LES
7 VIES DE L'ÉPERVIER |
Autors:
Patrick Cothias (guions) i André Juillard (dibuixos) |
Lloc
i data
d'aparició: França, 1982. Revista CIRCUS |
|
 |
LES
7 VIES DE L'ÈPERVIER començà a publicar-se, amb aquest
nom, l'any 1982. Dos anys abans, però, fou MASQUEROUGE, una sèrie
publicada a PIF GADGET en episodis complerts de poques pàgines
i amb una protagonista de la qual sabíem poca cosa. La revista
CIRCUS encarregà als seus autors una nova sèrie per explicar
l'origen i les raons del personatge Masquerouge. Cothias i Juillard començaren
pel principi de la història i situaren l'acció al final
de la Guerra del tres Enrics, quan l'any 1589, Enric IV de Navarra es
convertí en rei de França. El 1593 amb la seva conversió
al catolicisme acabà la guerra. L'any 1598 es proclamà l'Edicte
de Nantes que atorgà llibertat al culte protestant. Les seves simpaties
pels hugonots i la seva pragmàtica conversió, més
diplomàtica que real, expressada perfectament per la cínica
frase "París bé val una missa", provocaren constants
enfrontaments amb la seva muller la italiana i catòlica, Maria
de Mèdici, que acabaren amb l'assassinat del rei el 1610. El còmic
situa els personatges adults en aquest escenari on junt a la fictícia
protagonista trobem un jove Lluís XIII que, amb el seu enunciat
de "Un rei, una fe, una llei", crea l'estat absolutista que
se suposa basat en l'origen diví dels drets del monarca.
La història, però, comença molt abans, amb la mort
de la mare de la futura i enigmàtica amant ocasional del rei Lluís
i l'aparició d'un misteriós justicier quan aquella encara
era una nena. El mateix dia que al palau neix el que serà Lluís
XIII a Alvèrnia neix la futura baronessa Ariane de Troïl.
Son temps dolents per la població, els camperols i la petita noblesa
que es veuen sotmesos als capricis i arbitrarietats del més poderosos
cada cop més agressius en defensa dels seus privilegis feudals
que estan en procés de perdre. LES 7 VIES DE L'ÈPERVIER
és un mostrari de personatges molt ben trobats que reflecteixen
perfectament tant la tendresa com la crueltat, tant la bondat com la maldat
dels humans. No hi ha personatges ni del tot bons ni del tot dolents.
Germain és un soldat que no s'està de violar una noia que
troba al camp, Ariane no té cap escrúpol en matar els servents
dels seus enemics. Sense parlar, és clar, dels religiosos que junt
amb els nobles són els pitjors de tots.
L'èxit d'aquesta sèrie, que inicialment havia de ser publicada
només en set volums (Les set vides...) , obligà als seus
autors a crear una veritable xarxa d'altres col·lecciones relacionades
amb ella. De totes aquestes la més indispensable per poder veure
el desenllaç final és PLUME AUX VENTS. Un desenllaç,
però, que sembla més afegit per satisfer la majoria de lectors
que per necessitat de la pròpia trama. El final de LES 7 VIES DE
L'ÈPERVIER és del més brillants de la història
del còmic. El de PLUME AUX VENTS no deixa de ser un afegitó
per aquells que no suporten que les històries no tinguin final
feliç. Cal llegir també MASQUEROUGE per saber per què
i com Ariane acaba sent Màscararoja.
Tant LAS 7 VIDAS DEL GAVILÁN com PLUMA AL VIENTO han estat publicades
en castellà per Norma Editorial. De moment només una part
de MASQUEROUGE ha estat publicada en castellà per Norma.
|