TINTIN |
Autor:
Georges Remi "Hergé" (guions i dibuixos) |
Lloc
i data
d'aparició: Bèlgica, 10 de gener de 1929 a Le Petite
Vingtième suplement infanti del diari Le Vingtième
Siècle. |
|
Probablement
TINTIN és el personatge de còmic més conegut arreu
del món. I, com acostuma a passar, el personatge és insípid
i sense masses gràcies. La gran habilitat de Hergé va ser
la de rodejar el petit periodista, que mai ha escrit cap crònica
ni reportatge, d'una sèrie de personatges realment excepcionals.
El capità Haddock (a partir del Cranc de les pinces d'or),
el professor Tournesol (que surt per primer cop a El tresor de Rakham
el Roig) els inefables Dupont i Dupond (qua veiem per primer cop a
Els cigars del faraó) i la diva
Castafiore (que apareix per primer cop en El ceptre d'Ottokar i
que és l'únic personatge femení de totes les aventures)
son els que omplen d'atractiu els àlbums de TINTIN. Malauradament,
segons el meu criteri, Hergé no va saber aprofitar prou bé
dos altres personatges, Néstor (El secret de l'Unicorn)
i Seraphin Lampion (L'afer Tornassol), mereixedors de més
protagonisme.
La majoria de lectors de les aventures de Tintin ho han fet manejant no
pas els àlbums originals sinó noves versions censurades
pel mateix autor, tornades a dibuixar i acolorides. Només aquests
darrers anys s'ha reeditat les versions originals en blanc i negre atesa
la gran popularitat d'Hergé. M'atreveixo a dir que les tres primeres
aventures son tant dolentes que només per curiositat històrica
justifiquen ara la seva lectura.
El diari que va publicar les aventures de TINTIN era una diari catòlic
molt conservador. George Remi seguint la línea del diari omple
de falsedats i d'idees racistes les primeres aventures de Tintin. No podem
obviar que Bèlgica va ser un país colonialista i potser
això fa entendre l'actitud paternalista de Tintin cap a tothom
que no sigui de raça blanca. Durant
la ocupació alemanya Hergé treballa pel diari Le Soir
d'idees nazis. Hàbilment, però, les aventures dibuixades
en aquest període, des del Cranc de les pinces d'or fins
El temple del Sol, s'obliden de la realitat i tracten de temes més
neutres. Acabada la guerra es discuteix si Remi ha de ser considerat una
col·laboracionista o no. Finalment els seus admiradors fan valer
la seva vàlua artística i és exhonerat. Curiosament
els àlbums d'aquest període son els més valorats
tant per la crítica com pels seus seguidors.
A Espanya els àlbums de TINTIN van ser editats, a partir de l'any
1958, tant en català com en castellà per Editorial Joventud.
Cal recordar que en aquells època els nois i noies llegien uns
tebeos que valien poc més d'una pesseta. Comprar un àlbum
de TINTIN només estava a l'abast de famílies benestants.
Si afegim a això el fet que cap dels tebeos barats era en català
podem entendre que aquests àlbums només estiguessin en poder
dels fills de la burgesia catalana. Potser això ha fet que sorgissin
els tintinaires, grup de lectors fans que quasi consideren qualsevol dels
àlbums de TINTIN com un llibre sagrat intocable i de cap manera
criticable.
Els dibuixos de TINTIN son considerats avui com els grans inspiradors
de l'anomenada "línia clara" tan alabada par uns com
rebutjada per d'altres.
|