Sèrie acabada publicada en quatre volums que narra les aventures d'una noia que passa de ser una ballarina d'striptease a una agent secreta del servei d'espionatge del Estats Units.

L'aventura comença quan una parella d'enamorats cerquen un lloc protegit per la foscor i les dunes d'una platja de Florida per practicar els seus jocs eròtics. Sorprenentment algú els està observant però el voyeur resulta ser només el cap del cadàver de "Santa" Carruthers el patró d'un petit vaixell dedicat a la pesca de gambes.

Quan la policia intenta connectar amb els familiars del mort només troben una filla Joy Carruthers que canviant-se el nom pel de Sara Lone treballa en un cabaret de mala mort a Nova Orleans. La noia ja no hi és perquè ha marxat enduent-se el seu salari a causa de les pretensions abusives del propietari. El problema és que la policia el troba mort i la fugida de la noia amb un feix de diners provoca la certesa de la seva culpabilitat.

La intervenció d'un agent del servei d'intel·ligència la protegirà de la persecució del sheriff local però la deixarà a la seves mans per poder-la manipular a conveniència dels interessos dels elements més reaccionaris dels serveis secrets.

El guionista ha barrejat encertadament els elements de ficció amb fets reals que eren desconeguts en el mon dels anys seixanta però que han estat deslliurats de la protecció de secret oficial. Així pot jugar amb personatges reals. Un exemple és el del general Lemnitzer enfrontant-se amb Bob Kennedy pel pla Northwoods destinat a eliminar Fidel Castro a costa de centenars vides innocents nord-americanes.

El que era un bon "polar" es converteix a partir del tercer volum en una sèrie d'espies. Com sempre, però, l'espionatge es bo o dolent segons del costat en que es miri. Pot justificar-se que per ajudar un desertor cubà la nostra heroïna mati a dos soldats castristes en aigües territorials d'aquest país?

El guió ha sabut utilitzar, dosificar i mesclar de manera eficaç les dades reals amb la inventiva de l'autor. Per la seva banda els dibuixos de Morancho son amb molta cura estudiats, recreats i treballats amb mà de mestre. Potser es podria discutir els fons ideològic que agafa el guió en el tercer volum. Sembla que acabi defensant "els americans per damunt de tot". I no s'entén massa que els escrúpols de Sara per haver matat dos nois cubans la portin a afirmar que "matar li ha donat sentit a la meva vida" i, com a conseqüència, això la porti a ingressar ara voluntàriament a on podrà seguir matant de manera justificada pels que es creuen els guardians de la llibertat i la democràcia.

Juny 2025