ALACK
SINNER |
Autors:
Carlo Sampayo (guions) i José Antonio Muñoz (dibuixos)
|
Lloc
i data
d'aparició: Itàlia, 1975. Revista ALTER LINUS |
|
|
ALACK
SINNER trenca amb l'estètica imposada per l'escola francobelga
per recuperar l'esperit original de la novel·la negra americana.
Igual que els seus autors, dos argentins exiliats, el protagonista també
exiliat, és un antic policia cansat dels tripijocs dels seus companys
que treballa als Estats Units primer com a xofer de taxi i desprès
com a detectiu privat. A la manera d'un Sam Spade o d'uns dels protagonistes
encarnats per Humprey Bogart, Sinner, cigarret a la boca, freqüenta
el Bar de Joe, un lloc on pot trobar bona part de gent marginada per la
societat de consum. Alack Sinner és un declarat enemic dels policies
corruptes, dels advocats deshonestos al servei del crim organitzat, dels
fatxendes sàdics i dels traficants de droga i és amic dels
perdedors. Ell mateix, a l'estil dels antiherois de Dashiell Hamett o
Raymond Chandler, és un perdedor que lluita contra els esglaons
més baixos de la delinqüència i el crim però
que no podrà mai arribar a combatre els autèntics culpables
d'una societat violenta i hipòcrita que els permet ocupar els llocs
més alts de les finances i el poder. La sèrie que, a partir
d'un dels seus personatges, Sophie, ha originat una segona sèrie
amb aquest nom, utilitza una estètica pictòrica, de blancs
i negres contrastats, molt propera a l'estil de Milton Cannif i Frank
Robbins. En mica en mica, però, els personatges apareixen cada
cop amb una distorsió més accentuada fins arribar a semblar
personatges de les pintures negres de Goya. L'horror a la guerra que inspirà
aquest és contraposa a l'horror a la societat del crim dels autors
de ALACK SINNER.
|