MURENA |
Autors:
Jean Dufaux (guions) i Philippe Delaby (dibuixos)
|
Lloc
i data
d'aparició: França, novembre de 1997 . Àlbums
Daragud |
|
|
L'acció
de MURENA transcorre en la Roma dels primers anys de Neró. El primer
àlbum comença l'any 54 DC, poc abans de la mort l'emperador
Claudi assassinat per ordre de la seva dona Agripina a qui tenia la intenció
de repudiar per poder-se casar amb Lolia Murena mare del protagonista,
que també és assassinada. Neró, fill del matrimoni
anterior d'Agripina, el succeeix en el tron, als disset anys, gràcies
a l'ajut del pretorià Burre lleial. Hi ha, però un testament
de Claudi designant successor al seu fill de catorze anys, Britànic.
A partir d'aquest moment hi ha una triple intriga: la de Neró per
impedir que el testament surti a la llum i Britànic agafi el
poder, la
de Murena per descobrir i castigar el culpable de la mort de la seva mare
i la de Neró per protegir aquesta de la venjança de Murena.
Agripina fa tot el possible per dominar la situació i ser la qui
realment tingui el poder arribant, fins i tot per, aconseguir-ho, a posar-se
al llit amb el seu fill. Dufaux ha tingut l'habilitat d'afegir una sèrie
de personatges secundaris que ajuden a completar un escenari fascinant:
Acté, una esclava prostituta andrògina amb cos de noi i
sexe de noia de qui està enamorat Neró; Pallas, el fidel
llibert d'Agripina que secretament ha conservat el testament de Claudi;
Domitia Lepida, germana i enemiga d'Agripina, que ha protegit i tingut
cura de Neró quan era infant; Balva, l'esclau negre de Britànic;
Massam, enemic declarat de Balba; Draxio, el substitut de Pallas com executor
dels dessitjos d'Agripina; Arsilia la esclava de Petroni que consola Murena;
....
Tot això, és clar, sense comptar amb el personatges realment
històrics com Sèneca, Jenofonte, Petroni, un jove Vespasià,
Popea, Otó -futur emperador- o el prefecte Burre. Noms de sobres
coneguts per tothom. I, fins i tot, un tal Pere, vingut de la llunyana
Judea, que amb les seves prèdiques capgirarà l'imperi.
Des
del punt de vista gràfic l'obra va guanyant a mesura que se succeeixen
els volums. La descripció superba d'una Roma al mateix temps sòrdida,
luxuriosa, esplèndida, miserable, amb els arcs triomfals al costat
del crucificats a la porta Tiburtina és una autèntica recreació
plàstica realista i verídica. Les figures humanes, poc acurades
en el primer volum, han guanyat personalitat i elegància a mida
que han anat tenint més presència i assiduïtat. Els
volums inclouen al final, a més a més, una sèrie
de notes bibliogràfiques que permeten situar la narració
en el seu context històric. Encara que, sobre tot al començament,
hi ha algunes errades, aquestes no són tant importants com per
desvirtuar una obra que ratlla en la perfecció. Els quatre àlbums,
publicats a Espanya per Planeta Agostini, completen l'anomenat cicle de
la mare. Les dues darreres vinyetes, dos primers plans de Neró
i Murena, semblen deixar veure l'invisible fil que separa l'amistat de
l'enemistat. Esperem, impacients, la seva continuació.
|