Els cinc primers àlbums, amb el nom de GERARD K. GERARD BLOCH, han estat publicats en català, aquesta vegada afortunadament per ordre cronològica, per Barcanova . El que hem de lamentar, però, és que siguin només cinc i, probablement sense expectatives de continuació atès el temps que fa des del darrer, d'una sèrie que a França ja en té publicats setze amb gran èxit de vendes. Jérôme és un xicot de vint anys que col·lecciona sirenes de policia, segueix un curs per correspondència com a detectiu privat, tradueix al francès novel·les policíaques, va amb un ciclomotor, és un maldestre increïble que té por a la foscor, té un pòster de Humphrey Bogart penjat a la seva habitació i és té ell mateix com el model d'heroi a seguir. I, malgrat això, és capaç, encara que no sempre d'una manera ortodoxa i planificada per ell, de resoldre els diferents assassinats amb que es va trobant ajudat, sempre, per la seva xicota Babette. Per la seva estructura narrativa i, sobretot, per la seva temàtica JÉRÔME K. JÉRÔME és una sèrie que està molt lluny de la novel·la negra. Més aviat podria situar-se en el corrent naturalista representat pel Maigret de Simenon. Amb la diferència, és clar, que mentre que aquest és un comissari de la policia judicial de Paris, el primer és un detectiu privat amb més trets d'afeccionat que de professional.