|
LOS SURCOS DEL AZAR
|
|
Autor:
Paco Roca (guions i dibuixos)
|
|
Lloc i
data d'aparició: Espanya, Editorial Astiberri 2013.
|
LOS SURCOS DEL AZAR és el que
dins el còmic es coneix com a novel·la gràfica.
És a dir què es tracta de una "obra única" sense
continuïtat. El seu origen és més l'adaptació
d'una novel·la que el fruit d'un guionista de còmics.
És una variant que s'ha anat posant de moda darrerament.
"Surcos" és precisa i fonamentalment
una novel·la. Una novel·la, però, que va merèixer el Premi Zona Còmic
al millor còmic nacional el 2013, el premi a la millor obra d'un autor
espanyol en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona el 2014 i el
Gran Premi Romics de Roma també el mateix any.
"Surcos" és l'homenatge que fa
el seu autor als soldats republicans espanyols que després de la seva derrota
a la guerra civil van seguir lluitant sense defallir per acabar amb el
feixisme. Roca es basa en els records de Miguel Ruiz, un d'aquests soldats de
la República Espanyola que un xicot interessat pel tema troba, gran i malalt,
en un poble de França. El seu relat rememora la història de "La
Nueve" la companyia blindada que sota les ordres del capità Raymond
Dronne autor del llibre Carnets de route d'un croisé de la France va
ser, la nit del 24 d'agost de 1944, la primera en entrar a París encara sota
comandament alemany.
Dels quasi cent cinquanta espanyols que
formaren la companyia només uns setze varen poder participat actius en la
presa del "Niu de l'Àliga".
Miguel, el protagonista de la historia,
no va arribar a Alemanya. Alliberat París cada cop era més clar que
l'esperada intervenció aliada per enderrocar el règim franquista no
tindria lloc. Al igual que mols d'altres Miguel va desertar amb l'intent
d'incorporar-se al exèrcit d'alliberament que va penetrar i ocupar la
Vall d'Aran. Ni ell ni els qui com ell varen prendre la mateixa decisió
van entendre que acabar amb el feixisme passava abans que rés per derrotar
definitivament les forces de l'eix. Els governs aliats tenien ja el
pensament en una altra guerra, defensar el món capitalista davant el
comunisme de la Unió Soviètica i en aquesta lluita Franco era
un peça que no convenia enderrocar.
El còmic està esplèndidament narrat
jugant amb els colors i el blanc i negre per destacar cada moment. Les
escenes on intervenen diferents persones al moment estan resoltes
magistralment i, sempre, s'intercalen moments de violència i crueltat amb
moment d'una tendresa sorprenent.
|
