LITTLE ORPHAN ANNIE ha passat, de manera sorprenent, opino, a ser considerada una sèrie important en la història del còmic. Des del meu punt de vista ni els guions ni els dibuixos poden ser destacats. La història és la de una nena orfe d'onze anys, Annie acompanyada sempre pel seu gos Sandy, primer adoptada per el milionari Oliver "Daddy" Warbucks i després -repudiada per la seva dona- que es converteix en una inexplicable i increïble rodamón.

Potser el mèrit de la sèrie és precisament el ser una espècie de "comic-road" perquè Annie es passa dies i dies -es a dir daily darrera daily- caminant per carreteres desertes sense menjar fins que troba un personatge que donarà lloc a una nova aventura. Personatge que desapareixerà de la sèrie sense que sapiguem rés més d'ell o d'ella quan Gray considera convenient començar.ne una de nova.

L'estada d'Annie en un lloc no dura massa temps i serveix per posar de manifest la beneiteria, la xafarderia, les enveges, el poc nivell ètic i cultural, l'admiració injustificada i la adulació als suposats poderosos. L'Amèrica profunda surt molt mal parada, el seus habitants son babaus, crèduls, racistes, masclistes, analfabets i reaccionaris. Sempre que succeeix alguna cosa hi ha vinyetes de grups de gent opinant sobre el que ha passat i , sovint, dient bestieses sense cap fonament basant-se només en les aparences. El New Deal i la política de Rooswelt son objecte de comentaris negatius. I així i tot, segons la revista Fortune, va ser la sèrie més popular el 1937.

Pel que fa el dibuix veiem vinyetes i vinyetes que semblen repetides. No hi ha fons i els personatges estan toscament definits. Gray els dibuixa amb uns inquietants ulls sense pupil·les, Annie porta el mateix vestit en gairebé totes les tires i el gosset està dibuixat tant elementalment que més aviat sembla una bola de pels. I malgrat tot la tira va captivar els lectors americans.

Gray té la intenció de fer un còmic didàctic. Com ha escrit Luciano Secchi la estructura de la sèrie és "la estructura clàssica dels pioners americans: comportar-se amb honor, ocupar-se del seus assumptes i treballar de manera eficaç". Annie aprofita qualsevol ocasió per sentenciar sobre el que està bé i el que està malament. Sempre, però, des d'una òptica basada en el model que se suposa ha de seguir un bon americà. El model que afirma que tothom pot triomfar si treballa honestament. Tal com diu la protagonista "si vols, pots". Els rics son sempre bons i paternalistes (quan War obté una considerable fortuna per el invent de la "eonite" considera just repartir els beneficis amb els treballadors que son els que l'han construït). Els dolents son sempre d'una classe inferior, esquerps i antipàtics. L'episodi de l'"eonite" (de l'1 al 15 de juliol de 1935) és tot un tractat de la política industrial i comercial defensada pels conservadors americans. La sèrie és d'un romanticisme tant acaremal·lat que a voltes resulta empallegosa.