EL GUERRERO DEL ANTIFAZ
Autor: Manuel Gago (guions i dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Espanya, 24 d'octubre de 1944. Quaderns apaïsats Editorial Valenciana.
 

No hi ha cap dubte de que EL GUERRERO DEL ANTIFAZ, amb 668 quaderns publicats, és una de les sèries més populars i de mes durada de la història del tebeo espanyol. Aquest èxit probablement sigui degut a que la història narrada connectava perfectament amb el llenguatge, la ideologia i els costums d'aquella època, incloent-hi com ingredients bàsics la violència, crueltat, el sadisme, la traïció i la sensualitat reprimida. En definitiva un concepte de nacional catolicisme que veia l'època dels Reis Catòlics i la lluita de la noblesa castellana per imposar la unitat política a base d'expulsar del territori a jueus i musulmans com l'antecedent que justificava la idea de creuada, contra els partidaris de la democràcia i la república, que la dictadura pretenia imposar a la població. La història comença sota el regnat dels Reis Catòlics però el llarg de la narració veiem que subsisteixen encara poders locals semblants als dels regnes de taifes. Alí-Kan, senyor d'un petit territori fronterer rapta, en una incursió a terres cristianes, la comtessa de Roca que està prenyada de setmanes i que serà elevada a la categoria de favorita en el seu harem després de ser degudament violada. Quan mesos després neix un nen tothom creu que és fill d'Alí-Kan sense que la mare digui res per temor a veure'l mort. El nen creix i es converteix en un lluitador temible, assot dels cristians, fins que un dia la seva mare li confessa que és fill del compte de Roca. El jove aconsegueix deixar ferit Alí-Kan, que ha matat la seva mare, i corre a explicar la seva història al seu presumpte pare. Per evitar ser conegut pels cavallers cristians, que l'odien per haver matat companys i parents, es posa una creu al pit, cobreix el seu rostre amb un antifaç i, com a bon convers, dedica la seva vida a lluitar contra els infidels per venjar sa mare i reparar el mal fet anteriorment. Deixant de banda Las nuevas aventuras de El Guerrero del Antifaz publicades entre els anys 1978 i 1980, podem dividir la història en tres etapes. En la primera i més interessant (del número 1 al 99) els fets tenen lloc en el sud de la península lluitant contra temibles adversaris musulmans: Olián, Motamid, Harúm, Hamed Zenete, Yeir-Kan,... En el número 99, En tierras africanas comença la segona en la que les aventures s'escampen per tots els indrets de la Mediterrània. Els personatges guanyen en profunditat psicològica i el dibuix ha millorat de manera considerable. Però l'aventura s'allarga excessivament i sembla que no hagi d'acabar mai. Finalment en el número 362, Retorno feliz, el Guerrero convertit ja en Adolfo de Montcada aconsegueix el perdó reial i es casa amb Ana María. La tercera etapa, fins el nombre 668, és vista per molts només com un descarat intent mercantil d'aprofitar l'acceptació del públic. Sobretot quan, per divergències amb l'editorial Gago deixa la seva obra en mans de Matías Alonso.
Malgrat la indiscutible afinitat ideològica amb la de l'Espanya franquista, EL GUERRERO DEL ANTIFAZ té molts elements que són més propis d'un pensament progressista del que seria d'esperar en el tipus de còmic d'aquell moment. Sobretot pel que respecte a la postura de les dones. Les que surten a la sèrie, Zoraida, Aixá, la Mujer Pirata, enamorades totes, amigues i enemigues del Guerrero, són dones independents, vestides amb teles transparents o faldilles exageradament curtes, que manen, lluiten i prenen decisions. Això, exceptuant, a l'estimada del Guerrero, la comtessa Ana Maria, que era una bleda solellada model perfecte del que pretén un pensament reaccionari que la redueix al paper de mestressa de casa i repòs del guerrer.

El món del còmic
Toni Segarra