LES
7 VIES DE L'ÉPERVIER |
Autors:
Patrick Cothias (guions) i André Juillard (dibuixos) |
Lloc
i data
d'aparició: França, 1982. Revista CIRCUS |
|
|
LES
7 VIES DE L'ÈPERVIER començà a publicar-se, amb aquest
nom, l'any 1982.
Dos anys abans, però, fou MASQUEROUGE, una sèrie publicada
a PIF GADGET en episodis complerts de poques pàgines i amb una
protagonista de la qual sabíem poca cosa. La revista CIRCUS encarregà
als seus autors una nova sèrie per explicar l'origen i les raons
del personatge Masquerouge.
Cothias i Juillard començaren pel principi de la història
i situaren l'acció al final de la Guerra del tres Enrics, quan
l'any 1589, Enric IV de Navarra es convertí en rei de França.
El 1593 amb la seva conversió al catolicisme acabà la guerra.
L'any 1598 es proclamà l'Edicte de Nantes que atorgà llibertat
al culte protestant. Les seves simpaties pels hugonots i la seva pragmàtica
conversió, més diplomàtica que real, expressada perfectament
per la cínica frase "París bé val una missa",
provocaren constants enfrontaments amb la seva muller la italiana i catòlica,
Maria de Mèdici, que acabaren amb l'assassinat del rei el 1610.
El còmic situa els personatges adults en aquest escenari on junt
a la fictícia protagonista trobem un jove Lluís XIII que,
amb el seu enunciat de "Un rei, una fe, una llei", crea l'estat
absolutista que se suposa basat en l'origen diví dels drets del
monarca.
La història, però, comença molt abans, amb la mort
de la mare de la futura i enigmàtica amant ocasional del rei Lluís
i l'aparició d'un misteriós justicier quan aquella encara
era una nena. El mateix dia que al palau neix el que serà Lluís
XIII a Alvèrnia neix la futura baronessa Ariane de Troïl.
Son temps dolents per la població, els camperols i la petita noblesa
que es veuen sotmesos als capricis i arbitrarietats del més poderosos
cada cop més agressius en defensa dels seus privilegis feudals
que estan en procés de perdre.
LES 7 VIES DE L'ÈPERVIER és un mostrari de personatges molt
ben trobats que reflecteixen perfectament tant la tendresa com la crueltat,
tant la bondat com la maldat dels humans. No hi ha personatges ni del
tot bons ni del tot dolents. Germain és un soldat que no s'està
de violar una noia que troba al camp, Ariane no té cap escrúpol
en matar els servents dels seus enemics. Sense parlar, és clar,
dels religiosos que junt amb els nobles són els pitjors de tots.
L'èxit d'aquesta sèrie, que inicialment havia de ser publicada
només en set volums (Les set vides...) , obligà als seus
autors a crear una veritable xarxa d'altres col·lecciones relacionades
amb ella. De totes aquestes la més indispensable per poder veure
el desenllaç final és PLUME AUX VENTS. Un desenllaç,
però, que sembla més afegit per satisfer la majoria de lectors
que per necessitat de la pròpia trama. El final de LES 7 VIES DE
L'ÈPERVIER és del més brillants de la història
del còmic. El de PLUME AUX VENTS no deixa de ser un afegitó
-brillant- per aquells que no suporten que les històries no tinguin
final feliç. Cal llegir també MASQUEROUGE per saber per
què i com Ariane acaba sent Màscararoja.
Tant LAS 7 VIDAS DEL GAVILÁN com PLUMA AL VIENTO han estat publicades
en castellà per Norma Editorial. De moment només una part
de MASQUEROUGE ha estat publicada en castellà per Norma.
|