LES TUNIQUES BLEUES
Autors: Raoul Cauvin (guions) i Louis Salvérius i Willy Lambil (dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Bélgica, 1968. Revista Spirou. Àlbums Editorial Dupuis (1972)

LES TUNIQUES BLEUS (GUERRERAS AZULES, primer, o CASACAS AZULES, després, en castellà i CASAQUES BLAVES en els dos únics àlbums que es van publicar en català) és una sèrie que sota un prisma humorístic fa un retrat realista, irònic, i despietat de la Guerra Civil americana. Encara que quan comença la primera aventura la guerra no ha començat és inqüestionable que aquesta és la gran protagonista de la sèrie.
En el primer àlbum el sergent Cornelius Chesterfield, un sots-oficial que aspira als honors de la glòria i el caporal Blutch que només pretén sobreviure al marge de heroïcitats estan encarregats de conduir un convoi ple d'armament i municions travessant territori indi. I ja a les poques vinyetes d'aquest primer àlbum queda reflectida la filosofia de Cornelius: "un sergent de la cavalleria dels Estats Units no pensa mai. Actua!"
Chesterfield no és però l'únic en tenir aquesta estranya forma de pensar. El capità Stark és un fanàtic de les càrregues de cavalleria perquè veure els seus homes caure al seu voltant i els cavalls rebolcant-se per terra, l'estimula i un general emborratxa els seus homes per fer-los acceptar missions de les que ell mateix creu que és impossible tornar viu. Tota els oficials envien a la mort els seus homes mentre ells gaudeixen dels seus cigars i els seus licors. És clar que, com diu un d'ells, reposar un soldat no costa gaire i reposar un oficial costa bastant més perquè per ser-ho cal passar uns anys a West Point.
Malauradament Louis Salverius morí d'una atac de cor l'any 1972. Willy Lambil que fins aquell moment només havia fet còmic realista va atrevir-se a seguir la sèrie, cosa que va fer amb gran encert.
Malgrat de tractar-se d'unes històries d'humor el realisme i la brutalitat de la guerra queden clarament reflectides. Els bombardejos, els ferits, els desapareguts i els morts son presents al llarg de tota la sèrie. Si algun retret se li pot fer és, en tot cas i sobretot en els primers àlbums, la utilització d'alguns gags sobre indis, negres i mexicans que avui en dia serien qualificats inapropiats.
El que queda clar en aquesta sèrie és que l'estupidesa del sergent només és superada per la dels oficials.

El món del còmic
Toni Segarra