Red Dixon és un patruller de la Policia de l'Espai, organitzacióque te la seva base a la Terra sota el comandament del general Hillman. De fet tota la iconografia de la sèrie ens recorda que qui mana en el nostre planeta són els nord-americana: les insígnies, els logotips de les naus espacials, els cascs, uniformes i armament estan inspirats amb tota mena de detall dels que utilitzava la policia militar dels marines que, en el temps en que es va fer el còmic, passejaven sovint pels carrers de Barcelona. De manera semblant a la resta de tebeos d'aquella època els dibuixos són plans, sense detalls ni fons que compliquéssim la seva realització i amb molt pocs recursos pel que fa a planificació i muntatge. Cal afegir a més que el dibuixant abandona aviat el seu intent inicial de ajudar al lector a distingir els estris utilitzats pels habitants dels diversos planetes posant de manifest les diferències entre les tecnologies emprades i acaba barrejant-les de tal manera que el que fa és provocar major confusió. No es pot pas dir que els guions siguin gaire millors: l'heroi cau repetitivament en un perill darrera d'altre i sempre se'n surt a base de garrotades i mastegots encara que per fer-ho hagi de lluitar contra tots els habitants del planeta. I, malgrat tot, RED DIXON fou una de les sèries més populars i més llargues entre les dels tebeos espanyols de ciència-ficció. Probablement la simplicitat de la sèrie, sense complicacions temàtiques ni trames laberíntiques, va facilitar el seu consum per part d'una població amb un nivell cultural molt baix que, a més a més, vivia en un context raquític de pobresa intel·lectual i científica conseqüència de l'emigració forçosa de les ments més lúcides del país. I, de passada, va contribuir bastant a imposar l'idea de que la ciència-ficció era, bàsicament, una lluita de l'espècie humana front als possibles éssers intel·ligents de planetes sovint més avançats que no se sap per quina estranya raó s'entossudeixen a envair-nos.