ATTILA...
MON AMOUR |
Autors:
Jean-Yves Mitton (guions) i Franck Bonnet (dibuixos) |
Lloc
i data d'aparició: França, novembre 1998. Editorial
Glénat |
El
còmic barreja personatges històrics amb els que ha estat
ideats pel guionista. Dit d'un altra manera, es tracta de mostrar uns
fets verídics des d'una perspectiva que atribueix moltes decisions
a personatges ficticis que assessoren, guien i protegeixen els personatges
reals.
Comença
la saga quan una delegació del imperi romà d'orient es troba
amb Àtila per aturar una possible invasió de Constantinobla
a canvi de tributs. Seguint la tradició més estesa, encara
que possiblement no verídica, sobre la crueltat d'Àtila,
la delegació romana es enganyada de manera despectiva fins el punt
de fer besar el penis del fill del cabdell dels huns als representants
dels poder civils i religiós dels bizantins -delegat i bisbe- fent-los
creure que es tracta d'un cerimonial protocol·lari entre la "noblesa"
asiàtica.
Entre
els obsequis lliurats hi ha Guddur, un esclau turc gegant, cuidador d'un
misteriós, estrany i quasi monstruós animal que, a la llarga,
no resulta ser rés més que una noia nua coberta amb una
pell de llop i que tothom anomena Lupa. Precisament ella serà la
que orientarà Àtila sobre quines són les decisions
més convenients per a conquerir l'imperi romà. Una noia
quasi salvatge que coneix millor que ningú el joc d'escacs i no
té cap mena de problema per descriure a la perfecció cada
detall dels territoris per on aconsella que passi l'exèrcit de
Àtila per evitar les defenses romanes. Encara que, més endavant,
anirem trobant explicacions de la seva procedència i dels seus
motius, els seus coneixements són molts superiors als de qualsevol
noia, fos quin fos el seu rang, hagués pogut tenir l'any 450. De
fet llegint aquesta sèrie podríem arribar a creure que les
conquestes de Àtila varen ser una conseqüència de l'afany
de venjança d'aquest noia fonamentalment envers Roma, però
paticularment, al seu emperador Valentinià i al seu general Aetius.
Han
passat ja molts anys des dels inicis del còmic històric
fins aquest. Recordem, per exemple, el paper d'Aleta a PRINCE VALIANT
de Hal Foster i comparem-lo amb el de Lupa. És clar que la moral
i la censura d'ara ja no són els que hi havia a l'època
de Foster. Una escena en la que les dones de Àtila estan semi despullades
agenollades sota la taula per satisfer els convidats de Àtila hagués
estat impensable fa només un parell de dècades.
El
problema de fer un còmic amb personatges històrics és
que no es pot canviar el que va succeir realment. Per aquest motiu moltes
de les coses que passen tenen un final o una sortida totalment previsibles
que podem saber d'antuvi llegint qualsevol llibre d'história.
La
sèrie, ja acabada, es composa de sis àlbums que, si no vaig
errat, no han estat publicats mai per cap editorial ni en català
ni en castellà.
|