LITTLE NEMO va ser la sèrie que va incorporar la fantasia i l'onirisme, tant en els guions com en el gràfisme, al món del còmic. L'esquema argumental de cada planxa en color és pràcticament sempre el mateix. Nemo, el nen protagonista, se'n va al llit i així que s'adorm comencen unes aventures somniades en un món en el que els personatges ficticis es repeteixen somni darrera somni. Els estris i mobles es deformen agafant formes irreals i fantàstiques. Tornar a la realitat, al despertar-se, és sempre dur perquè el nostre protagonista acaba a terra embolcallat amb la roba del llit.

Richard Marschall en la presentació del primer volum dedicat a Winsor McCay afirma que "Little Nemo és la historieta de premsa més celebrada de tots els temps" i, una mica més endavant, ho rebla dient que "Possiblement va ser el millor comic strip publicat mai". Afirmacions força discutibles si donem una ullada a la totalitat de còmics publicats. Tanmateix discutir la veracitat d'aquestes opinions no li disminueix el valor d'obra mestra.

Utilitzant un tipus de grafisme molt influït per art nouveau l'autor ens convida a seguir les aventures d'un nen convidat pel rei Morfeu a visitar el seu regne on coneixerà la "Princesa" (sense nom), els seus companys i, sobretot, Flip primer el seu antagonista i després el gran amic. Cal destacar la brillant utilització dels colors i la imaginativa planificació de la planxa amb unes vinyetes la mida de les quals trenca el concepte clàssic que s'havia vist ja en alguns còmics i que acabaria imposat per les tires de premsa. LITTLE NEMO IN SLUMBERLAND pot ser considerat com el primer gran clàssic de còmic americà.