TINTIN
Autor: Georges Remi "Hergé" (guions i dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Bèlgica, 10 de gener de 1929 a Le Petite Vingtième suplement infanti del diari Le Vingtième Siècle.

Probablement TINTIN és el personatge de còmic més conegut arreu del món. I, com acostuma a passar, el personatge és insípid i sense masses gràcies. La gran habilitat de Hergé va ser la de rodejar el petit periodista, que mai ha escrit cap crònica ni reportatge, d'una sèrie de personatges realment excepcionals. El capità Haddock (a partir del Cranc de les pinces d'or), el professor Tournesol (que surt per primer cop a El tresor de Rakham el Roig) els inefables Dupont i Dupond (qua veiem per primer cop a Els cigars del faraó) i la diva Castafiore (que apareix per primer cop en El ceptre d'Ottokar i que és l'únic personatge femení de totes les aventures) son els que omplen d'atractiu els àlbums de TINTIN. Malauradament, segons el meu criteri, Hergé no va saber aprofitar prou bé dos altres personatges, Néstor (El secret de l'Unicorn) i Seraphin Lampion (L'afer Tornassol), mereixedors de més protagonisme.
La majoria de lectors de les aventures de Tintin ho han fet manejant no pas els àlbums originals sinó noves versions censurades pel mateix autor, tornades a dibuixar i acolorides. Només aquests darrers anys s'ha reeditat les versions originals en blanc i negre atesa la gran popularitat d'Hergé. M'atreveixo a dir que les tres primeres aventures son tant dolentes que només per curiositat històrica justifiquen ara la seva lectura.
El diari que va publicar les aventures de TINTIN era una diari catòlic molt conservador. George Remi seguint la línea del diari omple de falsedats i d'idees racistes les primeres aventures de Tintin. No podem obviar que Bèlgica va ser un país colonialista i potser això fa entendre l'actitud paternalista de Tintin cap a tothom que no sigui de raça blanca.
Durant la ocupació alemanya Hergé treballa pel diari Le Soir d'idees nazis. Hàbilment, però, les aventures dibuixades en aquest període, des del Cranc de les pinces d'or fins El temple del Sol, s'obliden de la realitat i tracten de temes més neutres. Acabada la guerra es discuteix si Remi ha de ser considerat una col·laboracionista o no. Finalment els seus admiradors fan valer la seva vàlua artística i és exhonerat. Curiosament els àlbums d'aquest període son els més valorats tant per la crítica com pels seus seguidors.
A Espanya els àlbums de TINTIN van ser editats, a partir de l'any 1958, tant en català com en castellà per Editorial Joventud. Cal recordar que en aquells època els nois i noies llegien uns tebeos que valien poc més d'una pesseta. Comprar un àlbum de TINTIN només estava a l'abast de famílies benestants. Si afegim a això el fet que cap dels tebeos barats era en català podem entendre que aquests àlbums només estiguessin en poder dels fills de la burgesia catalana. Potser això ha fet que sorgissin els tintinaires, grup de lectors fans que quasi consideren qualsevol dels àlbums de TINTIN com un llibre sagrat intocable i de cap manera criticable.
Els dibuixos de TINTIN son considerats avui com els grans inspiradors de l'anomenada "línia clara" tan alabada par uns com rebutjada per d'altres.

El món del còmic
Toni Segarra