Al llarg dels episodis la investigació es barreja amb els records personals del protagonista i amb la seva vida privada. Tècnica que no pensem pas original de Lemaitre si recordem que ja l'hem vista, entre d'altres, a les novel·les protagonitzades per Kurt Wallander (Henning Mankell) o Salvo Montalbano (Andrea Camilleri). Igual que en aquesta darrera en la que Montalbano és amic del seu sotscomissari Mimi Augello, que pel que fa a les relacions amoroses té un comportament absolutament diferent del seu, aquí Camille incapaç al principi de lligar de manera legal el seu amor per Irene és testimoni tres vegades dels casaments successius del seu comissari en cap. L'ordre dels àlbums és diferent al de les novel·les. Irène, la primera d'aquestes, és el segon àlbum i Rosie, el primer, correspon a la tercera novel·la de la sèrie. Cal destacar que el dibuixant Yanick Corboz amb uns colors brillants ha sabut transmetre molt bé el mon del segle XXI. Potser ho ha fet gràcies a l'experiència que adquirí retratant el món dels segles XVIII (amb Célestin Gobe-la-Lune, sense edició espanyola) i XIX (amb L'assassin qu'elle mérite, editada en castellà per Yermo Ediciones) amb uns dibuixos menys clars. |