FANTASTIC
FOUR |
Autors:
Stan Lee (guions) i Jack Kirby (dibuixos) |
Lloc
i data
d'aparició: Estats Units, 1961. Còmic Books editats
per MARVEL |
|
|
Confesso
la meva incapacitat per entendre l'entusiasme que provoquen en els lectors
els super-herois americans. Uns individus vestits amb disfresses estrafolàries,
de vegades amb un coeficient intel·lectual que faria avergonyir
qualsevol persona i de vegades turmentats fins a extrems que reclamen
urgent assistència psiquiàtrica, corrent, saltant, volant
enmig de la gent per defensar els valors sacrosants del món capitalista,
depredador i antidemocràtic. Puc entendre l'admiració d'uns
adolescents que, a conseqüència del difícil moment
vital que estan passant, se sentin alliberats identificant-se amb algun
d'aquests personatges però no puc entendre de cap manera que una
persona adulta, que llegeix llibres, va al teatre i veu bon cinema pugui
sentir-se atret per aquesta pandilla de tarats. Tothom hauria de saber
que un excés de radiacions pot provocar el càncer. Tothom
menys els guionistes de còmics que s'entesten en fer-nos creure
que amb una adequada dosi de radiacions una noia, Sue Storm, es pot tornar
invisible, el seu promès Reed Richard pot allargar i modelar el
seu cos com si fos fet de plastilina, el germà de la noia, el Johnny
Storm, pot convertir-se en una torxa humana i, un que també estava
allà en aquell moment precís, en Benjamin Grimm, pot convertir-se
en La Cosa un increïble home de pedra. Això és el que
passa als FANTASTIC FOUR. Vaja, que els que ens explicaven la granota
que es transformava en príncep (o princesa, ja no ho recordo bé)
es van quedar curts. Sembla mentida que amb aquests elements proporcionats
per l'Stan Lee, en Jack Kirby aconseguís fer un còmics d'èxit.
És clar que Kirby és un mestre dibuixant, planificant, enquadrant
i sembla donar moviment i vida als seus dibuixos però també
em sembla clar que posat tot el seu talent al servei d'uns guions amb
cap i peus (que us sembla un Rip Kirby o un Li'l Abner, per citar dos
exemple molt diferents) la cosa hauria pogut ser molt millor. El còmic
no són dibuixos, és una història narrada amb dibuixos
cosa molt diferent. Amb una anàlisi superficial liquidaria el tema
en dues línies pensant que un còmic d'aquesta mena només
pot ser apreciat per gent amb un grau d'intel·ligència molt
baix. Els fets demostren que això no és exactament així
i que persones intel·ligents són capaces d'apreciar un producte
d'aquesta mena. Algú es podria apiadar de mi i explicar-m'ho?
|