FLORITA |
Autor:
Vicente Roso (guions i dibuixos) |
Lloc
i data
d'aparició: Espanya, 1947, revista El Coyote de Edicions
Cliper |
|
Quan es parla de Florita ràpidament pensem en la revista per a
noies, creada l'any 1949, més important en la història del
còmic hispànic. José Antonio Ramírez en el
seu llibre "El comic femenino en España" diu que Florita
va ser "el primer tebeo espanyol que abandona els plantejaments miserabilistes
de l'autarquia per llançar-se a un intent de conquesta a l'espanyola
del American way of life".
Sense desmerèixer la importància de l'equip de
guionistes i dibuixants d'aquesta revista no es pot negar que un percentatge
molt elevat del seu èxit és degut al personatge que li dona
nom i que apareixia a la seva portada.
Personatge que havia estat creat l'any 1947 per Vicente Roso per a la
revista El Coyote d'Edicions Cliper. Aquesta revista de gran èxit
gràcies el personatge de José Mallorquí anava destinada,
bàsicament, a un públic de nois joves seguidors de les pel·lícules
i novel·les del Oest que en aquell moment tenien molt bona acollida.
L'editorial va voler ampliar aquest públic introduint la pàgina
de Florita pensant que atrauria les noies. La ideia no va acabar de quallar
perquè en l'Espanya de finals dels quaranta la educació
es basava en la separació de sexes i posava l'accent en la diferència
de rols que s'atribuia a cada sexe.
Per aquesta raó l'editorial va preferir crear una revista per a
noies i deixar El Coyote per els nois.
Florita, a diferència dels personatges femenins que havíem
vist fins el moment en els còmics madrilenys, és una noia
educada, que vesteix de manera elegant, practica esports, assisteix a
concerts i, increïble!, viatja a l'estranger.
És obvi que els responsables volien trencar amb la visió
carpetovetònica que la secció femenina de la Falange havia
imposat com a model de la noia espanyola. Quedava bastant evident que
hi havia una diferència molt gran entre la visió que tenien
les publicacions que van néixer en la "zona nacional"
de les que veien la llum a Catalunya o València.
Potser una de les coses que autor i editor no varen poder evitar va ser
la presència omnipresent de la censura. Florita tenia pretensions
pedagògiques. Aquesta pedagogia que intentava acostar-se al model
femení europeu no podia traspassar els límits imposats pel
nacional catolicisme. Florita podia, per exemple, fe esport però
els seus banyadors, el seu vestit de tenis o el seu equipament de basquet
havien de ser prou discrets per no irritar capellans ni beates.
|