CARBONE & SILICIUM (CARBONO & SILICON)
Autor: Mathieu Bablet (guions i dibuixos)
Lloc i data d'aparició: França, 28 d'Agost de 2020. Ankama Éditions

CARBON Y SILICON en el títol de la sèrie però Carboni i Silici a les vinyetes son els noms posats a dues intel·ligències artificials d'últim model. El còmic pretén ser una reflexió sobre el futur de l'actual civilització basada en el consum que fa possible una progressiva destrucció dels recursos naturals. A les primeres pàgines, quan han estat introduïdes les dades del coneixement humà a dues IA i se'ls pregunta sobre el seu primer pensament la resposta és constatar que els humans son el problema real del planeta i que la única solució és destruir-los a tots. Els que creiem en la teoria de l'evolució potser hauríem de reflexionar sobre els seus límits. Ningú pot assegurar que hagi acabat i és possible que segueixi per uns camins que, com insinua aquest còmic, ens poden perjudicar.

Diuen desprès que és una broma però al·leguen que han trobat això en més de set-centes obres escrites. Davant la por de Noriko, la científica assistent, addueixen que potser no ho pot comprendre perquè no té el suficient nombre de neurones. En canvi els humans no poden deixar de pensar en la seva superioritat i per això donen a les dues IA l'aparença d'una tradicional parella humana, home i dona.

Després d'intentar fugar-se Carboni es portada al laboratori per ser restaurada. Passen els anys fins que retrobarà Silici que ha aconseguit manipular la seva data de destrucció. Potser de manera conscient o inconscient l'autor fa un homenatge al XX de Blade Runner. Algunes coses m'han semblat poc creïbles: les IA necessiten un cable per comunicar-se quant avui dia ho fa tothom sense aquesta servitud, els humans cacen els protagonistes de manera absolutament injustificada pel que hem llegit abans, els rostres envelleixen amb el temps com si fossin orgànics i, fins i tot, tenen ferides o es poden asfixiar.

He de confessar que no m'agraden els dibuixos de Bablet. Veig cossos deformats poc realistes. Carboni té la cara d'una noia jove en un cos de dona d'edat avançada. Silici sembla més un maniquí immòbil que un noi jove en tota la seva plenitud i capacitat de moviments. Aquest és l'estil personal del dibuixant i és possible que aquest grafisme connecti molt amb la gent que apreciï l'underground.

En la seva versió original Carbone & Silicium és una obra única de dues-centes cinquanta planxes. L'edició castellana d'Ankama la reconvertit en una sèrie de sis volums.

El món del còmic
Toni Segarra