GIL JOURDAN, publicada en català amb el nom de GIL PUPIL·LA, és una excel·lent sèrie policíaca en la qual es manté una estructura de personatges ja utilitzada en sèries anteriors. En efecte, el detectiu privat Gil, amb un despatx polsegós semblant al dels herois de Hammet i Chandler, treballa acompanyat del seu maldestre ajudant Libellule (Sargantana, en català), la seva secretària Queue de Cerise (Cirereta) i amb la col·laboració habitual de l'inspector Croûton (Crostó). A les aventures de GIL JOURDAN el ritme i l'acció juguen un paper fonamental. Les persecucions amb cotxe, les baralles, les caigudes i les corredisses estan presents en cada episodi. Estem lluny de les investigacions pausades i tranquil·les de, per exemple, un Maigret o de les llargues caminades, esperes i desplaçaments que caracteritzen les novel·les de Chandler. El ritme trepidant, moltes vegades, de GIL PUPIL·LA té molta semblança al de les pel·lícules nord-americanes de gàngsters (que no s'han de confondre amb el cinema negre). Aquest ritme dinàmic està, però, realitzat de forma magistral en un còmic amb una planificació de la pàgina i una distribució en vinyetes de manera poques vegades aconseguida abans. Encara que les aventures de Gil Pupil·la l'han dut alguna vegada a llocs exòtics (vegis, per exemple, L'infern de Xica-Xic) el millor encert de la sèrie és la descripció dels petits llogarrets del territori francès: la Normandia de El pas dels ofegats, els poblets de l'interior a Festival sobre 4 rodes o El secret de la cripta. Sense oblidar, és clar, el retrat encertat de la manca d'intel·ligència de molts dels seus personatges. GIL JOURDAN va ser publicat originalment a la revista Spirou i, en català, abans dels àlbums editats per Casal, a Cavall Fort.