GLI
SCORPIONI DEL DESERTO
Hugo Pratt, un dels
millors dibuixants de còmics, ha estat també, fins ara,
un dels grans desconeguts del nostre públic. Afortunadament, aquest
situació comença a ésser corregida. La revista TOTEM
va publicant mes a mes les aventures inèdites de "Corto Maltese",
el personatge que va dur l fama al seu autor. Ara, la revista BUMERANG,
en el seu últim número aparegut (el 5) publica la primera
part de "Els escorpins del desert", obra que -completa, però
fonamentalment en la seva segona part encara inèdita -no dubto
a qualificar d'extraordinària en el panorama del còmic modern.
"Els escorpins
del desert"se situa cronològicament -tant en la ficció
de la història narrada com en la realitat de la realització
gràfica- quasi immediatament després de "Corto Maltese"
de la qual aprofitarà àdhuc un personatge: l'Africà
Cush. L'acció té lloc als deserts del nord-est Africà:
Líbia, Egipte, Sudan, Etiòpia, etcètera- entre els
anys 1940 i 1941, quan l`Àfrica-Korps no existia encara. Per això
els enfrontaments són. Essencialment, entre anglesos i italians.
Els pobles autòctons intervenen en aquesta lluita en funció
dels seus respectius interessos, representats individualment pels personatges
principals de la història. Tanmateix no sempre es lluita de debò
pel que diuen els protagonistes, els quals, moltes vegades, se serveixen
de les paraules per donar una capa de vernís més o menys
cínic als seus propis sentiments. Per això serà necessària
més d0una lectura -no a nivell de paraules sinó de imatges-
per comprendre el veritables sentit de la obra.
En l'escenari que
més amunt hem descrit, Pratt col·loca els seus personatges:
Kord, grec-venecià que no se sap exactament per què ni per
qui lluita; Hassan, mercenari que lluita amb els anglesos perquè,
diu, paguen millor que els italians però l'actuació del
qual no té res a veure amb la d'un mercenari; Judit Canan i Caleb
Stern Akaria, jueus pertanyents ambdós a l'Haganah, la qual cosa
no impedeix que lluitin al costat d'Hassan contre l'enemic principal en
aquells moments. Però, per damunt de tots, Stella, Koinsky i Cush.
Stella és
un amoral. Si oficialment és un feixista, la seva amoralitat el
duu molt més lluny. L'únic interès que té
és el seu propi interès i davant d'aquest no hi ni amics
ni enemics. Però, a més amés, és un personatge
simpàtic. Per això Cush dirà que és més
perillós que ningú. Koinsky és un personatge ambigu.
D'origen jueu, ex-tinent de la cavalleria polonesa, és un dels
pocs escapats del desastre de Varsòvia. Fugitiu a través
de Romania, arriba a Pèrsia, on s'allista de nou amb els anglesos.
La seva procedència social és un misteri; tanmateix demostra
una clara simpatia per Stella. La seva actitud envers Ford, ells diners
i la reacció que té en saber la mort de Judit ens fa pensar
en un passat que el condiciona i del qual vol renegar. Cush és,
per mi, el personatge més important i complex de la sèrie.
No n'és una invenció sinó que és un personatge
retrobat dels episodis de Corto Maltese. Poeta i filòsof, respectuós
fins a l'extrem de les normes coraniques, marxista revolucionari, és
l`home que sap clarament per què i per qui cal lluitar.
De fet, però,
els vertaders protagonistes de la sèrie són l'exèrcit
i la guerra. El primer ens és pintat en la seva cara menys brillant:
"Cal que aquest exèrcit tingui un percentatge tant elevat
d'imbècils?" és pregunta un personatge. Però,
a més a més, és reaccionari. El seu racisme queda
manifestat amb una altre frase dita per un oficial britànic: "el
meu col·lega i jo acabem d'arribar d'Anglaterra i no sospitàvem
que coronels britànics poguessin passejar-se amb beduins per la
terra de ningú". Amb els mateixos beduins, vol dir, que juntament
amb els hindús, jueus, palestins, etcètera, Anglaterra utilitzarà
per defensar la seva societat capitalista i conservadora. De la segona,
excepte quan es lluita per una causa revolucionària, l'únic
que cal fer és defensar la pròpia pell.
TONI
SEGARRA
Article publicat al setmanari TREBALL amb data 19/10/1978
|