HANS |
Autors:
Adré-Paul
Duchâteau (Guions) y Grzegorz Rosinski (Dibuixos)
|
Lloc
i data
d'aparició: França, 1981. Edicions Lombard. |
|
 |
Només
els cinc primers volums de HANS foren
dibuixats per Rosinski. Absort pel treball amb THORGAL decidí passar
HANS a un jove compatriota que havia conegut al festival de Sierre. Gràcies
a això Zbigniew Kasprzak "Kas" començà
la seva carrera professional amb el sisè àlbum d'aquesta
sèrie que ha continuat dibuixant fins el darrer, de moment, volum
número dotze aparegut el desembre de l'any 2000. Exceptuant una
equivocació meva, només els dos primers han estat publicats
a Espanya per Edicions B.
Duchâteu escrigué una història de ciència-ficció
amb la intenció de no caure en el model de inacabables aventures
siderals que havia posat de moda FLASH GORDON. Tanmateix la seva influència
és palesa: homes voladors, habitatges sobre els arbres,etc. La
aventura de Hans comença l'any 2027 quan, vestit a la moda de finals
del segle vint i amnèsic, deambula pels suburbis de "la"
ciutat. Detingut pels vigilants, es salvat quan està a punt de
ser executat, per Orquídia i un parell de saquejadors que intenten
sobreviure en una terra assolada desprès
d'un desastre nuclear. Dins el refugi que han trobat a les "muntanyes
de la llum" Hans recorda la seva vida anterior en la qual treballava
com investigador històric del futur en aquesta mateixa ciutat,
la única que queda en peu en tot el planeta. L'exigua població
que ha sobreviscut està dividida i enfrontada entre ciutadans i
exteriors. Però existeix, també a més a més,
un petit grup de dirigents que viu en un indret amagat de la resta. Sembla
inevitable, a causa de la seva temàtica, el dibuixant i el moment
de publicació, la comparació amb THORGAL. Comparació
en la què HANS surt perdent. Mentre cada episodi de la primera
porta noves sorpreses, les aventures del segon són força
pretensioses, ingènues, previsibles i, fins a cert punt, anodines.
L'idea de que la força de l'amor i el desig de llibertat són
suficients per amenaçar l'ordre establert en un règim fortament
dictatorial és infantil i ingènua. I, naturalment, les autoritats
de la Ciutat disposen de mètodes bastant més expeditius
per lliurar-se de la parella protagonista que el de encarregar-los arriscades
missions amb la secreta esperança de que no puguin tornar.
|