BELEM,
botat el 10 de juny de l'any 1896, és un vaixell de tres pals,
elegant, petit, robust i ràpid ideal per transportar mercaderies,
principalment el cacau americà destinat a les xocolateries Meunier
de Nantes.
La sèrie BELEM, ja acabada, només té quatre episodis -molt destacable principalment el tercer "Le yacht du bagne" (El velero del presidio, en castellà)- que faran les delícies dels amants de la navegació a vela per la meticulositat, el rigor, la documentació i la preciositat dels paisatges i els detalls perfectament recollits amb mestratge i amor per l'autor Jean-Yves Delitte que, a més, és membre del cos de pintors oficials de la marina real belga.
Com es pot deduir el variable protagonista de la sèrie és el vaixell. Cadascun dels episodis explica un dels seus viatges amb la mateixa tripulació encara que es produeixi canvi de capità. Tots els episodis tenen com a fons un fet real presentat en forma novel·lada que fan més fàcil la lectura per aquelles persones que no tenen massa interès per comformar-se amb la bellesa del mar, el cel i el vaixell. Perquè en definitiva tota le sèrie traspua la nostàlgia dels mariners que amb l'arribada del vapor van sentir com s'els escapçava una bona part de la seva vida. Contemplar només el conjunt de veles, pals i cordes és ja tot un plaer.
CARBON
Y SILICON en el títol de la sèrie però Carboni
i Silici a les vinyetes son els noms posats a dues intel·ligències
artificials d'últim model. El còmic pretén ser
una reflexió sobre el futur de l'actual civilització basada
en el consum que fa possible una progressiva destrucció dels
recursos naturals. A les primeres pàgines, quan han estat introduïdes
les dades del coneixement humà a dues IA i se'ls pregunta sobre
el seu primer pensament la resposta és constatar que els humans
son el problema real del planeta i que la única solució
és destruir-los a tots.
Els que creiem en la teoria de l'evolució potser hauríem
de reflexionar sobre els seus límits. Ningú pot assegurar
que hagi acabat i és possible que segueixi per uns camins que,
com insinua aquest còmic, ens poden perjudicar.
Diuen desprès que és una broma però al·leguen que han trobat això en més de set-centes obres escrites. Davant la por de Noriko, la científica assistent, addueixen que potser no ho pot comprendre perquè no té el suficient nombre de neurones. En canvi els humans no poden deixar de pensar en la seva superioritat i per això donen a les dues IA l'aparença d'una tradicional parella humana, home i dona.
He de confessar que no m'agraden els dibuixos de Bablet. Veig cossos deformats poc realistes. Carboni té la cara d'una noia jove en un cos de dona d'edat avançada. Silici sembla més un maniquí immòbil que un noi jove en tota la seva plenitut i capacitat de moviments. Aquest és l'estil personal del dibuixant i és possible que aquest grafisme connecti molt amb la gent que apreciï l'underground.