Quan Adolf Hitler va arribar al poder, el 30 de gener de l'any 1933, la majoria de la població alemanya ho va celebrar. Un bon exemple el tenim amb el comportament d'un altre Adolf, propietari del bar "El amics alegres", que corre a canviar el nom pel de "Casa Adolf" jugant amb una doble interpretació personal i política. Canvi de nom que és celebrat per tots els clients i veïns.

Aquesta alegria general és observada analíticament pel professor Karl Stieg que detecta en la gent l'alegria de sentir-se de nou orgullosos de ser alemanys. Stieg decideix escriure un diari personal que anirà descrivint els canvis que es produeixen a Alemanya.

Poc a poc els nazis van imposant el seu estil. Un "bon dia" o un "bona tarda" son deixats de banda per acceptar com a única salutació un "Heil Hiltler" i les pressions per afiliar-se al partit son tant òbvies que no fer-ho es pot considerar ser un enemic d'Alemanya. La violència passa a ser una mena de conducta normal i acceptada. I els més addictes al règim no tenen cap dubte en vestir un uniforme creat especialment per a ells i desfilar amb armes a la vista quan convé.

Hitler repetia una i altre vegada que no volia pas la guerra però els alemanys assajaven el comportament que havien de tenir en cas de bombardeig: baixar al refugi amb màscares antigàs i esperar pacientment que les alarmes deixessin de sonar. Refugis on no podien anar els jueus perquè segons explica el taverner ells podien fer senyals al avions perquè bombardegessin els llocs adequats.

La sèrie ens mostra, en paral·lel els canvis que es van produint en la vida del professor Stieg i els que es produeixen en la manera de viure de la població a mesura que la guerra avança. La visió que, en el tercer volum, dona Richard del que va viure a Stalingrad és esfereïdora i el discurs -verídic- de Goebbels posa els pels de punta al veure on pot arribar el fanatisme d'unes idees.

Rodolphe el conegut guionista de les sèries de ciència-ficció amb Leo (KENYA, NAMIBIA. AMAZONIE i SCOTLAND) ha fet aquí un bon guió, ben documentat i amb l'habilitat d'haver sabut escollir els moments significatius d'aquest període de dotze anys. Pel que fa el dibuix el gallec Ramón Marcos ha fet un treball força aconseguit. Potser, alguna vegada, els rostres i els plans propers no acaben d'estar prou treballats. Els dibuixos, però, de paisatges, carrers, edificis i vehicles mereixen tota l'aprovació.

TS. Juliol 2025