LITTLE LULU (La pequeña Lulú)
Autora: Marjorie Henderson Buell, "Marge" (guions i dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Estats Units, 1935, en el diari Saturday Evening Post.
 


El 23 de febrer de 1935, el "Saturday Evening Post" començava la publicació d'un còmic -alguns en dirien feminista- que per primer cop feia aparèixer una nena no solament en igualtat de condicions amb el grup d'amics que l'envoltava, sinó, fins i tot, amb una intel·ligència clarament superior i amb una personalitat entremaliada, dinàmica, però plena de sentit comú, que li conferia, de manera natural, un lideratge indiscutible.

La petita Lulú, però, era també una nena fantasiosa que no dubtava gens a incorporar els habituals personatges fantàstics i mítics del món infantil a la seva vida real. D'aquesta manera la bruixa Àgata es converteix en un personatge que tan aviat pot sortir en els contes que la Lulú explica als seus amics com fet un personatge real més que pren part a les aventures de la colla.

Una colla que té com a principal protagonista masculí en Tobi Tàpia, un nen simpàtic, perdedor grassonet, sempre un un barret de mariner, que es converteix en l'amable competidor de la Lulú, a qui vol prendre el protagonisme sense aconseguir-ho mai. La filosofia de Tobi i els seus amics queda perfectament reflectida en el lema del seu club: "No s'admeten dones." La resta de la colla està formada per Fito, el més petit i impulsiu, en Tino, president del club, i en Lalo. Tots ells envejosos d'en Pepe del Salto, un acomodat "fill de papà" (observeu el "de" afegit al seu nom), elegant i presumit, de qui estan enamorades totes les nenes, motiu pel qual li és negada l'entrada al club dels nois. Per la banda de les noies completen els personatges destacats Anita, germaneta de Fito, i amiga íntima de Lulú, i la pretensiosa i presumida Glòria, considerada una mica la promesa de Pepe.

Les historietes de "La pequeña Lulú" varen ser conegudes aquí els anys seixanta gràcies als fascicles de la mexicana editorial Novaro. Malauradament la seva difusió va durar poc temps, atès que el règim franquista va prohibir les importacions per entendre que el seu contingut perjudicaven el model d'educació dels nens que defensava el nacionalcatolicisme. Encara que més tard, en plena democràcia, es van tornar a publicar, les aventures de Lulú ja no eren les primeres escrites i dibuixades per "Marge", sinó les, molt més edulcorades, que van continuar, a partir de 1947, altres dibuixants.

Poser, aquí, la tardana difusió de "La pequeña Lulú", quan Mafalda ja era de sobres coneguda i famosa, ha impedit que fos popular entre el gran públic. Els dos còmics tenen, indiscutiblement, molts punts de semblança. Però el que no es pot negar és que "Little Lulu" va ser abans. I, possiblement, els guions de "Little Lulu" tenien, al començament, una major acidesa i una causticitat conseqüència d'estar encara sota els efectes de la depressió del 29.

Posats a relacionar "Little Lulu" amb la ciència-ficció, podem recordar que un dels simpàtics amics d'en Tobi és en Sami, un petit marcià que, de tant en tant, el visita amb la seva nau espacial en forma de plat volador.

El món del còmic
Toni Segarra