EL ENCAPUCHADO
Autors: Guillermo López Hipkiss (guions ) i Alejandro Blasco (dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Espanya, octubre de 1947. Revista El Coyote. Quaderns 1/9/1949 Ed. Clíper

Sèrie que ens presenta un misteriós justicier encaputxat a l'estil del SPIRIT de Will Eisner sense, però, donar cap dada del personatge. El protagonista ho era, abans que en el còmic, d'una sèrie de novel·les populars de Guillermo López Hipkiss publicades per Editorial Clíper a partir de l'any 1946. L'èxit d'aquestes va fer que l'editorial decidís fer-ne una versió gràfica que va encarregar al dibuixant Adriano Blasco i que van ser, inicialment, publicades a la revista El Coyote. Els quaderns grapats en format apaïsat -un total de vint-i-set nombres- van sortir a partir del 1950.

EL HOMBRE ENMASCARADO va inaugurar la moda de tapar la cara dels protagonistes amb una caputxa. Un vegada més, però, ens preguntem de què serveix amagar el rostre quan no hi ha una segona personalitat a protegir. En els tebeos espanyols d'aquell moments tenim molts cassos -EL GUERRERO DEL ANTIFAZ, EL PUMA, EL COYOTE- en què estava totalment justificat. En d'altres com en el de EL ENCAPUCHADO o SILVER ROY només queda justificat pel fet de que els autors o editors devien suposar que els ajudaria a augmentar la popularitat i les vendes.

L'adaptació de les novel·les a format còmic va comportar retallar els guions de manera que l'acció presenta uns salts moltes vegades inexplicables. L'Encaputxat és detingut per la policia que ni tant sols li treu la caputxa i a la vinyeta següent ja el veiem lliure perseguint al dolent a molta distància de la comissaria i sense la menor explicació. Quan el protagonista i una noia son capturats els deixen tancats a disposició d'un tigre. La noia té les mans lligades; l'encaputxat, però, les té lliures i en una sola vinyeta ja s'ha desfet del tigre. Resumir una novel·la en un guió de vuit pàgines és una tasca d'el·lipsis pràcticament impossible.

Els textos, inspirats en les novel·les negres de Hammett i Chandler, es veuen molt perjudicats per la poca extensió dels episodis que obliga a uns salts i unes abreviacions que els fa difícils de seguir. En canvi cal destacar el grafisme de Adriano Blasco -possiblement ajudat pel seu germà Jesús- que aconsegueix un realisme destacable.

El món del còmic
Toni Segarra