LES 7 VIES DE L'ÉPERVIER
Autors: Patrick Cothias (guions) i André Juillard (dibuixos)
Lloc i data d'aparició: França, 1982. Revista CIRCUS
 

LES 7 VIES DE L'ÈPERVIER començà a publicar-se, amb aquest nom, l'any 1982.

Dos anys abans, però, fou MASQUEROUGE, una sèrie publicada a PIF GADGET en episodis complerts de poques pàgines i amb una protagonista de la qual sabíem poca cosa. La revista CIRCUS encarregà als seus autors una nova sèrie per explicar l'origen i les raons del personatge Masquerouge.

Cothias i Juillard començaren pel principi de la història i situaren l'acció al final de la Guerra del tres Enrics, quan l'any 1589, Enric IV de Navarra es convertí en rei de França. El 1593 amb la seva conversió al catolicisme acabà la guerra. L'any 1598 es proclamà l'Edicte de Nantes que atorgà llibertat al culte protestant. Les seves simpaties pels hugonots i la seva pragmàtica conversió, més diplomàtica que real, expressada perfectament per la cínica frase "París bé val una missa", provocaren constants enfrontaments amb la seva muller la italiana i catòlica, Maria de Mèdici, que acabaren amb l'assassinat del rei el 1610. El còmic situa els personatges adults en aquest escenari on junt a la fictícia protagonista trobem un jove Lluís XIII que, amb el seu enunciat de "Un rei, una fe, una llei", crea l'estat absolutista que se suposa basat en l'origen diví dels drets del monarca.

La història, però, comença molt abans, amb la mort de la mare de la futura i enigmàtica amant ocasional del rei Lluís i l'aparició d'un misteriós justicier quan aquella encara era una nena. El mateix dia que al palau neix el que serà Lluís XIII a Alvèrnia neix la futura baronessa Ariane de Troïl. Son temps dolents per la població, els camperols i la petita noblesa que es veuen sotmesos als capricis i arbitrarietats del més poderosos cada cop més agressius en defensa dels seus privilegis feudals que estan en procés de perdre.

LES 7 VIES DE L'ÈPERVIER és un mostrari de personatges molt ben trobats que reflecteixen perfectament tant la tendresa com la crueltat, tant la bondat com la maldat dels humans. No hi ha personatges ni del tot bons ni del tot dolents. Germain és un soldat que no s'està de violar una noia que troba al camp, Ariane no té cap escrúpol en matar els servents dels seus enemics. Sense parlar, és clar, dels religiosos que junt amb els nobles són els pitjors de tots.

L'èxit d'aquesta sèrie, que inicialment havia de ser publicada només en set volums (Les set vides...) , obligà als seus autors a crear una veritable xarxa d'altres col·lecciones relacionades amb ella. De totes aquestes la més indispensable per poder veure el desenllaç final és PLUME AUX VENTS. Un desenllaç, però, que sembla més afegit per satisfer la majoria de lectors que per necessitat de la pròpia trama. El final de LES 7 VIES DE L'ÈPERVIER és del més brillants de la història del còmic. El de PLUME AUX VENTS no deixa de ser un afegitó -brillant- per aquells que no suporten que les històries no tinguin final feliç. Cal llegir també MASQUEROUGE per saber per què i com Ariane acaba sent Màscararoja.

Tant LAS 7 VIDAS DEL GAVILÁN com PLUMA AL VIENTO han estat publicades en castellà per Norma Editorial. De moment només una part de MASQUEROUGE ha estat publicada en castellà per Norma.


El món del còmic
Toni Segarra