TOP 10
Autors: Alan Moore (guions) i Gene Ha i Zander Cannon (dibuixos)
Lloc i data d'aparició: Estats Units, 2000 editat per America's Best Comics.
 

He de reconèixer el meu poc interès pels còmics de superherois. No puc entendre de cap de les maneres l'atracció que sent el públic per unes aventures en les que els bons estan sempre a favor del model de vida americà, un dels models més injustos que hi ha en el planeta, i a més a més ho hagin de fer auxiliats per una pandilla de tarats que haurien d'estar tancats en un manicomi.

Alan Moore, que ha demostrat ser un excel·lent guionista en obres com V de vendetta fa, en aquesta sèrie, una autèntica exhibició de tipus estrafolaris aplegats en una ciutat, Neópolis, creada tot just acabada la segona guerra mundial i amb l'ajut d'antics nazis i en la que van a parar tots els "centiherois" que han ajudat als aliats a guanyar la guerra. No deixa de ser curiós que mentre en els altres països es mostra un gran respecte pels joves que van lluitar en defensa dels valor democràtics posats en perill pel govern hitlerià, es doni la imatge als nois nord-americans que si la guerra es va guanyar no va ser gràcies a l'esforç de tot el país i, principalment de les seves classes populars, sinó de quatre individus que si no volaven, tenien tots mena de qualitats provenint de radiacions atòmiques quan ni tant sols sabien que el més boque poden portar aquesta mena de radiacions és un càncer.

Malgrat la fama del guionista les histories de Top 10 són força elementals amb uns misteris policíacs que poden ser resolts per un nen de deu o dotze anys. El que passa és que hàbilment, i per donar-hi un valor afegit, entre els protagonistes hi ha homosexuals, lesbianes i gent que sent atracció sexual per sers no humans, siguin animals, siguin robots o siguin alienígenes. I fins i tot es permet el luxe de tenir una protagonista que es passeja sempre despullada encara que amb el cos pintat i amb uns enquadraments i angles que poca cosa deixen veure. Potser fins i tot això devia ser massa pels editors perquè, casualment, és la únics que mort abans d'acabar la sèrie.

Després d'acabar-la a Moore se li va ocórrer que potser calia explicar com havia començat tot: això donà com a resultat un nou àlbum, The Forty Niners, publicat el 2005.

A casa nostra tots dos han estat publicats el 2007 per Norma Editorial.

El món del còmic

Toni Segarra