EL PUMA

Autor: Joaquim Berenguer (guions) i Juan Alejandro Martínez Osete (dibuixos)

Lloc i data d'aparició: Espanya, 1952. Editorial Marco

EL PUMA va ser una col·lecció de cent vint quaderns repartida en dues sèries. La mateixa editorial havia publicat, però, quatre anys abans una sèrie, de vint-i-quatre quaderns amb el mateix nom amb guions i dibuixos de Guillermo Sánchez "Boixcar".

En la sèrie de l'any 1952, que l'editorial va batejar com a primera sèrie, els autors han canviat el temps de l'acció i els personatges però mantenint la llegenda que dona nom a la sèrie. Així podem veure com quan Javier Mendoza reb els utensilis del Puma s'assabenta que son els mateixos que va utilitzar Federico de Arencibia, el protagonista dels episodis de Boixcar, per alliberar Mèxic de la tirania del sergent Gómez que, amb un cop d'estat, s'ha proclamat general.

Igual que el seu antecessor Javier Mendoza es converteix en "El Puma" un superheroi amb un vestit especial, caputxa inclosa, i careta que li tapa els ulls. Ara es Aritza -en lloc de Sigda- la que li entrega la "sayaka" un punyal sagrat que només tocar l'adversari el converteix en esquelet. En aquesta versió el Puma ha perdut el "puango" potser perquè la seva semblança a un bumerang semblava poc exòtica i misteriosa al guionista. L'altre canvi important és que l'ajudant del Puma en lloc de ser un indi serà un mexicà blanc.

Després de moltes aventures el Puma i els seus companys aconsegueixen acabar amb la dictadura del general Contreras. A l'editorial, però, no li sembla tant bé que hagi acabat una aventura que li proporcionava abundants ingressos. Per aquesta raó un any més tard de la seva finalització tornarà amb una nova aventura. No era un procediment diferent del d'altres editorials de l'època que batejaven les seves noves edicions amb el nom de "El hijo de..."

Els dibuixos de Martínez Osete es limiten a ensenyar-nos el mínim imprescindible fugint de fons i paisatges massa complicats. Pensem, però, que mentre un dibuixant americà podia viure perfectament dibuixant sis tires a la setmana un dibuixant d'aquí havia de fer un quadern sencer -trenta tires i una portada- per poder malviure.

El món del còmic
Toni Segarra