|
EL MÓN DEL CÒMIC Febrer 2025 |
TARZAN havia estat ja portada al cinema l'any 1918 pel realitzador Scott Sidney
amb Elmo Lincoln de protagonista però va agafar gran popularitat l'any
1932 quan W.S. Van Dyke va fer una nova versió protagonitzada pel campió
olímpic Johnny Weissmüller amb Maureen O'Sullivan que per primera
vegada en una pel·lícula comercial americna -Tarzán y
su companera- va aparèixer completament nua en unes bellíssimes
seqüències.
Foster va ser qui va portar Tarzan al còmic per primer cop. Malgrat
l'èxit obtingut Foster va renunciar a seguir dibuixant el segon volum
de Tarzán per dedicar-se a crear un personatge del qual tingués
el control total. Va ser aleshores quan va néixer PRINCE VALIANT IN
THE DAYS OF KING ARTHUR nom que aviat va ser escurçat deixant només
les dues primeres paraules.
PRINCE VALIANT és probablement el millor còmic que te com a
referent l'Edat Mitjana. Tanmateix es tracta d'un còmic en el que el
seu autor no va voler imposar el menor rigor documental, ni pel que es refereix
a la història ni per la documentació utilitzada per reproduir
vestuari, armament, edificacions, naus i carruatges. Això no impedeix
que sigui un excel·lent còmic d'aventures. Però que no
cal confondre amb un tractat d'història. Tant sols es tracta d'un còmic
d'aventures amb alguns lligams amb la realitat escollits arbitràriament.
Tampoc és un tema que devaluï el valor del còmic. Si els
que s'explica en el textos de la Llegenda Artúrica correspon o no a
fets reals ha importat poc per crear un gran mite. Per això mateix
EL PRÍNCEP VALENT d'Harold Foster ha de considerar-se com una de les
obres mestres d'aquest art. Sobre tot si prescindim dels valors ètics
que exalta que el situen en un marc bastant reaccionari i masclista (només
cal veure, per donar-se compte, l'episodi de la fi d'Andelkrag).
Malgrat Foster no dona dates concretes podem situar la narració per
alguns fets que apareixen al llarg de la història: la derrota d'Àtila
en els Camps Catalàunics, l'assassinat del general romà Aeci
que va derrotar Àtila, la mort d'aquest i el saqueig de Roma pel vàndals
de Genseric fets que succeïren entre els anys 450 i 455. Encara que algun
cop els fets citats -per exemple la referència Àtila & Honoria-
ho son en un sentit totalment oposat als que van ser en realitat. D'una manera
o altre Val, el jove príncep de Thule que ha trobà refugi a
la cort del rei Artur quan el seu pare fou destronat, participa en aquests
fets mentre recorre el continent Europeu acompanyat, alguna vegada, per Lancelot.
A l'autor, però, no l'importa massa seguir els fets de manera cronològica.
Foster, però, ens sorprèn perquè enmig d'aquestes histories
-de veges anacròniques- barreja elements irreals i màgics: aparició
de dragons, tortugues prehistòriques gegants, fetilleres. Els personatges
es comporten d'acord amb un codi de cavalleria que tardaria segles en aparèixer,
els castells semblen inspirats en els que construí, en el segle XIX,
Lluis II de Baviera. Cal recordar que en la Alta Edat Mitjana la immensa majoria
eren de fusta. Els cavallers del rei Artur van equipats amb uns tipus de llances,
cotes de malla i cascos que no s'usaran a la realitat fins molt més
tard. El mateix passa amb les inscripcions que apareixen escrites en anglès,
una llengua no existent encara. Les poques persones mitjanament cultes i,
probablement les que podrien haver format part d'una hipotètica cort
d'Artur, eren patricis romans que parlaven llatí i devien organitzar-se
per sobreviure a la barbàrie que es va produir a la caiguda de l'imperi.
La línia argumental del PRÍNCEP VALENT presenta un canvi significatiu
de millora a partir de l'aparició d'Aleta (02/02 i 30/11 del 1941).
Si fins aquell moment el protagonista era un noi inquiet que no trobava cap
lloc per assentar-se i a l'autor li preocupava més ensenyar-nos piles
de gent barallant-se amb llances i espases, a partir del casament amb Aleta
Foster es recrea més en mostrar-nos la vida quotidiana, la manera de
viure, les cases i els estris d'aquella època. Menció especial
mereix tota l'aventura que te lloc a Amèrica on hi ha poques lluites
i una molt bona descripció de la natura i la lluita per la subsistència.
Vuitanta-vuit anys després de la seva aparició PRINCE VALIANT
segueix sent un còmic modern de rigorosa actualitat. Un còmic
d'aventures que té, a més a més, la virtut de recrear
un temps que intenta ser similar al real. Val i Aleta envelleixen i els seus
fills creixen i esdevenen adults. La seva estructura narrativa, que recorda
el còmics més primitius, prescindeix del globus de diàlegs
i manté en dos nivells separats el dibuix i el text. I malgrat això,
gràcies a la genialitat de Foster, pot considerar-se perfectament actual.
Un dels grans mèrits del dibuixant és encabir en una vinyeta
de dimensions reduïdes tres o més cavalls i fins a deu o dotze
personatges. Una altre és la cura que té perquè els fons
recreïn sempre un paisatge que sembla una fotografia de la realitat.
No abanden massa les vinyetes de primer pla i, en canvi, son molt freqüents
les de pla general. Dues coses que altres dibuixants han oblidat de fer -potser
per les presses o potser per estar mal pagats- per aconseguir fer un bon còmic.
La primera edició en castellà que pot considerar-se mínimament
digna de PRINCE VALIANT va ser feta per Burulan l'any 1972. Ediciones B va
fer també l'any 1988 una edició amb uns colors més que
discutibles. Posteriorment Planeta Agostini ha fet dues edicions, la primera
l'any 2006 que m'ha servit de referència per aquest article, i una
més recent que ha recuperat els colors primitius de la sèrie.
NOTES:
Foster va resumir les primeres aventures del Príncep Valent l'any 1955 en vuit pàgines des del 2 d'octubre fins el 20 de novembre.
L'edició
feta per Planeta-Agostini l'any 2006 porta com a introducció dels volums
uns articles de José Miguel Pallarés que situen l'acció
cronològicament i expliquen els diferents estris nous que apareixen
en l'aventura desenvolupada en l'àlbum.