha esdevingut una figura popular admirada. Per la seva banda Kim, que està una mica cansada i traumatitzada pels fets narrats en els episodis anteriors, només desitja tornar a Aldebaran per poder portar una vida normal. El problema rau en que ella no és una dona normal i el patró de la "Forward" està decidit a reclutar-la utilitzant, si cal, el xantatge moral.

 

JUNY 2007

Edicions Glénat ens ha permès recuperar dues obres clàssiques imprescindibles. La primera, Hypocrite, és un volum que recull els episodis creats per Jean Claude Forest que van ser publicats a França per la revista "Pilote" els anys 1972 i 1973. És força inexacte qualificar Hypocrite com a obra de ciència-ficció, però l'absurd de les situacions, la utilització de l'humor i el non-sense permeten enquadrar-la dins la categoria del "fantàstic". En qualsevol cas es tracta d'una obra imprescindible per als qui vulguin conèixer les diferents facetes de l'autor de la molt coneguda Barbarella i la menys coneguda però no menys important Mysterieuse matin, midi, soir, possiblement la millor adaptació que s'hagi fet mai d'una obra de Jules Verne.

La segona, el recull en un sol volum de tots els episodis de Delta 99 dibuixats per Carlos Giménez amb guions de Flores Thies, primer, i Víctor Mora, després. Com que he tingut el privilegi de ser l'autor del pròleg em limitaré a insistir en alguns aspectes que hi assenyalo.

En primer lloc diré que, malgrat tots els defectes del moment i la circumstància de la seva creació, Delta 99 va suposar una alenada d'aire fresc que va permetre, als qui havíem passat de l'adolescència a la joventut, respirar profundament i poder continuar llegint còmics sense avergonyir-nos. Als intents d'aconseguir uns guions diferents i més profunds calia afegir que les pàgines de Carlos Giménez van suposar una autèntica revolució pel seu grafisme i el seu llenguatge, amb una planificació, un muntatge, uns diferents tipus de fosa i uns salts el·líptics totalment insòlits fins a aquella data dins el panorama del còmic autòcton. Va sorprendre, en aquell moment, veure unes historietes que tenien fons documentats i molt curosos. Els típics primers plans de tants i tants tebeos, excusa emprada per molts dibuixants per evitar-se problemes d'ambientació i documentació, aquí només eren utilitzats quan eren necessaris per a la narració.

Delta 99, amb tots els seus defectes, és una obra imprescindible, sobretot per les seves aportacions gràfiques, per als qui vulguin tenir una visió àmplia de la ciència-ficció en el còmic fet a l'Estat espanyol. El llibre de Glénat ens permet comprovar-ho.

 

JULIOL - AGOST 2007

El Saló Internacional del Còmic ens ha portat algunes novetats que agrairan els lectors de còmics de ciència-ficció. Cal destacar en aquest aspecte les aportacions fetes per Norma Editorial. Primer per "Megacity 909", una col·lecció començada als Estats Units el gener del 2005, de la qual Norma ha tret al mercat dos volums dels cinc àlbums publicats fins ara al país d'origen. Encara que en aquests primers volums s'indica que es tracta d'una sèrie creada per un equip format per Jacob Lee, Kano Kang, Andrew Dabb i Zack Suh, els dos primers són obra d'aquests dos darrers autors, que han ideat una trama futurista que especula sobre la fi de la humanitat i el començament d'una nova era dominada per les màquines. Els humans han creat un satèl·lit artificial equipat amb tota mena de ginys, que s'ha revoltat i manté esclavitzats els homes. Un grup paramilitar té, però, la clau per a fer acabar aquesta situació. Encara que com es pot veure no hi ha res de nou en aquesta idea, la col·lecció ha tingut un considerable èxit de vendes tant als Estats Units com a França, probablement perquè les portades, en aquests llocs, suggereixen una mena de còmic més proper a l'erotisme que a la ciència-ficció. Una característica bastant habitual en l'estil manga, encara que sigui un manga "sui generis" fet en un país d'una tradició i una cultura força diferents. Precisament la simplicitat icònica característica de la majoria de còmics d'aquest corrent rebaixa força la consideració final d'aquest producte, que, en contrapartida, gaudeix d'uns guions ben elaborats.

