EL MÓN DEL CÒMIC

GUERRA I REVOLUCIÓ EN EL CÒMIC


GLI SCORPIONI DEL DESERTO

Hugo Pratt, un dels millors dibuixants de còmics, ha estat també, fins ara, un dels grans desconeguts del nostre públic. Afortunadament, aquest situació comença a ésser corregida. La revista TOTEM va publicant mes a mes les aventures inèdites de "Corto Maltese", el personatge que va dur l fama al seu autor. Ara, la revista BUMERANG, en el seu últim número aparegut (el 5) publica la primera part de "Els escorpins del desert", obra que -completa, però fonamentalment en la seva segona part encara inèdita -no dubto a qualificar d'extraordinària en el panorama del còmic modern.

"Els escorpins del desert"se situa cronològicament -tant en la ficció de la història narrada com en la realitat de la realització gràfica- quasi immediatament després de "Corto Maltese" de la qual aprofitarà àdhuc un personatge: l'Africà Cush. L'acció té lloc als deserts del nord-est Africà: Líbia, Egipte, Sudan, Etiòpia, etcètera- entre els anys 1940 i 1941, quan l`Àfrica-Korps no existia encara. Per això els enfrontaments són. Essencialment, entre anglesos i italians. Els pobles autòctons intervenen en aquesta lluita en funció dels seus respectius interessos, representats individualment pels personatges principals de la història. Tanmateix no sempre es lluita de debò pel que diuen els protagonistes, els quals, moltes vegades, se serveixen de les paraules per donar una capa de vernís més o menys cínic als seus propis sentiments. Per això serà necessària més d0una lectura -no a nivell de paraules sinó de imatges- per comprendre el veritables sentit de la obra.

En l'escenari que més amunt hem descrit, Pratt col·loca els seus personatges: Kord, grec-venecià que no se sap exactament per què ni per qui lluita; Hassan, mercenari que lluita amb els anglesos perquè, diu, paguen millor que els italians però l'actuació del qual no té res a veure amb la d'un mercenari; Judit Canan i Caleb Stern Akaria, jueus pertanyents ambdós a l'Haganah, la qual cosa no impedeix que lluitin al costat d'Hassan contre l'enemic principal en aquells moments. Però, per damunt de tots, Stella, Koinsky i Cush.

Stella és un amoral. Si oficialment és un feixista, la seva amoralitat el duu molt més lluny. L'únic interès que té és el seu propi interès i davant d'aquest no hi ni amics ni enemics. Però, a més amés, és un personatge simpàtic. Per això Cush dirà que és més perillós que ningú. Koinsky és un personatge ambigu. D'origen jueu, ex-tinent de la cavalleria polonesa, és un dels pocs escapats del desastre de Varsòvia. Fugitiu a través de Romania, arriba a Pèrsia, on s'allista de nou amb els anglesos. La seva procedència social és un misteri; tanmateix demostra una clara simpatia per Stella. La seva actitud envers Ford, ells diners i la reacció que té en saber la mort de Judit ens fa pensar en un passat que el condiciona i del qual vol renegar. Cush és, per mi, el personatge més important i complex de la sèrie. No n'és una invenció sinó que és un personatge retrobat dels episodis de Corto Maltese. Poeta i filòsof, respectuós fins a l'extrem de les normes coraniques, marxista revolucionari, és l`home que sap clarament per què i per qui cal lluitar.

De fet, però, els vertaders protagonistes de la sèrie són l'exèrcit i la guerra. El primer ens és pintat en la seva cara menys brillant: "Cal que aquest exèrcit tingui un percentatge tant elevat d'imbècils?" és pregunta un personatge. Però, a més a més, és reaccionari. El seu racisme queda manifestat amb una altre frase dita per un oficial britànic: "el meu col·lega i jo acabem d'arribar d'Anglaterra i no sospitàvem que coronels britànics poguessin passejar-se amb beduins per la terra de ningú". Amb els mateixos beduins, vol dir, que juntament amb els hindús, jueus, palestins, etcètera, Anglaterra utilitzarà per defensar la seva societat capitalista i conservadora. De la segona, excepte quan es lluita per una causa revolucionària, l'únic que cal fer és defensar la pròpia pell.

TONI SEGARRA
Article publicat al setmanari TREBALL amb data 19/10/1978

El món del còmic
© Toni Segarra