MAFALDA que es va editar en format de tires durant nou anys és, probablement, el còmic amb més dimensió crítica que s'ha fet mai. De fet el personatge neix per un encàrrec gairebé de propaganda comercial. Es tractava de fer uns personatges de classe mitjana vivint en unes cases que tenien tot tipus d'electrodomèstics.

Aquests, però, havien de la marca Mansfield de l'empresa patrocinadora i, a més, demanava que el nom dels principals personatges comencessin amb la lletra "M". Aquest acord va tenir poca durada i Quino comença a dibuixar pel setmanari Primera Plana unes noves tires en les que, en principi, només sortien Mafalda i els seus pares. En mica Quino afegirà els personatges Felipe, Manolito, Susanita i Guille que serviran a l'autor per presentar els diferents tipus de valors humans.

El lector interessat pot consultar a Viquipèdia el detall de les diferents etapes, mitjans i personatges.

Qualsevol lector de MAFALDA se sentirà atret pels judicis i sentencies que surten de la seva boca. Si a més el lector té una sensibilitat propera a plantejaments d'esquerra se sentirà completament identificat amb els plantejaments d'aquesta nena contestatària i revolucionària que posa en qüestió, contínuament, el model social establert pel capitalisme salvatge.