LITTLE
ORPHAN ANNIE ha
passat, de manera sorprent segons la meva opinió, a ser considerada
una sèrie important en la història del còmic. La
història és la de una nena orfe d'onze anys, Annie acompanyada
sempre pel seu gos Sandy, primer adoptada per el mil·lionari
Oliver "Daddy" Warbucks i després -repudiada per la
seva dona- una inexplicable i increïble rodamón d'onze anys.
Potser el mèrit de la sèrie és precisament ser una espècie de "comic-road". Annie es passa dies i dies caminant per carreteres desertes sense ni menjar ni dormir fins trobar un personatge que serveix per iniciar una aventura. Personatge que Gray farà desapareixer de la sèrie quan cosideri convenient començar-ne una de nova.
L'estada d'Annie en un lloc serveix per posar de manifest la beneiteria, la xafarderia, les enveges i la adulació. L'Amèrica profunda surt molt mal parada, el seus habitants son babaus, créduls, racistes, masclistes, analfabets i reaccionaris.
No es pot dir que Gray fos un mestre pel que fa la narració; les vinyetes es repeteixen, no hi ha fons i els personatges estan toscament definits. Els ulls ni existeixen, Annie porta el mateix vestit en gairebé totes les tires i el gosset està dibuixat tant elementalment que més aviat sembla una bola de pels. El mateix podem dir d'un guió molt repetitiu, poc dinàmic i excessivament moralista i carrincló. Així i tot, segons la revista Fortune, va ser la sèrie més popular de l'any 1937.
AIRBORNE
44 és una excel·lent sèrie que narra diferents
històries, de dos volums cadascuna, enllaçades de manera
intel·ligent i sorprenent. Els fets en totes elles tenen lloc
durant la segona guerra mundial quan els nord-americans han entrat ja
en el conflicte.
Jardinet amb uns magnífics guions i uns no menys magnífics dibuixos ha sabut oferir-nos una sèrie profunda, emotiva, intensa, rigorosa, documentada, analítica i reflexiva.
En la majoria d'episodis l'amor i la mort hi son presents posant en evidència la crueltat i el poc sentit d'un conflicte que s'emportà la vida de més de cinquanta milions de persones. Els diferents episodis posen de manifest el seguidisme majoritari d'un poble amb un passat cultural , envejable que va ser incapaç de veure on els portava el fanatisme del partit nazi i la bogeria, ambició i fanatisme del seus dirigents. No deixa de ser interessant la reflexió que fa Luther -nord-americà de pares alemanys- distingint l'Alemanya de Durero, Beethoven, Goethe, Schiller o els més propers, Murnau i Lubitsch, personatges tots ells detestats pels nazis, de l'Alemanya que ha escollit Hitler i -en paraules d'ell- "la camarilla d'aris de poques llums".