LOS SURCOS DEL AZAR

Autor: Paco Roca (guions i dibuixos)

Lloc i data d'aparició: Espanya, Editorial Astiberri 2013.

LOS SURCOS DEL AZAR trenca una mica amb la línia seguida en aquest web perquè es tracta de una "obra única". Tanmateix ens trobem davant de una obra que a criteri del autor d'aquest text mereix ser una excepció a la regla. Penso que no és el mateix un còmic, al menys en la accepció tradicional de la paraula, que una obra o novel·la gràfica.

"Surcos" és precisament això. Fonamentalment una novel·la. Una novel·la, però, que va merèixer el Premi Zona Còmic al millor còmic nacional el 2013, el premi a la millor obra d'un autor espanyol en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona el 2014 i el Gran Premi Romics de Roma també el mateix any.

"Surcos" és l'homenatge que fa el seu autor als soldats republicans espanyols que després de la seva derrota a la guerra civil van seguir lluitant sense defallir per acabar amb el feixisme. Roca es basa en els records de Miguel Ruiz, un d'aquests soldats de la República Espanyola que un xicot interessat pel tema troba, gran i malalt, en un poble de França. El seu relat rememora la història de "La Nueve" la companyia blindada que sota les ordres del capità Raymond Dronne autor del llibre Carnets de route d'un croisé de la France va ser, la nit del 24 d'agost de 1944, la primera en entrar a París encara sota comandament alemany.

Dels quasi cent cinquanta espanyols que formaren la companyia només uns setze varen poder participat actius en la presa del "Niu de l'Àliga".

Miguel, el protagonista de la historia, no va arribar a Alemanya. Alliberat París cada cop era més clar que l'esperada intervenció aliada per enderrocar el règim franquista no tindria lloc. Al igual que mols d'altres Miguel va desertar amb l'intent d'incorporar-se al exèrcit d'alliberament que va penetrar i ocupar la Vall d'Aran. Ni ell ni els qui com ell varen prendre la mateixa decisió van entendre que acabar amb el feixisme passava abans que rés per derrotar definitivament les forces de l'eix. Els governs aliats tenien ja el pensament en una altra guerra, defensar el món capitalista davant el comunisme de la Unió Soviètica i en aquesta lluita Franco era un peça que no convenia enderrocar.

El còmic està esplèndidament narrat jugant amb els colors i el blanc i negre per destacar cada moment. Les escenes on intervenen diferents persones al moment estan resoltes magistralment i, sempre, s'intercalen moments de violència i crueltat amb moment d'una tendresa sorprenent.

 

 

El món del còmic

Toni Segarra