HARRY DICKSON és l'adaptació al còmic d'una sèrie de quasi dues-centes novel·les populars de l'escriptor Jean Ray que es publiquen des de l'any 1932. Només tres dels nou àlbums originals han estat publicats aquí, en català, per l'editorial Joventut sense que, de moment, sembli haver-hi la més mínima possibilitat d'editar-ne de nous. El principal motiu de la falta d'acceptació en el mercat és, probablement, una estètica fora de temps. HARRY DICKSON és una mostra de l'anomenada "línia clara" iniciada per TINTIN i seguida, entre d'altres, per BLACK I MORTIMER i ALIX. Uns dibuixos plans, amb poc ritme i amb uns textos (sempre dins de globus rectangulars) que podien ser innovadors en els anys trenta però estan absolutament antiquats als anys noranta. Els lectors francesos, que han tingut una multitud d'autors seguidors d'aquesta línia, poden trobar encara atractiva una sèrie que els pot recordar el que es feia en els anys daurats de l'escola francobelga. Els lectors d'aquí, però, que no han llegit massa còmics d'aquest estil (si exceptuem el TINTIN) i que poden estar més influïts pels clàssics americans o l'estil de les revistes Pilote i Metal Hurlant, els sorprèn un estil que troben lent i simplista. Harry Dickson, un detectiu amb el barret i la pipa tradicionals, viu a Londres i, com un nou Sherlock Holmes, acompanyat deTom, el seu particular Watson, lluita incansablement contra Georgette Cuvelier, una representació del mal amb cara d'àngel. Llegir HARRY DICKSON té l'encant de recordar la ingenuïtat de les velles novel·les com les de Conan Doyle. El que no és molt, però tampoc és poc.