Amb el sistema actual -que té els seus orígens en els ans de Matusalem- l'únic recurs que queda és fer unes oposicions. Amb dos problemes més. El primer, les oposicions es convoquen quant li sembla bé a l'administració. El segon, si has tingut la sort d'estar treballant de substitut o interí tens moltes menys probabilitats de guanyar una plaça que si has estat un any o dos preparant les oposicions sense necessitat de treballar per poder viure. Unes oposicions que, a més, tenen uns temaris més favorables als empollons que els que han demostrat a la pràctica la seva vàlua al front de una classe. Ho puc dir perquè he estat un dels que les van aprovar mentre estava treballant. La Maria s'incorpora com a substituta en una escola de poble on s'haurà d'enfrontar amb els entremaliats nens de la seva classe però, sobretot, amb els pares i mares i amb alguns dels seus propis companys. No tots estan d'acord amb els nous mètodes educatius. Llegir aquest sèrie és una delícia. Val a dir que a més està plena de referències cinematogràfiques. Podem vuere la Maria en vinyetes imitant les postures de Gene Kelly a Singin'in the Rain, de Audrey Hepburn a Breakfast at Tiffany's, o de Haralold Lloyd a Safety Last! a més de visibles referències a Casablanca, The Godfather o The Great Dictator Si alguna pega hagués de posar a la sèrie seria la facilitat que té Maria per guanyar les oposicions ja en el segon àlbum. Uns quants episodis més fent d'interina potser haurien ampliat els nostres coneixements sobre el tema i ens haurien divertit força més. Qualsevol educador ens podria explicar mils anècdotes de les seves experiències dins i fora la classe. No és sorprenent l'èxit que ha obtingut entre els professionals de l'ensenyament que poden sentir-se totalment identificats amb el que li passa a la nostra María. |
El món del còmic |