THE HEART OF JULIET JONES
Autors: Elliot Caplin (guions) i Stan Drake (dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Estats Units, 9 de març de 1953. King Features Syndicat

THE HEART OF JULIET JONES que es va publicar originalment en forma de tires periòdiques distribuïdes pel King Features Syndicate es va arribar a publicar de manera simultània a més de 600 diaris als Estats Units. No és d'estranyar atès que el seu contingut romàntic reflecteix fidelment el model matriarcal de la societat nord-americana.

Encara que el títol del còmic porti el nom de Juliet el protagonisme es compartit per la seva germana Eva. Juliet és una dona d'uns trenta anys, atractiva i soltera, responsable i discreta. Tot el contrari de la seva germana, una noia rossa deu anys més jove que no para de posar-se en problemes. Ja, les primeres vinyetes del còmic reflecteixen perfectament el caràcter de les dues germanes. Eva es detinguda per conduir, acompanyada, amb excés de velocitat. La policia truca a la germana que està dormint perquè vagi a pagar la comissaria. Les primeres paraules que li adreça Eva és que no vol cap sermó. La resposta de Juliet és preguntar al policia quina és la quantia de la multa. Quan surten del edifici Eva encara segueix fent retrets.

Juliet i Eva viuen amb el seu pare un calçasses empleat del la banca Mason que considera un gran mèrit no haver arribat mai tard a la feina en els quinze anys que fa que hi treballa. Unes quantes vinyetes més i els personatges queden totalment definits. Juliet és assenyada, discreta, modesta, senzilla, sensible i bonica. Se sent responsable tant del pare com de la germana i està compromesa amb el professor de matemàtiques d'Eva.

Eva és tot el contrari, una rossa atractiva, pretensiosa, orgullosa, despectiva, egoista, voluble, esbojarrada, coqueta, inculta, mentidera, cruel, immoral i prepotent que no para de posar-se en problemes. Problemes dels quals sortirà, òbviament, gràcies a l'ajuda i els consells de la seva germana. En poques vinyetes Caplin ha aconseguit que els lectors, o lectores, s'enamorin de Juliet i odiïn Eva. A la llarga, però, l'afany de Juliet per ajudar tothom i posar-se a la vida dels altres pot provocar més d'un problema. Tal com diu el doctor Davis "la recompensa habitual als tafaners acostuma a ser una puntada a la boca per més admirables que siguin les seves motivacions".

El paper dels homes no és pas massa galdós. El pare, un bon jan que no pinta absolutament rés, es deixa enredar pel primer entabanador que passi i és manegat obertament per les seves filles, sobretot per Eva a qui en cap moment sap fer-li el més mínim retret. El promès de Juliet cedeix ràpidament als intents de seducció de la seva alumna fins a l'extrem de caure en la corrupció aprovant-la malgrat el seu pèssim examen només a canvi d'un petó i és tant imbècil que es capaç d'esperar-la dues hores sota una forta pluja mentre ella s'està divertint. Està clar que un personatge així no pot pas ser el protagonista i per tant Juliet no tindrà cap problema per deixar-lo marxar. No passen més de dues tires quan ja té un nou pretendent, ric, a qui la seva mare posarà tota mena d'entrebancs per impedir-li progressar. Era d'esperar perquè la sèrie deixaria de tenir sentit si Juliet trobés l'home definitiu. De fet això va passar molt més endavant i la sèrie se'n va ressentir.

JULIET JONES s'inscriu plenament el que seria el còmic romàntic destinat a un públic femení. Tanmateix l'èxit, a Estats Units, va desbordar totes les previsions i milers d'homes llegiren amb afany aquestes histories que reafirmaven el sistema de vida matriarcal dels Estats Units i la filosofia de que qualsevol, per humil que sigui, pot arribar a ser president.

Malgrat el que es pugui suposar JULIET JONES és un bon còmic. Hi ho és perquè Stan Drake ha sabut donar-hi categoria d'art amb el seu mestratge. Si deixem de banda l'anàlisi crítica del seu contingut s'ha de reconèixer que les aventures son atractives. Ho són, però, molt més gràcies a la quantitat de detalls que Drake afegeix a cada vinyeta. Una quantitat tant important que, fins i tot, ha estat criticada de preciosisme. Potser en un còmic d'ambient policíac arribaria a ser molest. En el que descriu Caplin és el complement perfecte per a convertir una obra mediocre en una obra excel·lent. Malgrat la seva filosofia i el seu missatge clarament retrògrads.

Hi ha una edició cronològica de JULIET JONES publicada per Ediciones Eseuve en la seva col·lecció Héroes de siempre.

El món del còmic

Toni Segarra