Els àlbums són petits, no estan enquadernats en tapa dura, són en blanc i negre, són cars i, com a dibuix estan a anys llum dels grans mestres americans o europeus. Si parlem, estrictament, de còmics, no caldria pas dedicar a PESEPOLIS més d'un parell de línies. Els dibuixos són senzills, esquemàtics, simples, amb una planificació elemental, amb enquadres quasi bé sempre iguals i sense trames. Però, si no els tenen, procurin comprar-los el més aviat possible. No compraran un còmic compraran la història autobiogràfica d'una noia persa que, amb ulls desperts, ha estat testimoni de les tortures, assassinats, humiliacions, covardies, traïcions, heroismes i brutalitats que ha suportat la gent del seu país sota les diferents invasions, règims polítics i integrismes religiosos que ha hagut de patir. Poques vegades hauran llegit vostès una obra tan colpidora. Una obra que, merescudament, va obtenir el Gran Premi de Angoulême l'any 2002.
El primer volum de PERSEPOLIS comença el 1980 quan una nena de deu anys es veu obligada, a posar-se un mocador al cap a l'escola. Un any abans havia estat enderrocat el xa i el que havia de ser una revolució per acabar amb la dictadura i els crims d'un règim odiat pel poble deriva ràpidament cap un intolerant sistema basat en el fanatisme religiós que prohibeix tot allò que suposi un acostament al món occidental. Marjan, filla d'un enginyer, educada en un col·legi mixt, es veu de sobte sotmesa a un règim que no entén, que es pren a broma, però que poc a poc va mostrant la seva cruel realitat.
Marjan somnia amb ser una heroïna. Les seves llargues, sovintejades i profundes converses amb els seus dos grans amic imaginaris, Deu i Marx, són un fidel reflex de la barreja de les seves influències més immediates: les idees dels amics comunistes dels seus pares i del seu oncle i l'esperança amb una religió que ha de ser el camí utilitzat per l'alliberament. Si aquesta barreja sorprenent es pot entendre en el cervell d'una nena, és més difícil d'acceptar-la en adults amb un nivell intel·lectual i cultural força elevat. De fet, les contradiccions dels personatges són una de les constants del còmic. Contradiccions que són un espill de les que hi ha en la vida real. Satrapi és neta del xa enderrocat per la revolució del 79. Un avide Marjane, fill del xa, es va enfrontar amb el seu pare a qui considerava un titella dels anglesos, es va afiliar al partit comunista i va ser pres i torturat. Els pares de Satrapi són demòcrates, lliberals i pro-occidentals. Són partidaris de la revolució per enderrocar al xa però no saben veure que una revolució islàmica pot ser pitjor que el propi xa. En un episodi posterior Marji li dirà a la mestra: "el meu oncle va ser empresonat pel règim del xa, però va ser executat per ordre del règim islàmic".
Marji, en canvi, creu en una revolució idíl·lica on les criades menjaran amb la família, on tothom tindrà un cadil·lac com el del seu pare i on les àvies no tindran dolor perquè estarà prohibit per llei. Ella mateixa diu que "el motiu de la meva vergonya i el de la revolució és el mateix: la diferència de classe social". No és difícil veure que aquesta ingenuïtat d'una nena és menys preocupant que la conducta del seu pare quan explica al noi dels veïns que la noia de la que està enamorat no és la seva filla sinó la seva criada i justifica aquesta actitud a la seva filla perquè "en aquest país estem obligats a relacionar-nos amb la gent de la nostra classe social". Marji, que admira al seu oncle Anouche, torturat i empresonat per la policia del xa, participa en les discussions polítiques entre aquest i el seu pare. De manera sorprenent quan aquest expressa la seva sorpresa perquè "la revolució és una revolució d'esquerres i la república es vol proclamar islàmica" el seu oncle argumenta que "en un país mig analfabet no es pot agrupar la gent al voltant de Marx. La única cosa que pot unir-la és el nacionalisme o la moral religiosa". Estranyes idees en boca d'un membre del partit comunista.
La instauració de la república islàmica desencadena l'exili voluntari de molta gent que intueixen el perill que s'acosta. Quan comencen les primeres detencions i assassinats la fugida comença a ser imprescindible. És clar que els qui tenen una posició econòmica sòlida ho poden fer en un avió amb destí els Estats Units mentre que d'altres ho han de fer passant la frontera amagats enmig d'un ramat d'ovelles. Quan l'oncle de Marji és executat aquesta decideix treure Deu de la seva vida.
Si la vida quotidiana sota el règim islàmic ja és dura per si mateixa —imposició del vel a les dones, prohibició de corbates i mànigues curtes als homes— només calia, per reblar el clau, la guerra amb l'Iraq de Sadam Hussein. Els nens són enviats, amb una clau que els obrirà les portes del Paradís, als camps de mines per fer-les esclatar; els refugiats de les zones en lluita són rebuts amb disgust pels de la reraguarda que veuen augmentar les dificultats del proveïment; la mort de veïns i amics es converteix en un fet corrent i esperat i qualsevol signe que recordi el plaer de viure o els costums del món occidental pot significar la delació i l'empresonament. Davant del perill que la conducta temerària d'una Marji de catorze anys provoca a tots plegats, els pares decideixen enviar-la a Europa.
A Àustria, Marji segueix tenint problemes per l'actitud dels altres. L'abundància material i el benestar només són una cara de la moneda. A l'altre cara hi ha el menyspreu dels europeus cap els emigrants pobres amb cultura diferent. L'enfrontament amb les monges que regenten la residència on està allotjada no tarda en produir-se. Marji passa per l'etapa de l'adolescència en aquest entorn hostil i no tarda en caure en un procés de degradació personal. Només la visita de la seva mare sembla posar un parèntesi en aquest procés que, amb la seva marxa, s'accelera.
Només el retorn al seu país pot parar i redreçar aquesta via cap a la infelicitat. Un retorn, però, que no serà fàcil. Els amics i amigues de Marji han canviat i poques coses tenen a dir-se. La vida sota el règim islàmic és cada cop més avorrida, inconsistent i insolidària. Marji s'acaba comportant com una autentica miserable acusant a una persona innocent amb la única finalitat de no ser molestada. En aquest context sembla que només els seus pares i la seva àvia segueixen mantenint-se íntegres amb dignitat. El seu matrimoni és només una via d'escapada que acabarà demostrant-se falsa i inviable. Només queda una sortida: un nou exili a França. Els quatre àlbums de PERSEPOLIS han estat publicat a Espanya per Norma.