La segona és potser una obra més personal, amb unes característiques més properes als plantejaments europeus. Es tracta d'"Orbital 1", una sèrie creada per l'editorial francesa Dupuis l'abril del 2006, pel guionista Sylvain Runberg i per Serge Pellé, procedent del món de la publicitat i que s'estrena com a dibuixant de còmics. El primer i únic volum, fins ara, Cicatrices, situa la trama al segle XXIV, en una estació orbital on conviuen les diferents ètnies que formen part de la Confederació. Una confederació que, fins al moment, ha vedat l'entrada de la Terra i que, ara, ha acceptat la presència de Caleb Sawny, que haurà de compartir la feina amb Sandjarr Mézoké, membre d'una ètnia que fins aquell moment havia estat en conflicte amb els terraqüis, i que formaran un equip destinat a resoldre pacíficament els conflictes que sorgeixin a la Confederació. La voluntat dels autors és de fer episodis independents que permetin una lectura individualitzada dels àlbums. Encara, però, que la complexitat dels guions els ha obligat a tancar els episodis cada dos àlbums, hi ha una raonable expectativa d'èxit, atès que el lector no haurà d'esperar més d'un any per veure acabar una aventura. "Orbital 1" està pensada per a gent adulta que llegeix ciència-ficció i, en conseqüència, les referències a l'actualitat política apareixen periòdicament en el transcurs de la narració.

 

SETEMBRE 2007

Un àlbum que cal llegir. Primera part d'una història colpidora que descriu i analitza les relacions entre europeus de classe mitjana baixa i els immigrants legals o il·legals que s'han establert, o "han ocupat" en expressió desafortunada de molts, el seus barris.

Luc Brunschwig, nascut l'any 1967 a Belfort, és el guionista responsable d'aquesta història barreja de thriller i crònica de la marginació dibuixada amb unes boniques tonalitats predominantment marrons i beiges per Etienne Le Roux nascut, un any abans, a Madagascar.

Un home, Sidoine Letignal, amb una aparença física més propera a la d'un avi que a la d'un pare, entra a una farmàcia portant un nadó que plora al braços, amb la intenció de comprar llet per apaivagar la gana del petit. Davant les sospites de la dependenta, motivades pel fet que l'home no té cap documentació ni sanitària ni personal de l'infant, i enfrontat a l'amenaça d'haver de donar explicacions a la policia, l'home fuig precipitadament. Poc després, deambulant sense saber que fer, veu en un bar una noia alletant al seu fill. La seva ment que podem considerar poc lúcida en aquells moments, creu haver trobat la solució als seu problema i entra al bar per demanar a la mare que alleti també el nen que porta. La sorpresa general davant aquesta sorprenent petició congrega al seu voltant tots els parroquians que l'interroguen amb curiositat. I l'home comença a explicar la història...

Una història de supervivència, amb constants referències al període d'ocupació nazi, en la que una peça estranya, Malika, una noia àrab, emigrant il·legal, s'introdueix sense voler en el sòlid triangle que formen Sidoine, la seva acaparadora dona, Rosalie, i el seu fill Laurent, escriptor novell i professor de francès en una escola de barri pels emigrants. Uns personatges contradictoris capaços del millor però que no poden evitar caure en mesquineses per defensar el que ells creuen bo pels seus.

Si vostès han llegit i han apreciat les novel·les de l'escriptor marsellès Jean-Clude Izzo, no dubtin en comprar-se aquest còmic. No se'n penediran.

