Podríem
classificar LÉNA com una sèrie d'espionatge. Estem, però,
molt lluny de les que estem acostumats a veure. Aquí no hi ha
persecucions amb vehicle que s'estavellen, no hi ha trets a cada dues
planxes, ni hi ha uns dolents radicalment dolents sense cap raó
de ser-ho. Tenim un discurs ètic i polític que, com a
mínim, ens fa recapacitar. Els atacs d'uns acostumen a produir-se
sempre en resposta a uns atacs dels altres.
Extraordinàriament ben reflectits el diàlegs dels protagonistes per explicar la seva justificació en dels actes que volen cometre. Mereixen menció especial l'adoctrinament de les tres noies dels segon episodi i el cinisme amb que el cap intel·lectual dels terroristes les adoctrina.
En resum una gran sèrie que mereix tots els respectes, pels dibuixos de Juillard. Principalment, però, pels magnífics guions de Pierre Christin, Norma Editorial ha publicat els tres àlbums de la sèrie.
VENEZIA
és una divertida mini sèrie (només dos àlbums)
que té lloc a aquesta ciutat quan la seva poderosa flota mercant
es veu amenaçada pel competidor turc. Les possibles negociacions
del Dux amb els otomans mereixen ser observades de prop per les potències
interessades. Per aquesta raó el reis Francesc primer de França
i Carles cinquè d'Espanya envien, cadascú, un espia -dona
i home, respectivament- tots dos amb una doble personalitat que s'odien
sota la seva aparença normal. L'Escorpí negre i l'Àguila
s'admiren, aprecien i estimen en la seva personalitat secreta. Admiració
i estima que no impedeix que una i altre s'emportin una punyalada trapera
cada cop que convingui.
Les aventures de la suposada cantant Cantabella i el suposat pintor
Pintorello estan plenes de dinamisme, gràcia i referències
culturals bàsiques. Els personatges que es mouen al compàs
d'uns excel·lents guions de Trondheim perfectament presentats
pels originals dibuixos de Parme.
LA
SANGREDE LOS PORFIRIO és una sèrie ja acabada de sis volums
que narra la vida i l'enfrontament d'un poblet de Bretanya amb una família
poderosa en plena decadència. Igual que la resta de vilatans
Solznik, una noia jove, és dedica saquejar les restes dels freqüents
naufragis d'aquelles costes contra el criteri autoritari d'un rector
que inspira temor a la gent pel cristianisme que representa.
Comença la història quan Solznik troba en una gruta Gwémon i la seva mare darrers descendents dels Porfirio una família odiada pels habitants del poble. La cosa es complica encara més amb l'aparició de Konan, germà gran de Gwémon, acabat de sortir d'un presidi on ha complert una llarga i injusta condemna que li va ser imposada quan tenia només set anysi quan el guionista treu a la llum el tresor de Hyacinthe el pare dels nois, mort a la forca.
L'éxit de la sèrie es deu molt a l'habilitat i el mestratge del dibuixant. Parnotte aconsegueix convéncer dibuixant personatges i, sobretot, rostres on s'encallen sovint els dibuixants cosa que no menysté els bonics paissatges i edificis propis d'aquells indrets. Cal afegir-hi l'encert dels magnífics colors emprats pel propi Parnotte.