Sèrie en la que, al principi, només les portades tenen algun interès. Cada aventura dura el mateix que un quadern i atès que aquests son de només deu pàgines (a part les de portada i contraportada) l'espai no dona massa per a fer plantejaments que despertin la intriga i l'interès. Per això sovint amb un rapte i una col·lecció de mastegots en tenim prou per arribar al final. És bastant normal, també, veure començar un episodi amb un grup de tres o quatre individus apallissant un animal o una persona cosa que obliga sempre a actuar a un dels nostres dos herois.

Potser un dels atractius pel públic infantil és que els protagonistes formen part de la troupe d'un circ cosa que permet veure algunes escenes i actuacions d'aquest món.

El dibuix de Miquel Quesada molt influït pel de Milton Caniff i una mica atapeït al principi, millora ràpidament a mesura que van sortint nous episodis. Potser el gran defecte és la falta de documentació -només cal comparar amb BLAKE ET MORTIMER (1946) o ALIX (948)- probablement a causa del mal pagat que estava la feina de dibuixant en aquella època. Els protagonistes es passegen per mig Europa pocs anys desprès d'haver acabat la segona guerra mundial. Hauríem de veure ciutats destruïdes, monuments coneguts mig enrunats i situacions de pobresa als carrers. Res d'això ens és mostrat en la sèrie. Alguna cosa semblant podem dir dels guions que destil·len un humanisme ple d'ambigüetat sense que ningú faci cap referència del que ha passat recentment. És clar que els nens i nois del nostre país poc o rés sabien de tot això. Cal dir, però, que Pedro Qusada té la valentia, l'any 49, de mostrar uns protagonistes que busquen feina i no tenen ni per pagar l'allotjament. Més a menys com la meitat del país.