OCTUBRE 2007

No és molt corrent que en aquest portal web donem cabuda a textos que no siguin de producció pròpia. Sembla, però que convé fer una excepció. FICOMIC ha fet arribar a sectors relacionats amb el còmic la nota que reproduïm aquí sota. A El món del còmic aquest text li ha arribat en castellà i per via interposada. Sembla que FICOMIC ignora olímpicament l'únic web de còmics que es fa en la nostra llengua, malgrat que el seu autor va ser un dels primer organitzadors dels salons del còmic a Barcelona.

La lectura del text de FICOMIC, com a mínim, causa una certa sorpresa. Sembla com si el còmic català gaudís d'una excel·lent salut quan la realitat demostra tot el contrari. Possiblement només Glénat mereix el nostre aplaudiment per la seva ferma decisió de seguir publicant en català encara que de manera molt limitada. La resta de la nota ens sembla com una mena de sarcasme cantant les excel·lències d'un còmic inexistent. Cal assenyalar, que en la vessant literària els autors convidats a Frankfurt fòren els que escriuen en català, no els que vieuen a catalunya. En el cas de l'stand de FICOMIC no ha estat així de cap manera. Per això, aquesta nota, si no està feta en tot humorístic, pot semblar o surrealista o d'una hipocresia total.

El còmic català protagonista a Frankfurt

La Fira del llibre de Frankfurt, on la Cultura Catalana ha estat la convidada d'honor, acaba de finalitzar la seva activitat. El còmic català ha tingut un paper destacat a l'agenda de l'esdeveniment. Amb col·laboració amb l'Institut Ramon Llull (IRL) i l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), FICOMIC ha coordinat un stand en el qual van desenvolupar la seva activitat editors i autors, a més a més d'haver produït l'exposició Catalan Comics in Action. Des del primer moment, els autors convidats van començar a dibuixar i a mantenir relacions professionals. Laura, Albert Monteys, Oriol Garcia, Miguel Gallardo i Max signaren exemplars de les seves obres, a més a més de concedir entrevistes als mitjans de comunicació. El director de l'Institut Ramon Lllul, Josep Bargalló, va mantenir una trobada informal amb els ninotaires i alguns dels editors presents, apreciant la rellevància del còmic català, tant pel que fa la força de les editorials com per la qualitat creativa dels dibuixants.. Neus Fornella, directora adjunta de l'IRL, també va visitar l'stand realitzant un recorregut per l'exposició on pogué admirar pàgines de destacats autors que publiquen en català i castellà. L'editor Josep Maria Berenguer participà en un interessant debat sobre la situació del còmic internacional al costat d'editors i responsables de salons de diferents països. Edicions Glénat oferí una magnífica recepció en el seu stand, on l'editor Joan Navarro presentà diferents novetats editorials en català. Oscar Navarro i l'equip de Norma Editorial també va tenir una frenètica activitat. Tots els editors han tingut unes jornades plenes de reunions i actes professionals.

NOVEMBRE 2007

Dos còmics inspirats en el gènere negre. I tots dos ben diferents. El primer, EL SECRETO DEL ESTRANGULADOR és obra de Jacques Tardi, dibuixant que ha aparegut ja diverses vegades en aquest espai, aquest cop amb guions de Pierre Siniac que s'estrena amb aquesta sèrie. És la història d'una sèrie de persones que són estrangulades d'una manera estranya i que tenen un testimoni gens casual en la persona d'un nen fill d'un assassí la dona del qual, mare del nen, s'ha tornat a casar amb el policia que va detenir el seu marit. Siniac i Tardi juguen amb els lectors proposant-los diferents finals cada cop més rebuscats.

Una narració que tracta més d'esbrinar el procediment que no pas el culpable. Cada assassinat va "signat" deixant sobre el mort el recull de premsa que porta la noticia de l'assassinat anterior. Cosa que, lògicament, i atès que hi ha prou indicis per pensar que tot es queda dins un barri, proporciona una bona pista a la policia. No cal descobrir a Tardi com a un gran descriptor de una ciutat, Paris, que coneix a la perfecció i que recrea meravellosament.

