Aquesta és una sèrie que encantarà els seguidors de novel·les com El código da Vinci. Més d'un crític ha associat les aventures de capa i espasa de El Escorpión a les dels llibres d'Alexandre Dumas. La semblança, però, s'acaba en allò de la capa i l'espasa si tenim en compte que el protagonista de LE SCORPION és un vividor, saquejador de tombes, traficant d'objectes suposadament sagrats, jugador, client habitual de prostitutes, enemic declarat de Trebaldi, primer cardenal i després Papa—representant d'una església corrupta que només cerca el poder terrenal i la riquesa— a diferència del dumanians mosqueters al servei del rei. L'Escorpí és l'Armando Catalano, la mare del qual ha estat comdemnada a morir a la foguera per bruixa, que té a l'espatlla una marca de naixement en forma d'aquest animal, cosa que li val la consideració de ser considerat fill del diable pel cardenal Trebaldi que no dubte d'acudir a una gitana egípcia experta en verins per intentar eliminar-lo. Trebaldi, però, no és l'únic enemic; les nou famílies més poderoses que des dels darrers temps de l'imperi romà governen al món des de l'ombra i que no dubten en confabular-se per evitar la difusió de les noves idees de llibertat i igualtat que comencen a circular perillosament. De la mateixa manera que El código da Vinci posa en qüestió algunes veritats considerades bàsiques pel predomini de l'església catòlica, l'Escorpí defensa la tesi que l'apòstol Pere va ser mort a Istanbul cosa que negaria la presència del seu cos al Vaticà i posaria en en dubte l'autoritat de Roma com a capital de la cristiandat. El guionista hi afegeix prou detalls fantàstics i esotèrics per crear una atmosfera angoixant respecte al veritable origen del protagonista.
Probablement l'encert de LE SCORPION està fonamentalment en uns dibuixos moderns, atrevits, detallistes, sensuals i amb una excel·lent planificació. Dibuixos que treuen la seva inspiració, tal i com diu el propi autor, de les velles pel·lícules d'Errol Flynn i de Jean Marais.