DIENTE DE OSO comença l'any 1944 quan el tinent polonès Max Kurtzman, nacionalitzat nord-americà, pateix a bord d'un portaavions l'atac de kamikazes japonesos. En un moment de repòs comença a recordar la història d'una amistat entre tres infants polonesos, dos nens i una nena, a la Silèsia de la primera meitat dels anys trenta quan Hitler arriva al poder i vol annexionar a Alemanya aquells països que, ell considera, formen part de l'imperi alemany.

Max, Hanna i Werner son uns entusiastes de l'aviació i pioners en invents que apliquen, amb èxit i més sovint amb fracassos, en un intent de desenvolupar-la. De jugar amb planadors i coets fabricats per ells a anar a una escola de vol lliure com a primer pas per arribar a ser pilots. Max, però, te aquest camí vetat per la seva condició de jueu fet que el farà anar apartant-se del altres dos i, sobretot, de Hanna.

Quan ben aviat els alemanys ocupen la regió els odis fanàtics contra nacionalistes i jueus provocaran actes que posaran en perill el jurament d'amistat i lleialtat que tots tres simbolitzen amb una dent d'ós cavernari que porten penjada al coll.

La història barreja aquests personatges de ficció amb personatges i fets històrics comprovables. Hanna, per exemple, pot ser o estar inspirada en Hanna Reitsch pilot de proves de la Luftwaffe i amiga personal de Hitler absolta, però, pels tribunals de desnazificació. De fet algunes escenes de la sèrie -la baixada en proto-helicòpter a un estadi, l'aterratge en una avinguda de Berlín o portar Robert Ritter von Greim al búnquer de Hitler on va ser anomenat comandant en cap de la Lulftwaffe- son fets reals que va protagonitzar aquella aviadora.

La semblança de Max amb Werner Königsberg el porta a ser considerat un espia nazi. Condemnat a mort només és salvat si es compromet a dur a terme una missió encarregada pel coronel William J. Donovan -un altre personatge real, comandant del OSS servei americà d'espionatge i futur pare de la CIA- en territori alemany.

Magnífica la darrera tira de la pàgina 49 (planxa 44) on Hanna fa seu el "über alles" i té com a rèplica el descobriment de la identitat, les intencions del seu company. Diuen els autors que, primer, havien pensat que la història acabava aquí. Com dieu el coronel Donovan: "Max Kurtzman...Hanna Reischt,,, Ja no tenen cap importància". Potser sí que calia haver acabat aquí. Les segones parts...