Valencourt un racó perdut del departament de l'Aisne a la regió dels Alts de França tocant la frontera belga. Valencourt on al costat d'una minúscula església i un petit cafè hi ha un important orfenat. Som a l'agost de 1914 quan pocs dies després de la declaració de guerra els alemanys assetgen Maubeuge. La proximitat del front obliga evacuar Valencourt en el moment que quatre dels nois de l'orfenat, Ludwig, Lucas, Luigi i Lucien coneguts com els Lulus han saltat la tàpia per fer una escapada a la seva cabana del bosc.
Quan els nois tornen a l'abadia la troben completament buida. En una primera exploració del poble troben Luce una noia refugiada belga que s'afegirà al grup. Al tornar i veure que l'abadia ha estat ocupada per tropes alemanyes els convenç de que caldrà sobreviure amagats a la seva cabana. Cercar els aliments necessaris i combatre el fred en un lloc ple de forats seran les seves primeres tasques. Afortunadament per a ells trobaran diferents ajuts començant pel d'un desertor alemany seguit d'un ancià fabricant d'esclops que els recomana deixar el bosc i mirar d'amagar-se a Guise, un municipi d'uns sis mil habitants que per a ells és una gran ciutat. Aquí trobaran un refugi temporal a la fàbrica cooperativa creada per l'industrial filantrop Jean-Baptiste André Godin.
L'orfenat no ha procurat pas als protagonistes uns coneixements mínims per una vida normal. Com sobreviure, doncs, sense tenir ni tant sols papers d'identitat en un territori controlat pels alemanys que demanen identificacions i permisos en tot moment i que agafen els joves per portar-los a treballar obligatòriament a l'estranger.
La sèrie no ha acabat encara; sabem però de bon començament que almenys alguns ha aconseguit sobreviure i sabrem més endavant que Luigi ha escrit un llibre de records dels onze mesos passats a Alemanya.
Malgrat el que implica la història de quatre orfes enmig d'una guerra els autors ens estalvien el dramatisme a base de farcir els àlbum amb tocs d'humor. La ignorància cultural dels protagonistes els permet diàlegs i discussions realment divertides. Com exemple podem veure la discussió, que hi ha en el tercer volum, sobre la torre Eiffel i un llibre que parla d'uns homes que van a la Lluna en una bala de canó. Aquest humor no està exempt d'una fina ironia com la que fa servir per "La Der des ders" com a títol del cinquè àlbum. Cal recordar que "Der des ders" volia dir "la darrera de les darreres" (guerres).
Cada àlbum de la sèrie és un any de guerra i Régis Hautière ens fa prendre consciència, a través sobretot de les relacions amb Luce, que els nens es van convertint en adolescents.
Encara que el primer volum pugui donar la impressió d'una narrativa robinsoniana de supervivència ben aviat els perfils dels personatges s'imposen i revaloren una sèrie que cal llegir.
A casa nostra ha estat publicat per Norma Editoriañ amb el nom de LA GUERRA DE LOS HUÉRFANOS.