FANTASTIC FOUR
Autors: Stan Lee (guions) i Jack Kirby (dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Estats Units, 1961. Còmic Books editats per MARVEL
 

Confesso la meva incapacitat per entendre l'entusiasme que provoquen en els lectors els super-herois americans. Uns individus vestits amb disfresses estrafolàries, de vegades amb un coeficient intel·lectual que faria avergonyir qualsevol persona i de vegades turmentats fins a extrems que reclamen urgent assistència psiquiàtrica, corrent, saltant, volant enmig de la gent per defensar els valors sacrosants del món capitalista, depredador i antidemocràtic. Puc entendre l'admiració d'uns adolescents que, a conseqüència del difícil moment vital que estan passant, se sentin alliberats identificant-se amb algun d'aquests personatges però no puc entendre de cap manera que una persona adulta, que llegeix llibres, va al teatre i veu bon cinema pugui sentir-se atret per aquesta pandilla de tarats. Tothom hauria de saber que un excés de radiacions pot provocar el càncer. Tothom menys els guionistes de còmics que s'entesten en fer-nos creure que amb una adequada dosi de radiacions una noia, Sue Storm, es pot tornar invisible, el seu promès Reed Richard pot allargar i modelar el seu cos com si fos fet de plastilina, el germà de la noia, el Johnny Storm, pot convertir-se en una torxa humana i, un que també estava allà en aquell moment precís, en Benjamin Grimm, pot convertir-se en La Cosa un increïble home de pedra. Això és el que passa als FANTASTIC FOUR. Vaja, que els que ens explicaven la granota que es transformava en príncep (o princesa, ja no ho recordo bé) es van quedar curts. Sembla mentida que amb aquests elements proporcionats per l'Stan Lee, en Jack Kirby aconseguís fer un còmics d'èxit. És clar que Kirby és un mestre dibuixant, planificant, enquadrant i sembla donar moviment i vida als seus dibuixos però també em sembla clar que posat tot el seu talent al servei d'uns guions amb cap i peus (que us sembla un Rip Kirby o un Li'l Abner, per citar dos exemple molt diferents) la cosa hauria pogut ser molt millor. El còmic no són dibuixos, és una història narrada amb dibuixos cosa molt diferent. Amb una anàlisi superficial liquidaria el tema en dues línies pensant que un còmic d'aquesta mena només pot ser apreciat per gent amb un grau d'intel·ligència molt baix. Els fets demostren que això no és exactament així i que persones intel·ligents són capaces d'apreciar un producte d'aquesta mena. Algú es podria apiadar de mi i explicar-m'ho?

El món del còmic
Toni Segarra