LE
SCORPION |
Autors:
Stephen Desberg (guions) i Enrico Martini (dibuixos) |
Lloc
i data
d'aparició: França, 19 . Revista |
|
|
Aquesta
és una sèrie que encantarà els seguidors de novel·les
com El código da Vinci. Més d'un crític ha
associat les aventures de capa i espasa de El Escorpión a les dels
llibres d'Alexandre Dumas. La semblança, però, s'acaba en
allò de la capa i l'espasa si tenim en compte que el protagonista de LE
SCORPION és un vividor, saquejador de tombes, traficant d'objectes
suposadament sagrats, jugador, client habitual de prostitutes, enemic
declarat de Trebaldi, primer cardenal i després Paparepresentant
d'una església corrupta que només cerca el poder terrenal i la
riquesa a diferència del dumanians mosqueters al servei del
rei. L'Escorpí és l'Armando Catalano, la mare del qual ha
estat comdemnada a morir a la foguera per bruixa, que té a l'espatlla
una marca de naixement en forma d'aquest animal, cosa que li val la consideració
de ser considerat fill del diable pel cardenal Trebaldi que no dubte d'acudir
a una gitana egípcia experta en verins per intentar eliminar-lo. Trebaldi,
però, no és l'únic enemic; les nou famílies més
poderoses que des dels darrers temps de l'imperi romà governen
al món des de l'ombra i que no dubten en confabular-se per evitar
la difusió de les noves idees de llibertat i igualtat que comencen a circular
perillosament. De la mateixa manera que El código da Vinci
posa en qüestió algunes veritats considerades bàsiques
pel predomini de l'església catòlica, l'Escorpí defensa
la tesi que l'apòstol Pere va ser mort a Istanbul cosa que negaria
la presència del seu cos al Vaticà i posaria en en dubte
l'autoritat de Roma com a capital de la cristiandat. El guionista hi afegeix
prou detalls fantàstics i esotèrics per crear una atmosfera
angoixant respecte al veritable origen del protagonista.
Probablement l'encert de LE SCORPION està fonamentalment en uns
dibuixos moderns, atrevits, detallistes, sensuals i amb una excel·lent
planificació. Dibuixos que treuen la seva inspiració, tal
i com diu el propi autor, de les velles pel·lícules d'Errol
Flynn i de Jean Marais.
|