LES
TUNIQUES BLEUES |
Autors:
Raoul Cauvin (guions) i Louis Salvérius i Willy Lambil (dibuixos) |
Lloc
i data d'aparició: Bélgica, 1968. Revista Spirou. Àlbums
Editorial Dupuis (1972) |
|
LES
TUNIQUES BLEUS (GUERRERAS AZULES, primer, o CASACAS AZULES, després,
en castellà i CASAQUES BLAVES en els dos únics àlbums
que es van publicar en català) és una sèrie que sota
un prisma humorístic fa un retrat realista, irònic, i despietat
de la Guerra Civil americana. Encara que quan comença la primera
aventura la guerra no ha començat és inqüestionable
que aquesta és la gran protagonista de la sèrie.
En el
primer àlbum el sergent Cornelius Chesterfield, un sots-oficial
que aspira als honors de la glòria i el caporal Blutch que només
pretén sobreviure al marge de heroïcitats estan encarregats
de conduir un convoi ple d'armament i municions travessant territori indi.
I ja a les poques vinyetes d'aquest primer àlbum queda reflectida
la filosofia de Cornelius: "un sergent de la cavalleria dels Estats
Units no pensa mai. Actua!"
Chesterfield no és però l'únic en tenir aquesta estranya
forma de pensar. El capità Stark és un fanàtic de
les càrregues de cavalleria perquè veure els seus homes
caure al seu voltant i els cavalls rebolcant-se per terra, l'estimula
i un general emborratxa els seus homes per fer-los acceptar missions de
les que ell mateix creu que és impossible tornar viu. Tota els
oficials envien a la mort els seus homes mentre ells gaudeixen dels seus
cigars i els seus licors. És clar que, com diu un d'ells, reposar
un soldat no costa gaire i reposar un oficial costa bastant més
perquè per ser-ho cal passar uns anys a West Point.
Malauradament
Louis Salverius morí d'una atac de cor l'any 1972. Willy Lambil
que fins aquell moment només havia fet còmic realista va
atrevir-se a seguir la sèrie, cosa que va fer amb gran encert.
Malgrat de tractar-se d'unes històries d'humor el realisme i la
brutalitat de la guerra queden clarament reflectides. Els bombardejos,
els ferits, els desapareguts i els morts son presents al llarg de tota
la sèrie. Si algun retret se li pot fer és, en tot cas i
sobretot en els primers àlbums, la utilització d'alguns
gags sobre indis, negres i mexicans que avui en dia serien qualificats
inapropiats.
El que queda clar en aquesta sèrie és que l'estupidesa del
sergent només és superada per la dels oficials.
|