HATE

Autor: Peter Bagge (guions i dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Estats Units, 1990. Comic-book d'EdicionesFantagraphics.
 

Una majoria del còmic americà actual està protagonitzat pels seus superherois. Uns protagonistes amb profundes connotacions feixistes, amb uns poders al servei del capitalisme i de les idees més integristes conseqüència d'una lectura cretina de la religió o, alternativament, es tracta d'uns sers torturats, paranoics i predisposats al tractament psiquiàtric. No hem pogut entendre mai com els lectors poden prendre seriosament a senyors que es disfressen amb malles ajustades, caputxes o antifaços i es dediquen a perseguir delinqüents, sempre, és clar, de segona divisió, convertint-se en torxes enceses, masses deformes de plastilina, aranyes, rat-penats i demés coses inversemblants. Davant d'aquesta mena de societat aberrant que necessita aquests tipus estrafolaris per ser salvada i per imposar la seva manera de viure a pobles que no en volen saber res sorgí el corrent crític que retratava l'autèntica situació d'una joventut marginada pels seus propis antecessors i traumatitzada pel seguit de conflictes bèl·lics en que es veié obligada a participar en els més allunyats indrets per decisions que sovint eren preses per uns polítics als serveis de les multinacionals fabricants d'armes. Aquests còmics, creats al marge de la indústria editorial, van ser l'origen del moviment artístic anomenat underground caracteritzat per la transgressió de la cultura i la formulació d'una contracultura que aborda directament el sexe, el consum de drogues i la crítica política. Probablement, Robert Crumb i el seu FRITZ THE CAT (1965) en són l'exemple més representatiu. El problema per un lector adult europeu és que la repetició excessiva, sobretot quan no es té la qualitat de Crumb, d'uns temes, uns problemes i una estètica que ens resulten allunyats acaben per fer-nos "passar" d'uns còmics que aporten molt poc de nou. Potser par això trobar-ne un amb noves idees i visions, encara que abundi en els tòpics que es van posar de moda fa ja més de quaranta anys, no deixa de ser com un corrent d'aire fresc que entrà en un lloc amb un ambient enrarit. És un plaer llegir alguns dels episodis de la sèrie HATE — publicada en castellà, de manera lenta, manipulada i cara, per La Cúpula, amb el nom de ODIO— una obra que retrata amb ironia una joventut inadaptada al model social imposat a les classes treballadores urbanes de les grans ciutats nord-americanes, basat en l'explotació diària laboral amb la vàlvula d'escapament que representen uns caps de setmana plens de droga, sexe, alcohol i música rock. El seu protagonista Buddy Bradley representa el prototipus de jove escèptic, avorrit del sistema, que expressa la seva desídia a través del sarcasme que empra en les seves relacions amb els altres. Buddy, que roba els llibres del magatzem en el que treballa com a repartidor, comparteix pis amb un noi negre engatxat permanentment a la tele i amb un obsés del sexe, té una novia "de bona familia" i un atlètic germà petit ultra que aspira a allistar-se a l'exèrcit vestit amb una camiseta amb la bandera USA i una llegenda que desafia cremar-la.

El món del còmic
Toni Segarra