És difícil dir si Watchmen és una més de les moltes sèries d'herois americans o es tracta precisament d'una burla despietada d'aquest tipus de còmic. I ho és perquè els seus protagonistes usen, i abusen, de les disfresses que sembla que han de portar el superherois que es tinguin per tal i que a ulls d'un lector adult semblen absolutament ridícules i infantils. La trama és també una mica gastada: un grup d'antics agents del govern americà que, no se sap perquè responen i vesteixen estrambòticament, es tornar a ajuntar i a actuar per venjar la mort d'un antic company i, de passada, salvar el planeta d'una possible hecatombe nuclear. El problema és que només disposen de 12 minuts. La obra consta de dotze fascicles i cada un d'ells correspon a un dels minuts que falten per a la destrucció. Com és natural els autors omplen cada capítol amb una sèrie de salts enrera que completen el seu univers. Watchmen va aparèixer als Estats Units editat per D.C. encara que els autors són britànics. Potser això és el que li dóna el distanciament per poder pensar que estem davant una intel·ligent paròdia del gènere.