SILVER
ROY, EL COMANDO SOLITARIO |
Autors:
Rafael González (guions ) i Antonio Bosch Penalva (dibuixos)
|
Lloc
i data
d'aparició: Espanya, 1947. Revista Pulgarcito. Editorial
Bruguera |
Rafael González va crear amb SILVER ROY un altre superheroi sense
poders sobrenaturals si exceptuem el do d'aparèixer i desaparèixer
misteriosament en el moment oportú sempre que se'l necessita. Això,
junt a una vestimenta una mica exòtica -despullat de cintura per
munt, amb pantalons i botes de muntar i amb una casc que li protegeix
les orelles i li dissimula la cara, ha estat suficient per crear un mite
en el panorama espanyol. A les seves aventures els dolents ho son sempre
sense cap mena de dubte, son cruels i mesquins; afortunadament, però,
també son fatxendes i estúpids. Les noies -sempre atractives-
si son dels bons necessiten ser salvades i si son dels dolents sovint
se'n penedeixen i acaben ajudant l'heroi.
L'acció
transcorre al començament a Xina que està en plena lluita
contra el Japó. Els xinesos son una cultura ancestral, pacífica
i sàvia. El japonesos son malvats, estúpids, traïdors
i maldestres. Més endavant l'acció es traslladarà
a d'altres indrets tant d'una gran ciutat americana com de la profunditat
de la selva africana.
Amb episodis de només tres pàgines no cal buscar massa profunditat
als arguments. Silver Roy apareix, apallissa als dolents i desapareix.
Sort en tenim dels dibuixos de Bosch Penalva inspirats clarament amb els
de Caniff amb vinyetes que no tenen massa ratlles i on predominen els
blancs amb grans taques negres que donen una visualitat plàstica
memorable. Potser son els dibuixos i no pas les històries les que
van fer de SILVER ROY un dels mites importants del còmic hispànic.
L'estudiós Salvador Vázques de Parga creu que el privilegiat
lloc que SILVER ROY ocupa en la història del còmic espanyol
es deu més als seus valors artístics i sociològics
més que a un record nostàlgic. M'atreviria a estar d'acord
amb els seus valors artístics i discutiria molt els suposats valors
sociològics. SILVER ROY representa la lluita anònima contra
el mal sense esperar recompenses. Un model que Editorial Bruguera repetiria
amb DOCTOR NIEBLA un altre mite important del còmic del nostre
país.
|