Potser cal criticar a l'edició de Norma un pròleg que situï el lector i expliqui que en realitat l'àlbum és un recull de diferents aventures curtes, cadascuna amb un assassinat, les portades de les quals estan recollides com a portades de premsa a les primeres pàgines del llibre.

Pierre Dragon i Frederik Peeters, per la seva part ens ofereixen, amb RIYAD-SUR-SEINE, primer volum de la sèrie RG, un còmic que quasi podria qualificar-se de document. Pierre Dragon no només és el guionista, és també el protagonista d'una història que es pot considerar que té molts elements autobiogràfics. Dragon és un policia que pertany al RG (els Renseignements Généraux del departament d'interior que es fa càrrec de la seguretat interna) i la seva visió és poc novel·lesca i bastant semblant a la real. Per això, per a la sensibilitat d'un sector de públic, sobre tot a casa nostra on hi ha una certa tendència al rebuig, alguns dels fets i actituds descrites poden semblar una mica dura. Tant més quan el dibuix de Peeters, de manera volguda o involuntària, subratlla aquesta impressió.

Dos àlbums que fins i tot amb els seus defectes, que en tenen, paguen la pena de ser llegits.

DESEMBRE 2007

Finalment, una obra mestra! Parlem de l'àlbum Estraperlo y Tranvía d'Alfons López, editat per Ediciones B, un homenatge i, al mateix temps, una revisió de les historietes de LA FAMILIA ULISES. En altres espais d'El món del còmic s'ha parlat de la importància que aquestes pàgines d'historietes nascudes de la ploma de Joaquim Buigas i el pinzell de Marino Benejam han tingut no només per entendre la història del còmic fet a casa nostra sinó també per seguir d'una manera visual, senzilla i directa el desenvolupament econòmic del país i l'ascens d'una classe social treballadora de camisa blanca, catalana i barcelonina que passà d'una situació de supervivència en un entorn antàrtic a gaudir dels estris propis de la societat de consum de nivell semblant a l'europeu.
Ara el lleidatà Alfons López, bon dibuixant i excel·lent guionista, ens ofereix una visió del que haurien pogut ser les aventures dels Ulises si la censura hagués permès expressar-se lliurament. Perquè és veritat que davant de personatges de la seva competidora Pulgarcito, els que sortien a les pàgines del T.B.O. poden ser qualificats de dolços, poc crítics i gens compromesos amb la realitat del moment. Cal, però, saber llegir entre línies. I aquesta lectura mostra a qui sàpiga veure-la el pessimisme, la tristor, la grisor i la repressió lingüística - potser la més clarament expressada i la que més es troba a faltar a la versió actual- d'una societat que havia perdut una guerra i vivia en un règim doblement opressiu: el de la dictadura i el de privació del sentiment nacional.
Alfons López recull aquest elements i ens recorda que, en aquells moments les empreses que gaudien dels favors del règim eren corruptes, que hi havia maquis lluitant a la clandestinitat, que la gent passava gana i que molts articles només es podien tenir adquirits en el mercat negre pels qui disposaven de prou diners per a fer-ho.
I tot això ho fa en un àlbum admirable, retratant a la perfecció edificis i carrers de Barcelona i reproduint els estris i mobiliari propis de l'època. Tot fet a base de pocs traços però ben definits, de una gamma visual atractiva a base de tons pastels molt encertats, amb taques de color en els punts precisos i amb sentit de l'humor, poesia i desbordant humanitat aconseguint una simfonia visual envejable.
El petó d'agraïment que li fa a la galta l'Aurorita a l'Ulises li fa també El món del còmic
a l'Alfons López per haver-nos regalat amb un còmic tant extraordinari.

El món del còmic
© Toni Segarra