ADLER |
Autor:
René Van Piperzeele "Sterne" (guions i dibuixos)
|
Lloc
i data
d'aparició: Bèlgica 12/11/1985 Tintin #46. Àlbums
Ed. Lombard, juny 1987.
|
Quan
comencen les seves aventures, l'any 1948, només sabem que Adler
von Berg és alemany i treballa com a pilot per una companyia privada
de transports aeris propietat seva i del soci Kurt. Només han passat
tres anys des que va acabar la segona guerra mundial i és fàcil
deduir que Adler hi hauria participat en el bàndol perdedor. En
el segon volum ja comencem a saber alguna cosa més: Adler era un
tinent de la Luftwaffe, que va ser abatut a Líbia, va aconseguir
escapar dels anglesos i va acabar desertant fart de la bogeria nazi. El
passat retorna quan un antic company de les SS el contracta per ajudar-lo
a mantenir un règim dictatorial que ha enderrocat el del pare d'una
bona amiga seva.
No sabem de quina nacionalitat és la seva companya Helen Peach
però expressions com "per Saint Patrick" ens fa sospitar
una procedència irlandesa. Irlanda va ser neutral en la conflagració
però Helen va treballar pels anglesos una mica forçada per
la possibilitat de perdre el seu vaixell dedicat a lucratives activitats
de transports no massa legals.
Si la Air Freight Delhi d'Adler està situada a la Índia,
un lloc real, aviat l'acció ens porta al imaginari Sultanat de
Pandakhan. Això és un excepció perquè Sterne
prefereix situar els fet en llocs identificables, Mèxic, Birmània,
Nova Guinea, Taihití, Equador,... Hi ha una preferència
clara per llocs on l'autor pot demostrar la seva estima per cultures molt
diferents de les occidentals europees o nord-americanes. Perquè,
cal dir-ho, encara que el protagonista de la sèrie és Adler,
en cada nou àlbum Sterne en sorprenia amb personatges, sobretot
femenins, complexos i tan ben definits que podrien robar-li el paper principal.
He escrit en passat la darrera frase perquè malauradament l'autor
va morir el novembre l'any 2006 deixant aquesta formidable sèrie
inacabada.
Encara que els dibuixos dels personatges estan a mig camí entre
un estil caricaturesc i realista -observem que la majoria de les vegades
dibuixa els ulls només amb dos punts, la boca, el nas i les celles
amb una petita ratlla per cadascuna- a la resta de detalls -paisatges,
edificis, vaixells, avions- estan dibuixats amb gran precisió aconseguint
una obra de gran bellesa plàstica. Però si podem afirmar
que Sterne va ser un innovador en el camp del grafisme no podem menysprear
la seva tasca de guionista i, sobretot, en la seva aportació revolucionaria
als conceptes morals defensats pel còmic tradicional. A la sèrie
trobem lícit i justificat que hi hagi qui es prengui la justícia
per la seva mà. Esteban, l'avi de Manuel, que no dubte en acabar
fredament amb un dels culpables; el propi Adler matant a trets a a Gassner
quan aquest ja havia acabat les bales o inventant la manera de desfer-se
del General Casas i el botxí Romos després d'haver fet pensar
a aquest darrer que li perdonava la vida o de Yuma caçant com un
conill el sinistre doctor Rotmann.
També hi ha trencament en les relacions entre els protagonistes.
Em sembla recordar que, per primera i única vegada a la història
del còmic, el "dolent" no rapta la noia per casar-s'hi
sinópura i simplement per violar-la tantes vegades com vulgui.
És més, la protagonista no només se'n va al llit
amb un altre sinó que deixa plantat al nostre heroi. I aquest fet
no impedirà que Adler faci costat al seu rival per treure a la
nostra heroïna del fort embolic que s'ha posat.
A partir del novèàlbum
la sèrie canvia radicalment. Primer per la introducció d'elements
d'una ciència-ficció quasi surrealista en una història
que fins aquell moment havia estat molt respectuosa. Veure Adler "arreglant"
una bomba atòmica traspassa els límits de la credibilitat
per caure en el ridícul. Després, a l'àlbum següent,
per un plantejament polític causant d'una forta polèmica.
Sense discutir la maldat intrínseca dels goulags no deixa de ser
sorprenent que es faci la seva denúncia des d'un còmic que,
en canvi, s'oblida d'altres matances tant cruels com la que es va fer
en territori soviètic.
Una obra fortament innovadora i refrescant. Llàstima que cap dels
deu àlbums -deixant de banda un de curta tirada recollint episodis
curts- hagi estat editat aquí fins l'any 2008. Esperem que a algú
li vinguin ganes de fer-ho.
|